En memòria

Un sentit homenatge a l’Agustí Prats

El gran cor de l’Agustí Prats Martí va dir prou a l’edat de 85 anys, el dia 26 d’abril, quan intentaven reparar-lo. Amic, company de l’ànima, tan d’hora. Alguna vegada havíem estat distanciats, però aquest cop el distanciament s’acompanya amb molta tristesa i angoixa.

Va néixer a Barcelona. Era llest, decidit, valent, amable i simpàtic. Un autèntic dirigent sindical, del qual es podia aprendre amb el seu exemple. Ingressava al PSUC l’any 1956, el 1965 assistia al II Congrés a París i l’any 1989 es va presentar a les eleccions generals amb el Partit dels Treballadors d’Espanya–Unitat Comunista, que encapçalava Santiago Carrillo. També va conformar les reunions de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i, amb posterioritat, l’Assemblea de Catalunya en representació de les Comissions Obreres.

Agustí va ser representant, dirigent i mestre sindical. El vaig conèixer a finals dels anys seixanta a les reunions de coordinació, de les diferents Comissions Obreres de fàbriques de Barcelona,  quan això ens podia conduir a l’acomiadament, a la tortura, a la presó i alguns, a la mort. Les Comissions Obreres hem perdut a un dels nostres, un referent històric del nostre sindicat.

La seva trajectòria sindical i professional ha estat llarga. Va treballar a Medir, S.A.,  del sector del tèxtil, i va participar en la creació de la seva Comissió Obrera el 1963.
Tot i així, encara en època de repressió, el 1968, va ser detingut per la seva participació en reunions de Comissions Obreres i condemnat a 3 mesos de presó pel Tribunal d’Ordre Públic. Des de 1970 va ser membre de la Comissió Local de Barcelona i membre de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya fins a 1977. L’any següent, en el I Congrés del sindicat, va ser escollit secretari general de la Federació tèxtil de Catalunya, i membre de la Comissió Executiva i del Consell Nacional.
El març de 1984, coincidint amb el III Congrés de la CONC va abandonar les seves responsabilitats sindicals, però no la seva condició d’afiliat que ha mantingut sempre al seu sindicat de tota la vida, CCOO.

Agustí Prat és un dels pares del nostre sindicat, la seva tenacitat, la seva coherència, no va deixar mai a ningú indiferent. En uns moments com aquests que una part del nostre país està normalitzant l’extrema dreta, racista, feixista i masclista, el seu record ens ajudarà sempre a mantenir vius els nostres referents més preuats de solidaritat, igualtat i llibertat.

Diuen que l’energia i la matèria ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Doncs, bé, allà on sigui la seva energia, posarà un restaurant, al que anirem a dinar i sopar, en reunions d’amics com les d’aquí, on continuarem arreglant el món, allà on ens trobem. Continuarem visitant sovint a la Mari Carme, per tal d’estalviar-li una mica la seva pena. L’Agustí sempre estarà en un raconet del cor i del cap dels qui hem tingut la sort de compartir amb ell amistat i camaraderia.