Actualitat

Crida unitària per reclamar el 25% del pressupost sanitari per l’atenció primària

L’evidència científica demostra que els sistemes de salut basats en una atenció primària forta garanteixen nivells de salut més alts a la població, són més equitatius i eficients en l’ús de recursos, i disminueixen les desigualtats i la mortalitat. Malgrat això, la inversió en atenció primària continua sent insuficient per abastir les necessitats sanitàries de tota la població. Seguint aquesta línia de reivindicació, aquest matí el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Amnistia Internacional, Marea Blanca, Medicus Mundi i Rebel·lió Atenció Primària han donat el tret de sortida a la campanya #25AtencióPrimàriaJa en una roda de premsa davant el Parlament de Catalunya, coincidint amb la reunió de la Comissió de Salut. Les entitats reclamen que en els pressupostos de la Generalitat de l’any 2023 el pressupost destinat a l’atenció primària augmenti fins al 25% del total del pressupost de Salut per tal de “garantir el dret a la salut, sense cap mena de discriminació”. La roda de premsa també ha comptat amb la presència de David Cid, portaveu del grup En Comú Podem al Parlament de Catalunya, i Laia Estrada, diputada de la CUP.

Blanca de Gispert, metgessa de família del CAP Trinitat Vella i membre del FoCAP, ha reivindicat que el pressupost sanitari que es destina actualment a l’atenció primària és “insuficient per respondre a les necessitats de salut de tota la població”. Amb aquesta campanya que s’inicia avui i que contemplarà un seguit d’accions encara per concretar, es vol cridar l’atenció dels diferents grups parlamentaris i buscar el seu compromís en la defensa del 25% del pressupost sanitari per l’atenció primària. “El que volem és garantir l’augment progressiu del pressupost per donar resposta a les necessitats de salut de la població i reconèixer la importància de l’atenció primària a través de l’augment de recursos materials i la contractació de més professionals”, reivindiquen les entitats impulsores al manifest de la campanya. Defensen que l’atenció primària representa la porta d’accés al dret a la salut per a la majoria de la població, especialment de les persones i els col·lectius en situació de major vulnerabilitat i denuncien que, en lloc de veure’s reforçada amb l’increment de les necessitats sanitàries de la població, l’atenció primària ha estat la “gran perjudicada” de les retallades de l’última dècada.

Segons les entitats, el Govern de Catalunya desatén les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de diferents Relators de les Nacions Unides que insten als Estats a reforçar l’atenció primària i demanen destinar-hi com a mínim el 25% del total de despesa sanitària. “L’OMS estima que l’atenció primària pot satisfer més del 70% de les necessitats de salut de les persones al llarg de la seva vida. Malgrat això, els pressupostos del Govern per al 2022 destinen només el 17%, sense desglossar prou quines partides són incloses en aquest àmbit”, denuncien al manifest. Dels 11.215 milions d’euros destinats a Salut el 2022, 1.885 estan previstos per l’atenció primària, una xifra que representa un augment respecte a l’any anterior de 323 milions, però que, segons les entitats, “resulta del tot insuficient per cobrir les necessitats de personal i de recursos que garanteixin l’accés universal del dret a la salut de la ciutadania”.

La pandèmia accentua la situació crítica de l’atenció primària

La situació crítica de l’atenció primària s’ha fet encara més evident durant la pandèmia de la Covid-19. “La situació prèvia a la pandèmia ja era molt precària, ja que no teníem ni el personal ni els recursos suficients, però amb la Covid ha empitjorat. El volum de feina ha augmentat exponencialment, el que ha tensionat molt els serveis d’atenció primària. La part més important de la resposta a la pandèmia ha recaigut sobre la primària i, a més, hem assumit moltes més tasques, alhora que hem intentat continuar mantenint l’atenció a la patologia crònica. Això no s’ha vist acompanyat ni de recursos ni personal suficient. Prova d’això és que moltes persones s’han vist amb dificultats per accedir al seu centre i contactar amb les seves professionals de referència”, expressa de Gispert.

La gran càrrega assistencial derivada de la situació pandèmica ha passat factura en l’atenció a les patologies cròniques i altres malalties, com el càncer o les malalties cardiovasculars. “Hi ha hagut una discriminació indirecta en l’atenció sanitària de la població, en particular de les malalties no Covid-19. Els resultats han estat els retards i les deficiències en els diagnòstics i l’augment de les llistes d’espera, que incrementen encara més el risc d’empitjorament de l’estat de salut de les persones”, expliquen les organitzacions impulsores de la campanya, que defensen que l’atenció primària sobreviu gràcies al compromís dels seus professionals.

D’altra banda, dos anys pràcticament ininterromputs de pandèmia han tingut un impacte demolidor en els professionals sanitaris. I és que el resultat de tants i tants mesos de desgast ha provocat conseqüències greus per a la seva salut mental. “En aquests moments, el personal es troba molt desgastat, i la crisi sanitària posa en risc la seva salut física i mental. Els alts nivells d’ansietat i frustració han fet que molts professionals s’estiguin plantejant abandonar la professió o marxar a treballar a l’estranger i això és molt preocupant en un sistema infradotat i amb dificultats per trobar nou personal”, afirma Blanca de Gispert. Segons les entitats que impulsen la campanya, els discursos i aplaudiments d’agraïment al personal sanitari durant els moments més crítics de la pandèmia s’han de traduir en mesures concretes per ampliar les plantilles i millorar-ne les condicions laborals.

“La pandèmia ha de servir com a punt d’inflexió per repensar el sistema sanitari públic i enfortir l’accés al dret a la salut. Són moltes les dificultats i els reptes socials i econòmics a conseqüència de la pandèmia, però la millor sortida d’aquesta crisi és la protecció i el respecte dels drets humans de forma indivisible i universal. L’enfortiment de l’atenció primària és essencial per garantir el dret a la salut i millorar la resistència del sistema sanitari davant les noves necessitats i amenaces”, conclou el manifest de la campanya.