Representants sindicals ja ho anunciaven a les vagues de sanitat de finals de gener: cal pal·liar la crisi “demogràfica” que es produirà al sistema de salut amb les jubilacions previstes durant aquesta dècada. Després de la deficient planificació del govern Rajoy, on la tendència va acabar sent de més metges egressats que places MIR oferides, l’augment progressiu de vacants MIR intenta donar sortida a un problema que porta conseqüències al llarg i mitjà termini. Segons l’ “Informe Oferta-Necesidad de Especialistas Médicos 2021-2035″, la Medicina Familiar i Comunitària, Medicina del Treball, Immunologia, altres (inclosos metges d’urgències i emergències), Psiquiatria, Anàlisis Clíniques i Bioquímica i Microbiologia són les especialitats que, segons les projeccions, presentaran una tendència de dèficit superior al 10% cap al 2028.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);
La resolució de places d’aquest any ha suposat un atzucac on la paradoxa és que metges s’han quedat sense places, i places s’han quedat sense metge. El dèficit que es va denunciant a la medicina familiar s’ha perpetuat un cop més: 202 places han quedat sense cobertura (un 8’2% del total). Dins de les places que han quedat desertes, existeix un biaix territorial que també ha estat una de les preocupacions que el personal sanitari havia expressat. L’últim resident en escollir plaça ha estat el número 10719 i ha estat a la Unitat Docent AFiC de Catalunya Central, a Sant Fruitós de Bages. Precisament allà s’ha produït un fenomen de “despoblació mèdica”: de les 37 places que s’oferien, han quedat 15 sense cobrir.
Dins de les places que han quedat desertes, existeix un biaix territorial
El programa d’incentius que la Generalitat ha dut a terme per a promocionar la medicina familiar no ha estat prou per capgirar aquesta tendència. Aquest pla contempla ajudes per als residents R1 en aquesta especialitat, i les ajudes són més grans per al territori més enllà de Barcelona i l’àrea metropolitana. Precisament per als estudiants que optessin per la UDM AFiC Catalunya Central ICS s’oferia un dels incentius més grans, de 7000 euros. Les ajudes oscil·len entre els 5000 i 9000 euros, les dotades amb més diners eren per als residents que anessin a les UDM de Lleida, Tarragona, Girona i Terres de l’Ebre. Tot i els incentius, la UDM AFic Girona ICS ha quedat amb 5 places lliures de les 33 oferides, la UDM AFiC Tarragona té 2 vacants desertes de les 24 que hi havia disponibles i la UDM AFiC Lleida ICS ha quedat amb un lloc sense cobertura dels 16 que hi havia.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);
Jordi Mestre, vocal de la junta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), declara sobre aquesta desigualtat que “en el conjunt de Catalunya, podem veure que les places més vinculades a ruralitat s’han vist menys triades comparant amb zones més urbanes. Hem de posar mesures que ajudin a visibilitzar aquesta especialitat i especialment a aquestes àrees”. David Arribas, vicesecretari general de Metges de Catalunya i metge de família, explica sobre el programa d’incentius que no està sent ben rebut com a compensador dels esforços que ha de fer la gent per “anar a treballar a un lloc en el qual creuen que no estaran capacitats d’una forma tan bona com ells desitgen”. Aquest estigma existeix, diu Arribas, perquè el problema de la capacitació està vinculat a la “sobresaturació dels professionals que exerceixen de metges de família” i que la “sobrecàrrega de treball, la burocratització de les consultes, la cartera de serveis canviant i la falta de valor de la seva feina” són dinàmiques que perpetuen la carència.
S’ha obert una convocatòria extraordinària fins a l’11 de maig amb l’objectiu d’omplir aquestes places. “Hem tingut a Catalunya 36 places de medicina familiar i comunitària que no s’han triat. Hem de veure també com anirà el procés de repesca, un cop triades aquestes places, quantes renúncies hi ha”, explica Jordi Mestre, de CAMFiC. “La falta de cura cap a l’especialitat ha fet que la gent no la vulgui ni com a via per a entrar al sistema. El malbaratament d’energia que han fet els treballadors de l’Atenció Primària per explicar la seva feina i intentar donar-li valor ha estat mal utilitzat pels governants” diu Arribas, de Metges de Catalunya.
La falta de cura cap a l’especialitat ha fet que la gent no la vulgui ni com a via per a entrar al sistema
L’increment d’oferta de places i els incentius per arribar a les àrees rurals no són suficients, menys encara en l’atenció familiar, la fuga de talent cap a la privada o altres sectors continua estant a l’ordre del dia i reproduirà aquest patró. Segons l’ “Informe Oferta-Necesidad de Especialistas Médicos 2021-2035″ la MFiC té un perfil d’alta necessitat i de cara a futur, i és que menciona que pel costat de l’oferta, és la segona especialitat amb una piràmide etària més envellida actualment, amb els percentatges més grans de professionals amb 60 i més anys (33,2%, un de cada tres) i de 50 i més anys (60, 2%). La taxa de reposició és molt justa, pràcticament igual a 1. El problema s’aguditza perquè hi ha un gran nombre de metges de família que opten per exercir al sector sanitari privat o a la medicina d’urgències, pública i privada. Tot i això, les places de formació anuals de MFiC convocades el 2021 fins i tot van caure lleugerament respecte al 2020, mentre que l’oferta global de places MIR de totes les especialitats va créixer un 2,4%. Afortunadament, el percentatge de metges de família més grans de 60 anys, segons el model, passarà del 24,7% el 2021 a menys del 10% el 2035.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);
Jordi Mestre, de CAMFiC apunta també que ara mateix, les dades comparades amb les de l’any anterior són “millors perquè han sobrat menys places tenint en compte que s’han oferit més places que l’any anterior”. També explica sobre el sistema MIR que és estatal, de circumscripció única, per tant, qui hagi fet l’examen pot escollir plaça on vulgui: “són gairebé 2400 places, unes 112 més a tot el conjunt de l’estat respecte l’any anterior. Després hi ha les especialitats que tenen més oferta que són entre 300 i 500 i són quatre especialitats: pediatria, psiquiatria, medicina interna i anestesia. La resta estan sota de les 300 places. Per tant, comparar els números de la medicina de família amb la resta moltes vegades ens pot influir en el fet que hi hagi diferències importants”.
Som a un sistema de “competició global”, explica el vicesecretari de Metges de Catalunya David Arribas. “Una comunitat que havia estat històricament puntera en formació als nous integrants de la sanitat ha perdut força”, en aquest context, Arribas apunta com a primordial fer estudis de la càrrega de treball, apostar per la conciliació i oferir possibilitats de creixement a través de la docència i la investigació. Per a CAMFiC, tornar el valor a la feina és bàsic per fer-la atractiva, qüestió que pal·liaria el problema de la manca de professionals: “la medicina de família és l’única que treballa en un nivell assistencial que és l’atenció primària, que és la que pot garantir la sostenibilitat del sistema, l’equitat, la justícia… Hi ha d’haver major visibilitat als mitjans, a les universitats, perquè és més ‘sexy’ parlar de com treure un tumor pel melic, però no es parla de la feinada base que es fa des de l’atenció primària. Cal que el sistema treballi en aquesta via, que la medicina de família ocupi el lloc que li pertany a través de recursos i reconeixement. La medicina generalista està en un procés de degradació, i en la medicina familiar es veu molt clar”, conclou Arribas.
