“Primer et tanquen, i ja vens colpejat en el trànsit d’anar en cotxe a la Via Laietana. Després, entres al forat negre dels calabossos, perds la noció del temps i et criden a totes hores per fer interrogatoris. Les tortures són de tota mena, cops de puny, o insistir en cops a la panxa, deixant-te ple de blaus, amb uns dolors terribles, emmanillat així com una gallina, o penjar-te. Després, juguen al doble joc de fer de bo o de dolent, o t’amenacen. A mi el comissari Navales (conegut torturador de l’anomenada Policia Político-Social) em va amenaçar amb disparar-me. A més, no tens cap comunicació amb l’exterior, no tens advocats, no connectes amb la família i estàs aïllat de la resta. I així, vint dies, que podien ser dos mesos”. El testimoni de les tortures de Carles Vallejo a Via Laietana 43, actual prefectura de policia i centre de tortures i repressió durant el franquisme és el de centenars de persones.
El passat diumenge, quan feia quaranta-set anys de la mort del dictador i cinc del compromís del compromís del Congrés de tancar l’organisme policial, associacions memorialistes tornaven a demanar que es convertís en un espai de memòria. Cent setanta-set organitzacions internacionals de vint països diferents es van adherir al manifest que demana el trasllat dels policies i la transferència de l’espai i el fons documental a les institucions catalanes perquè facin un espai de memòria, d’arxius i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura.
A més, una desena d’entitats per la memòria han presentat la primera querella per tortures exercides a la prefectura de Via Laietana durant el franquisme. Precisament pel cas de Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Es denuncia a sis membres del cos de la policia per un delicte de lesa humanitat i s’exigeix una investigació que es contempla amb la nova llei de Memòria Democràtica. Vallejo afirma que ha interposat la denúncia “per les milers de persones anònimes que van patir tortures i repressió” i reclamava “el dret a la memòria” de les noves generacions.
Primers incompliments de la llei de memòria democràtica
El mateix diumenge que associacions memorialistes es concentraven a la Via Laietana de Barcelona, se sentien càntics feixistes i el Cara al Sol a Madrid en un homenatge a Primo de Rivera per commemorar el seu afusellament. La Falange denominava Primo de Rivera com a “l’home més gran d’Espanya” i publicaven frases com “No som l’últim del passat, sinó el primer del futur”. Tot i que és una celebració habitual, va ser la primera amb la Llei de Memòria Democràtica en vigor que prohibeix l’enaltiment de la dictadura. Tot i així, centenars de col·lectius feixistes i d’ultradreta van ocupar els carrers amb la permissivitat de la Delegació del Govern que ho va autoritzar.
Tanmateix, l’endemà de l’acte il·legal, el Govern recordava que els infractors de la Llei de Memòria s’enfrontaven a multes de 150.000 euros i va informar que obriria expedients sancionadors a les persones que van proferir crits, gestos i càntics que enaltien el cop militar i la dictadura. L’Executiu va recordar que “amb la nova llei les coses ja no són com abans per a qui faci segons quines manifestacions”. Des del Ministeri de Presidència es va rematar que “l’Espanya actual es basa en la Constitució i en els valors democràtics que garanteixen la convivència i la llibertat”.
