Catalunya viu una sequera que evoca l’any 2008 quan l’extrema situació va portar el Govern a planificar el transvasament del Segre i el port de Barcelona es preparava per rebre vaixells carregats d’aigua potable. Les abundants pluges van deixar les mesures en suspens i tot i que l’escenari actual no és tan complex, quinze anys després encara queda molt per aprendre.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va dissenyar una estratègia per prevenir futures sequeres, tot i que entre 2010 i 2017 no es va fer cap inversió. Després de set anys es van començar a impulsar projectes com l’ampliació de plantes potabilitzadores o la construcció de noves dessalinitzadores. Tampoc es va posar al servei dels ajuntaments les subvencions per a millorar l’estat dels circuits, pous i aqüífers. Qui sí que ha fet els deures han estat els ciutadans de l’àrea metropolitana amb una reducció del consum d’aigua: dels 128 litres per persona i dia el 2003, als 113,7 el 2007 fins als 106 litres diaris actuals. La xifra està per sota de la mitjana dels 117 litres per persona i dia de Catalunya o dels 133 d’Espanya. De fet, el consum metropolità està molt a prop del mínim imprescindible que estableix l’OMS de 100 litres per persona i dia.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va començar a prendre mesures per adaptar el consum de l’aigua en els parcs després d’aprovar un pla de sequera l’octubre del 2021, que va entrar en vigor el passat novembre. Entre les mesures destaca l’aplicació del rec només a les nits, la prohibició d’omplir les fonts ornamentals o llacs artificials i la intensificació de les revisions dels comptadors per facilitar la detecció de possibles fuites. El mes de març després que la Generalitat publiqués un decret davant “la sequera excepcional”, l’AMB va prendre més mesures per minimitzar el consum d’aigua en el rec i la neteja amb la mobilització de camions amb aigua no potable. Les platges també s’han vist afectades per la prohibició de l’ús de les dutxes.
A llarg termini, amb el Pla Estratègic del cicle integral de l’aigua (PECIA) l’AMB pretén garantir l’aigua al territori metropolità durant 30 anys amb un conjunt d’actuacions que tindran un cost d’entre 2.100 i 2.400 milions d’euros. Alguns dels projectes ja estan en marxa com l’aportació extra d’aigua regenerada al riu Llobregat que es capta a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí. En un futur també es preveu aprofitar l’aigua del Besòs amb la construcció d’una nova planta potabilitzadora i d’una estació de regeneració d’aigua semblant a la del Prat del Llobregat. Però, tot i el context de sequera extrema “no hi haurà talls d’aigua aquest any” assegurava a la conferència L’aigua: reptes i respostes, Ángel Simón, president d’Agbar. La dessalinització de l’aigua del mar i la reutilització de cabdals depurats i regenerats han estat determinants per evitar les restriccions domèstiques a la regió de Barcelona i permeten no dependre de la pluja.
L’ampliació de l’estació potabilitzadora d’aigües subterrànies del Besòs permetran multiplicar la producció d’aigua en menys d’un any i també es pretén captar directament aigua del Besòs per primera vegada per a potabilitzar-la. La dessalinització s’ha convertit en la principal font de subministrament, amb un 33% del total, dels 23 municipis servits per Aigües de Barcelona gràcies a les plantes de Blanes i el Prat. Una altra mesura és l’enviament de cabdals regenerats des d’el Prat fins a Molins de Rei, on es vessen al riu Llobregat per a ser captats, filtrats i distribuïts a Sant Joan Despí. Les aigües regenerades són ja la segona font de subministrament. Representen un 25% de la zona metropolitana i desperten grans expectatives de desenvolupament, ja que requereix menys energia que la dessalinització. Per tant, ara mateix, l’AMB garanteix el subministrament per les potabilitzadores d’Abrera i Sant Joan Despí, que tracten les aigües del Llobregat; la de Cardedeu (Ter), els pous del Besòs (Vallbona a Barcelona) i del Llobregat (Cornellà i Sant Feliu). D’altra banda, hi ha la dessalinitzadora d’el Prat i la planta regeneradora del mateix municipi, que saneja els cabals depurats abans de reutilitzar-los. A diferència de l’anterior sequera del 2008, també està en funcionament la potabilitzadora de la Llagosta. Sense aquestes mesures, l’AMB ja estaria en fase d’emergència amb l’aplicació de restriccions. La dessalinització i regeneració ha passat del 3% l’abril del 2021, mentre que l’aigua dels rius i pous representava el 97% a un 58% i 42% respectivament.
