Quan es lluita, hi ha organització i s’aconsegueix el suport solidari es pot millorar les condicions de la classe treballadora. És una de les lliçons de la vaga dels escombradors i abocadors de l’empresa FCC Medi Ambient de Salt (Girona). Han aguantat 22 dies de vaga, han patit la pressió i els intents per enfrontar la població contra ells per les escombraries acumulades als carrers, però, al final, després d’una maratoniana reunió dissabte a la matinada dia 15, es va signar un acord molt satisfactori per a les exigències dels vaguistes. A les 6.30 de la matinada l’assemblea de treballadors va aprovar per unanimitat l’acord.
Els punts acordats són: la plantilla fixa s’amplia en un 8%. Un 20% de la plantilla millora la categoria laboral. Es milloren tota una sèrie de condicions de treball: en la qualitat de les botes, la gorra d’hivern i la motxilla per portar instruments i equips de protecció. Els vehicles es netejaran dues vegades per setmana. Hi haurà un local per esmorzar amb taula, cadires, nevera i microones. Es milloren els complements per baixa laboral. S’amplia la borsa de treball i de conductors. El conveni durarà fins que se signi el següent (s’incorpora al conveni el manteniment de la ultraactivitat). L’empresa no podrà fer acomiadaments improcedents. El conveni durarà fins al 2025 i s’ha establert un sistema d’augments salarials per minimitzar la pèrdua de poder adquisitiu que es concentrarà en els darrers tres anys de conveni en forma d’ampliar tres pagues extres al 100%. Passen de tenir congelat el salari durant els tres darrers anys a recuperar poder adquisitiu al final del conveni.
Poques hores abans d’aquest acord vam mantenir una entrevista amb Xavier Vives, delegat de CCOO, que vam reproduir tot seguit. Ell mateix ens transmet la valoració positiva de l’acord i allò que queda pendent de millorar, la freqüència de recollida d’escombraries i els canals de comunicació amb l’Ajuntament. Demana que hi hagi un reconeixement de la feina que fan, “els residus que es generen no desapareixen sols –ens diu– un petit grup de treballadores i treballadors netegem cada dia la nostra ciutat. Plogui o faci sol, faci fred o calor”. I, especialment, vol donar “moltes, moltes gràcies, a tots els que ens han donat suport. En lluites tan dures, rebre la solidaritat és imprescindible per mantenir la calor i l’ànim de la lluita”.
Per què esteu en vaga?
Les condicions de treball s’han anat deteriorant a marxes forçades en els darrers 2-3 anys i més des que es va iniciar la pandèmia. A més, fa 7 mesos que l’empresa ha començat a contractar en frau els eventuals, els donen d’alta i de baixa cada setmana, amb la qual cosa s’eviten cotitzacions a la Seguretat Social. Reclamem negociar el conveni, caducat des del 31 de desembre de 2020, aquest 2022 acumulem quatre anys de salari congelat, treballar en condicions dignes i no continuar perdent poder adquisitiu.
Què demaneu?
Ampliar la plantilla per evitar el sobreesforç i sobretreball i poder millorar el servei de recollida. Actualment, a Salt es recull les escombraries orgàniques només tres dies a la setmana, això és insostenible, demanem que es reculli diàriament i reforçar la recollida de restes perquè no donem abast en condicions normals. Actualitzar el pla de riscos laborals que tenim caducat i obsolet, que hi hagi vestidors per a dones, es parla molt d’igualtat, però si no hi ha un vestuari per a dones no es poden contractar. Tenir un espai per esmorzar en condicions i no fer-ho enmig dels camions, tenir un calendari de neteja de vehicles, en fi, qüestions com la roba, en teoria l’havien de lliurar a l’octubre i a data d’avui encara no ens han donat la roba d’hivern. Volem poder treballar en condicions dignes i deixar de perdre poder adquisitiu. No sembla gens exagerat, no? Fa temps que suportem el xantatge emocional que hi ha una altra gent que està pitjor, ens neguem a acabar també nosaltres en precari per començar a aixecar la veu.
També proposeu mesures per millorar la recollida d’escombraries.
Per descomptat. També som veïns. Moltes vegades es parla dels treballadors com una mena de marcians que aterren per fer la jornada laboral i després desapareixen. Som treballadors i veïns de Salt. Ja el 2017 vam fer al·legacions al plec de condicions per a la recollida d’escombraries que no van ser ateses. De fet, l’Ajuntament va haver de fer una modificació del contracte amb Foment per ampliar part de la recollida que era del tot insuficient i tot i així es van quedar curts. Demanem que abans de llançar un plec de condicions s’escolti els treballadors que estem al carrer i coneixem les necessitats de serveis que té el poble.
A la campanya contra la vaga es diu que cobreu uns sous extraordinaris.
