Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les èpoques de crisi són en les que més s’exposen les vulnerabilitats. La tensió insostenible —portada als seus màxims durant la pandèmia— que denuncien sindicats de serveis públics ha esclatat en forma de convocatòria de vaga. Els dies 25 i 26 de gener s’ha cridat a la mobilització de tot el personal sanitari i de l’àmbit educatiu per la defensa de la millora de condicions. Per part de sanitat, s’hi adhereix la Mesa Sindical de Sanitat (formada per CATAC-CTS/IAC, CGT Alt Camp i Conca de Barberà, SAE, FTC-IAC, USOC, FAPIC, PSI Lluitem, COS, CSIF i Infermeres de Catalunya). En Educació sumen USTEC–STEs(IAC), CGT Ensenyament, CNT Ensenyament i Sindicat d’Estudiants. La posició unitària d’aquestes organitzacions respecte a la convocatòria fa preveure una de les vagues amb més seguiment, si més no, des del final de la pandèmia.
Sanitat i unes urgències tensionades al límit
Xavier Tarragón, portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, apunta com a assumpte prioritari reformular el sistema sanitari, primer de tot, invertint un 25% del pressupost en l’Atenció Primària —actualment s’hi destina un 17,9%— per tal de destensionar els serveis d’urgències. I és que el portaveu afirma que “l’Atenció Primària ha de ser la porta d’entrada al sistema de salut. La tensió a urgències ha esdevingut un problema crònic arran de les retallades, i s’ha aguditzat darrerament en les urgències hospitalàries com a repercussió d’una Atenció Primària destrossada”.
La Mesa Sindical exposa també com a element primordial de negociació l’equiparació de condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari de Catalunya. En aquesta qüestió rau un conflicte estructural, que és el fet que, com afirma Tarragón, un 80% dels centres hospitalaris estiguin sota concertació. “Per oferir el millor servei hauríem de recuperar tota aquesta sanitat oferida directament pel Catsalut, que garanteix salut a tots els ciutadans, ara bé, el que fa actualment és comprar serveis de salut a diferents proveïdors”, explica el portaveu. La temporalitat dels contractes i condicions d’interins és un altre problema que propicia la fuga dels professionals, sotmetent a més el servei de salut a una lògica competitiva en un context de manca de personal.
El final de l’any 2022 venia amb la proposta del Conveni SISCAT, signat per diversos sindicats però no per Metges de Catalunya ni la Mesa Sindical, “ni tan sols vam tenir representació, però igual no hauríem signat, ja qué no va en la línia del que plantegem”, aclareix Tarragón. Les mancances del conveni segons Metges de Catalunya són diverses, definides com a “millores deficients”, com per exemple amb el tema de les guàrdies, ja què manifesten que “s’incrementa el preu de l’hora de guàrdia, però no arriba a igualar-se a l’import amb el qual es retribueix l’hora ordinària de treball”.
Precisament, els sobreesforços i les hores de més són el que, segons la Mesa Sindical, estan sustentant el sistema sanitari actualment: “durant aquest any passat, només a l’Hospital del Mar s’han fet vint mil hores extra. Només cal imaginar tota l’activitat que s’hauria deixat de banda sense aquesta quantitat d’hores”, argumenta el portaveu sindical i auxiliar d’infermeria del mateix hospital esmentat.
De moment, les negociacions no van enlloc ja què aclareixen que la Conselleria de Salut no s’ha manifestat, “no hem tingut notícies ni abans ni després de convocar la vaga, però estaríem encantats de seure, traslladar les demandes i negociar”, conclou Xavi Tarragón.
Educació i un personal sense garanties estables
El que va començar com una convocatòria de mobilitzacions del personal sanitari, ha acabat estant un moviment transversal en què educació s’hi ha afegit com a un altre dels serveis públics indispensables al llindar del col·lapse. Iolanda Segura, portaveu sindical d’USTEC, senyala dos punts necessaris en la negociació: el calendari i l’estabilitat.
“D’una banda, el personal interí està molt angoixat per la possibilitat de quedar-se sense feina. Després està també la necessitat d’estabilitzar i equiparar, com seria l’exemple dels professors de Formació Professional, que no queden integrats al cos de secundària i estan cobrant menys per la mateixa feina, cal incorporar un complement salarial”, diu la portaveu sindical. Paula Leyva, portaveu del Sindicat d’Estudiants, manifesta que convoquen també als estudiants a la vaga -el sindicat té representació universitària, però sobretot secundària- per a defensar el servei: “cal una educació 100% gratuïta i de qualitat, que hi hagi places per a les FP, ja què el curs passat es van quedar 16.000 places buides en la privada i unes 18.000 estudiants es van quedar sense poder estudiar. Calen assignatures d’educació sexual, calen psicopedagogs als centres. Governa Esquerra Republicana però sense polítiques d’esquerres, només es fan pactes polítics que afavoreixen una minoria més rica”, declara als periodistes.
Ingrid Chavarria, delegada de CGT Ensenyament, mostra la indignació de la comunitat educativa amb la maniobra del conseller Cambray respecte al calendari escolar. I és que si bé el conseller va dir a premsa que aquesta demanda es negociaria amb els sindicats, als mateixos sindicats no els ha arribat cap notícia: “ells deien que era una decisió política intocable. Hauria de parlar amb la comunitat educativa, passar-ho pel consell escolar, fer debat a la mesa i després ja fer la roda de premsa que tant li agrada”, assevera la delegada de CGT. Segura conclou que, l’única manera que la vaga es pogués desconvocar seria arribant a acords en les demandes esmentades, ara bé, si això succeís, se sumarien a les mobilitzacions per fer suport als companys de sanitat.