En cas d’arribar a una fase d’emergència, amb els embassaments al 16%, les dotacions diàries d’aigua es reduirien de 230 litres fins als 180 (amb els embassaments al 10%) i als 160 (amb els embassaments al 5%). A més, els ajuntaments podrien reduir la pressió o introduir talls horaris de subministrament.
25.000 llars de zones benestants tenen un consum d’aigua disparat
L’AMB ha posat xifres al consum d’aigua en plena sequera i destaca un consum disparat de 25.560 llars concentrades a Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Begues i Castelldefels. A Barcelona es concentren a Sarrià-Sant Gervasi. “És gent que està fent un mal hàbit en el seu dia a dia”, afirma Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia en funcions de l’entitat metropolitana que afegeix que “són gent que segurament viu en cases unifamiliars, que poden tenir jardí o piscina”. Les llars identificades rebran una notificació avisant de l’ús excessiu d’aigua, que es calcula pel tram d’aigua aglutinat entre 1 i 3 habitants de la llar, amb un consum superior als 600 litres. És a dir, que hi ha un consum individual de 200 litres diaris, quan la mitjana metropolitana se situa en 103 litres.
L’informe també posa el focus en els turistes de luxe. L’estudi, que ha tingut en compte 60 hotels, ha situat la mitjana del consum per turista en els 197 litres per dia, mentre que en els de cinc estrelles arriba als 312 litres diaris, el triple que un veí de Barcelona.
Per últim, s’ha analitzat el consum de cada municipi de l’AMB amb una mitjana 165 litres d’aigua per habitant, no de cada domicili, sinó del conjunt del municipi. Tot i que la mitjana compleix amb els requisits de l’ACA, Cervelló, la Palma de Cervelló i Corbera de Llobregat, estan per sobre amb consums d’entre 232 i 264 litres per habitant cada dia el mes de maig. Tot i que podria suposar sancions, de moment s’enviaran cartes tot i que Badia també afirma que es deu a fuites. De fet, 6 de cada 10 litres entre el dipòsit municipal i els domicilis es perd, fet que es preveu resoldre amb un fons de 50 milions de la Generalitat.
Un pla de gestió de l’aigua que arriba tard
El Pla de Gestió d’Aigües de Conques Externes del Govern arribava el mes passat amb un full de ruta que acaba el 2027, tot i que arriba cinc mesos tard respecte als terminis fixats per Brussel·les. Des de la Generalitat treuen importància al retard i el justifiquen pel canvi de Govern. Destaquen els 2.437 milions que augmentaran en un 30% la disponibilitat d’aigua nova. Els recursos serviran per pagar obres que millorin les xarxes de subministrament, modernització dels regadius i noves estacions de regeneració d’aigua en municipis com la Garriga o Reus. Entre l’Executiu català i l’ACA aportaran 2.000 milions, l’Estat 37 milions i els ajuntaments 250 més. Hi haurà 147 noves depuradores i es milloraran les 428 actives. L’objectiu és fer arribar les de regeneració de les 24 actuals a 40.
Les mesures del nou pla pretenen augmentar en un 30% la disponibilitat d’aigua i multiplicar la capacitat de la dessalinització, potabilització i reaprofitament de l’aigua, per exemple de les aigües subterrànies del riu Besòs. El pla de la Generalitat es vol portar a terme amb previsions pessimistes de cara a 2050, quan es calcula que es reduirà un 18% la disponibilitat d’aigua a Catalunya.
Les mesures es desglossen en quatre eixos: 866 milions d’euros per a la millora i el sanejament o gestió de la contaminació difusa; 1.417 milions per actuacions centrades a augmentar la capacitat hídrica, regeneració i modernització dels regadius de les conques internes; 150 milions per actuacions que previnguin i redueixin les inundacions i 3,6 milions per fomentar la investigació i el desenvolupament integral de l’aigua.