El conveni és públic, està publicat al Butlletí Oficial de la Generalitat, per tant, no tenim res a amagar. El més curiós és que es parla del salari dels treballadors quan convé, però mai dels beneficis multimilionaris de la multinacional. Estem parlant d’un servei públic que a la majoria de ciutats i pobles està privatitzat i a les mans de les grans empreses constructores de l’IBEX. Aquestes empreses no són ONG. Vénen a fer un negoci, que és molt lucratiu. En aquest sector cada localitat té el seu conveni, i molts ni tan sols en tenen. A Salt no ens considerem precaris, però no volem que ens precaritzin. Tenim unes condicions que es van precaritzant a poc a poc, el focus s’ha de posar en com pot ser que un servei bàsic com la recollida d’escombraries i el seu tractament estigui en mans d’unes quantes multinacionals. S’hauria d’obrir un debat perquè hi hagués una política de país sobre aquest problema, sobre què és la recollida, el tractament i l’eliminació de residus i no aquest regne de taifes en què cada municipi el resol com pot amb l’empresa privada que té.
Hem sentit dir: “Aquests no tenen dret a queixar-se, encara haurien de donar gràcies de tenir una feina”. Portem tant de temps ajupint el cap i assumint aquest pervers discurs, que ens ofèn qualsevol lluita obrera que busqui millores laborals i no perdre drets. Aquesta és la terrible i demolidora conclusió que ens han inculcat i amb què hem de trencar.
Per trencar la vaga s’han enviat treballadors d’altres localitats, esteu tenint suport i solidaritat de la gent del vostre sector?
Si, la majoria dels comitès d’empresa, no només de CCOO sinó d’altres sindicats, estan fent crides perquè cap treballador secundi l’esquirolatge fomentat per l’empresa i l’Ajuntament. Ho hem denunciat a la Inspecció de Treball com una vulneració del dret de vaga. És molt trist que després de més de 20 dies de vaga hi hagi hagut només tres reunions de mediació, només tres. Això demostra el poc interès de l’empresa i l’Ajuntament. El seu únic full de ruta és la negació del diàleg social i el seu únic objectiu és trencar la vaga per mitjà de la vulneració de drets fonamentals i no per mitjà de la negociació. L’Ajuntament se centra estrictament en les conseqüències de la vaga, evidentment una vaga de neteja comporta molèsties als veïns, però en cap cas no vol parlar de la solució i de les raons per les quals hem arribat a aquesta situació. Volem posar el focus en quines són les causes del conflicte i quines serien les solucions.
Hi ha un cercle maleït en què l’Ajuntament paga, la multinacional es renta les mans i vol carregar sobre el municipi la responsabilitat com manegueu aquesta situació?
Hi ha aquesta particularitat perversa perquè l’empresa privada cobra els diners de l’Ajuntament, gestiona el servei i obté el benefici, i quan hi ha problemes intenta rentar-se les mans. El negoci sempre ho fan els mateixos, les multinacionals, en alguns casos de capital estranger, encara que he de dir que les empreses locals actuen de manera similar. Per això diem que més enllà d’aquest conflicte hi ha d’haver un debat seriós sobre el sector. Hi ha d’haver un servei digne per a la ciutadania i per al tractament dels residus i els treballadors han de tenir unes condicions dignes. Tot funcionaria millor, tots guanyaríem si el benefici no se l’emportessin les empreses privades. Ens trobem en municipis on els treballadors tenen el conveni mínim, al del costat un altre diferent i al de més enllà un altre diferent. És un despropòsit. Després, en funció de qui governi al municipi, uns volen que es reculli amb càrrega del darrere, altres amb càrrega lateral, altres d’una altra manera. Creiem que hi ha d’haver una política més seriosa i més global, tenint més en compte tots els problemes relacionats amb el canvi climàtic. Es parla molt de reciclatge, però hi ha més propaganda que no pas mesures concretes i generals.
L’Ajuntament, amb majoria d’ERC, no està mediant per resoldre el conflicte.
No, lamentablement i no sabem si per actitud pròpia o per intoxicació de l’empresa. Té una actitud nefasta, no sols negant el conflicte laboral sinó posant-se del costat dels interessos de la multinacional. Tot l’esquirolatge és patrocinat no només per Foment i per l’Ajuntament sinó també per la Generalitat. Ve escortats per un exèrcit de Mossos d’Esquadra i ens agradaria que la Generalitat ens digués si és responsabilitat dels Mossos col·laborar en la vulneració de drets fonamentals. Exigim a l’Ajuntament que se sent de debò a negociar, que escolti l’origen del conflicte, quines són les situacions que ens trobem i les nostres propostes de solució.
El que mai no hauríem esperat és que alguns membres de l’equip de govern del nostre Ajuntament estiguessin alimentant amb la seva actitud aquest còctel perillós. Si a això sumem la xenofòbia, el classisme i els prejudicis socials… tenim un terreny abonat per als discursos incendiaris, per al discurs neoliberal i el d’extrema dreta, buscant únicament la confrontació entre veïns i treballadors d’un servei públic privatitzat. Un col·lectiu al qual se’ns vol fer passar per indignes i desagraïts, i tot perquè hem tingut la gosadia imperdonable de lluitar per no perdre drets ni poder adquisitiu. Un pecat imperdonable en temps de submissió.
