Reduir la presència dels Mossos i dels antiavalots en els desnonaments, va ser un dels compromisos pactats entre Esquerra Republicana i la CUP que va permetre la investidura de Pere Aragonès. Amb l’acord d’investidura es volia deixar clar que els desnonaments són una qüestió de dret a l’habitatge, i no d’ordre públic. Set mesos després aquest pacte no s’ha complert.
Durant el primer semestre d’aquest any, a Catalunya s’han produït 5061 desnonaments. Sumant la presència de la BRIMO, de l’ARRO i d’agents al marge de les unitats antidisturbis, els Mossos han intervingut a 1.744 desnonaments durant aquest període. Si comparem aquesta data amb les 8.690 intervencions, segons el Departament d’Interior, produïdes entre gener del 2017 i l’abril del 2021, podem veure que la presencia policial als desnonaments no s’ha reduït.
Aquestes dades estan oferides en un informe d’Interior signat pel conseller Joan Ignasi Elena, on es remarca que el 90% de les actuacions de les unitats antiavalots en els desnonaments són pel requeriment exprés del jutge. Aquesta data deixa la porta oberta a, què passa amb el 10% restant?. Actuen els mossos també sense requeriment judicial?
Al mes de gener d’aquest any, els Mossos van ser incorporats al protocol de desnonaments, després d’haver rebut dures crítiques, tant des del moviment en lluita per l’habitatge com al Parlament, per les seves actuacions durant l’any 2020. Un dels objectius d’aquest protocol era millorar la coordinació institucional per reduir algunes intervencions. El protocol estableix que els jutges disposin de la informació necessària per part dels serveis socials municipals a l’hora d’avaluar la situació de vulnerabilitat d’una persona amenaçada de desnonament. D’aquesta manera es busca garantir que totes les parts disposin de la informació dels afectats des que s’interposa la demanda de desnonament.
Els integrants del protocol, creat el 2013 i format pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Departament de Justícia, els quatre presidents de les diputacions provincials, els col·legis d’advocats i procuradors de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, van donar llum verda a la integració del Departament d’Interior de la Generalitat i del Departament de Territori i Sostenibilitat, que té les competències en matèria d’habitatge. A hores d’ara, encara falta que aquest protocol sigui ratificat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Malgrat tot, la polèmica entorn dels desnonaments segueix oberta. Per una banda, els Mossos asseguren que les seves actuacions s’articulen en base els principis de proporcionalitat, oportunitat i congruència. Asseguren que els apliquen tant en el compliment d’una ordre judicial per garantir l’execució d’un desnonament, com en les actuacions per evitar que aquella intervenció derivi en situacions de desordres públics. Per una altra banda tenim el paper dels jutges, que ben sovint reinterpreten les legislacions vigents per afavorir als desnonadors, sense tenir en compte el cost sobre les famílies en risc d’exclusió residencial.
El cas més flagrant d’aquest rol per part dels jutges, seria la mort d’un veí de Sants tot tenint vulnerabilitat demostrada per serveis socials. Després d’aquest dramàtic succés, Roberto Garcia Ceniceros, delegat del deganat dels jutges de Barcelona en matèria de Dret Civil, reafirmava el que els jutges poden requerir la presència policial en casos en què es prevegi resistència i demana que els Mossos tinguin un paper actiu en els desnonaments. En unes declaracions per l’Agència EFE, creia “absolutament injust que se’ls culpi dels desnonaments de persones vulnerables quan hi ha una incapacitat manifesta de tots els serveis socials per a garantir un habitatge en aquests casos”.
Amb una mitja de 2 desnonaments l’hora i cada cop més col·lectius organitzats per defensar el dret a l’habitatge, d’una manera demostradament pacífica, cal replantejar-se si no és la mateixa presència dels efectius policials la que provoca certs incidents per crispació. El conseller Elena comenta que el codi ètic dels Mossos “és susceptible de ser modificat en virtut dels canvis i de les transformacions que experimenti la societat catalana en el futur i de l’evolució de la mateixa funció policial per tal que sigui un instrument permanent i útil per als objectius que pretén assolir”.
Declaracions d’intencions i pactes de Govern sense complir, que s’han traduït en 267 actuacions de l’Arro en desnonaments del mes de gener al mes de juny. 122 reclamades pels jutges. La Brimo van intervenir en 31 desnonaments, sent requerida explícitament pels jutjats en 14 ocasions. La resta de presència policial es va limitar a patrulles amb parelles.
Es desconeixen les dades del juny fins ara, però només cal seguir les xarxes dels moviments per l’habitatge, per veure que a punt d’entrar al mes de desembre, s’ha seguit intensificant la presència dels Mossos als desnonaments i han estat protagonistes del fet que famílies senceres hagin estat desnonades. Flagrant el cas de divuit famílies, del barri de Sant Roc de Badalona, desnonades d’un bloc de Solvia. Quinze estan en situació de vulnerabilitat.
Multes al moviment per l’habitatge
Una de les conseqüències de la presència dels Mossos als desnonaments, són els 206.141 € en multes acumulades contra el moviment per l’habitatge, aplicant la Llei Mordassa. Els càrrecs s’han agreujat. Inicialment eren denúncies per desobediència i resistència a l’autoritat. D’un temps cap aquí, s’han sumat les d‘obstrucció a la justícia, que poden suposar una sanció de 600 euros.
Des de 2019, s’han registrat 351 multes en mobilitzacions per aturar desnonaments.220 per un import total inicial de 137.719,00 euros, des de la constitució de l’actual govern català. Un grup de treball format per integrants de la PAH, xarxes i sindicats d’habitatge amb el suport d’Alerta Solidària, ha visibilitzat aquesta situació per exigir al govern de Pere Aragonès la retirada de les multes i la no-intervenció de la Brimo en els desnonaments. L’advocada Eva Pous d’Alerta Solidària subratlla que “tot això respon a unes directrius del departament d’Interior davant un moviment tan necessari com és el de defensa de l’habitatge”.
Hola @interiorcat
En les últimes setmanes estan augmentant molt les sancions aplicant la #LleiMordassa a persones que protesten contra els desnonaments.
Vulnera el dret a la protesta de forma greu. Avui un agent de @mossos ho exposava així en un desnonament‼️ pic.twitter.com/Xl82McDdHf
— IRIDIA (@centre_IRIDIA) September 17, 2021
Iridia també alerta de la situació, i ho enten com a un xantatge intolerable al moviment d’habitatge. L’entitat considera que l’actual interpretació i aplicació de la llei mordassa per part dels Mossos vulnera el dret a la protesta de forma greu i demana la derogació d’aquesta normativa.