No sembla que hi hagi una sortida immediata.
Com deia, no tenen intenció de negociar, només pretenen derrotar la nostra vaga. Per això només parlen de serveis mínims, de salubritat, miren de trencar la vaga, però de moment seguim forts i decidits. Utilitzen infinitat de recursos per aconseguir-ho, perquè tots els esquirols que porten de fora, els mossos, la policia local… tot això val diners, no és gratis. Si en comptes d’aquest dispendi ho haguessin dedicat a arribar a un acord amb nosaltres, ja s’hauria resolt el conflicte.
Salt és una localitat amb molta immigració i la plantilla és un reflex de la nova composició de la classe treballadora, immigrants d’altres països i altres continents, tradicions i costums diferents. Com afecta això la vaga?
Som com una petita família. Som treballadors d’orígens molt diversos, com el mateix municipi de Salt, on, segons es diu, es parlen 90 llengües. En cap cas això no ha estat un problema, tenim fins a dues barbacoes per als diferents tipus de menjar. No hem tingut cap problema, com en general no n’hi ha a Salt per les diferències de procedència. Els problemes sorgeixen pels problemes econòmics de gran part de la població. Aquest és el drama, no la procedència. Si de veí tens Messi o Benzema no tens cap problema, en canvi, si tens com a veïns gent amb problemes econòmics tens un problema, que és la pobresa. Si vénen a Marbella en iots se’ls anomena àrabs, si vénen en pastera els anomenem moros. A la nostra plantilla aquest problema no existeix i encara que hi hagi gent que vol crear un conflicte per això,
Què es pot fer per donar suport i mostrar solidaritat.
Sobretot, mostrar suport de qualsevol manera que es pugui, comunicats, xarxes socials, s’ha creat una caixa de resistència (Es poden fer ingressos solidaris en aquest compte corrent ES14 0182 2771 3802 0161 8452) per al dilluns 17 està convocada una concentració de protesta a Girona. Estendre el debat que portem massa temps callant i deixant perdre drets i ja és hora que els treballadors que estem organitzats sindicalment i les mateixes organitzacions sindicals fem un pas endavant per exigir aquests drets, per reclamar les clàusules de revisió salarial per no perdre poder adquisitiu, deixar de tenir por i reclamar drets i, sobretot, no perdre’ls. Cal deixar de témer que ens diguin que som privilegiats. Els privilegiats són els que tenen mitjans per viure sense treballar.
Amb tantes escombraries acumulades, com està la relació entre la plantilla i la població?
Probablement, no hi ha un veí que estigui content, tothom està emprenyat, nosaltres també, eh! Crec que la majoria responsabilitzen en primer lloc l’Ajuntament de manera clara i l’empresa. Segur que hi ha veïns que ens culpabilitzen a nosaltres i un altre que no, però s’han fet molts esforços per enverinar l’ambient amb mitges veritats, amb mentides sobre els nostres sous, etc. Al final, quan la gent té un problema el que vol és que es resolgui, al marge de qui ho faci. Normalment quan els conflictes succeeixen en un altre lloc és més fàcil generar simpatia per aquestes causes, però quan ens perjudica de seguida ens surt aquesta ànima conservadora de “a mi que no em molestin”. Amb nosaltres cap problema, però això no evita la tensió al municipi perquè el comerç local i els veïns estan patint aquesta acumulació de residus. També caldria parlar de per què grans superfícies, grans supermercats que hi ha a Salt o al polígon, no paguen la taxa d’escombraries a l’Ajuntament, ja que tenen els seus propis sistemes en molts casos amb empreses pirates o treballadors sense conveni i no aporten a les arques municipals perquè hi hagi un servei global. Estaria bé un debat sobre per què els que més tenen no aporten i ho hagin de fer els veïns i el petit comerç.
Hi ha també hipocresia respecte a aquest problema i un punt de classisme, de considerar els escombradors com a treballadors inferiors. Resulten sorprenents actituds d’aquesta mena. No fa tant de temps vam tenir importants mobilitzacions a Catalunya per l’emancipació nacional, en què jo també hi vaig participar, i amb alguna gent que ara ens critica estàvem fent talls, i quan ho fèiem també molestàvem algú. Si no molestem –deien alguns– no ens escolta ningú. Però quan ara se senten molestats, s’indignen. Cal acceptar que les reclamacions i les lluites causen molèsties, i cal entendre que sense aquestes molèsties no hauríem avançat com a societat. Pitjor molèstia és la pobresa, la vulneració de drets, la manca d’habitatge, la feina precària… tot això és el que ens hauria de molestar. En aquests temps difícils cal saber mantenir-se ferm i no cedir davant les amenaces, els xantatges i la pèrdua de drets. Com a veïns i veïnes i com a persones treballadores.
Aquest és un text traduït de Sin Permiso.
