L’Assemblea de Treballadores del SARA ha tornat a mobilitzar-se. Ho ha fet aprofitant la trobada de la Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Algun dels lemes principals que han acompanyat la concentració han estat ‘Una visita al mes, això que és?’ o ‘Dones i infants en pensió, no és protecció!’ per criticar la manca de recursos residencials, materials, d’espai per atendre i fins i tot de treballadores que són per poder arribar a fer tota la feina que la ciutadania requereix.
Així, amb aquesta concentració, des de l’Assemblea de Treballadores del SARA (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida) han volgut exposar l’alarmant situació en la qual es troba el servei i les conseqüències negatives que això té tant en les dones, infants, joves i adolescents víctimes de violència masclista com en la plantilla de treballadores. Tot i això, també han volgut posar en valor les millores econòmiques establertes en els darrers mesos per part de l’Ajuntament de Barcelona des del compromís polític per l’erradicació de les violències masclistes.
Malgrat aquesta millora, no obstant, la plantilla del SARA apunta que segueixen sent insuficients les eines de treball proporcionades per la institució pública per acompanyar la recuperació i protecció vers les violències masclistes. I és que pel que fa al dispositiu d’acollida, des de fa anys, hi ha manca de places als recursos residencials on es pot donar una atenció professional, multidisciplinària, integral i especialitzada les 24 h. Com expliquen, actualment, les persones que pateixen violències masclistes són acollides a pensions de la ciutat de Barcelona on no hi ha espais adequats, no hi ha atenció professional especialitzada i no es poden cobrir necessitats que puguin sorgir, augmentant la negligència institucional cap a aquestes persones adultes i menors. Entenent i així proclamen que una pensió no és protecció.
Això pel que fa a recursos residencials, però en matèria de personal, la manca de recursos humans disponibles fa que les treballadores actuals no puguin donar resposta de manera eficient a les necessitats de les persones ateses. Des de l’Assemblea apunten que tot i la recent ampliació d’algunes treballadores segueix existint un dèficit de personal en alguns perfils. Moltes de les darreres incorporacions són de caràcter eventual contractades com a “pics de feina” i apunten que aquests contractes no donen resposta a llarg termini al volum de demanada que té el SARA. A banda, creuen que el canvi de professionals revictimitza a les persones ateses i té un impacte negatiu en els seus processos de recuperació. A més, aquesta rotació constant de professionals genera una inestabilitat en l’equip i augmenta l’estrès laboral de les treballadores.
Pel que fa al dèficit de professionals en alguns perfils, denuncien que l’ampliació és deficitària i assenyalen que és molt important que hi hagi tècniques especialitzades en la fase d’urgències acompanyant la infància i adolescència.
En l’actualitat s’està donant visites als menors en un mes i mig des de l’arribada al servei tot i que com està pautat, els infants i adolescents tenen dret a ser informats i acompanyats per professionals especialitzats des de la primera visita al servei rebent la protecció immediata i adequada davant de situacions d’emergència.
Així, totes aquestes deficiències que assenyala l’Assemblea de treballadores del SARA tenen un impacte directe en l’atenció a les persones que pateixen violències masclistes i en el seu procés de recuperació, obstaculitzant la reparació. Expliquen que algunes de les dones s’han vist abocades a tornar a les llars d’on han fugit, fet que agreuja la situació de risc.
A la falta de recursos residencials i professionals, també afegeixen una manca d’espai físic que impossibilita fer visites amb les dones i infants i encabir a totes les professionals que treballen al servei. Ara per ara la intervenció especialitzada en les violències masclistes a nivell municipal segueix centralitzada en un únic equipament que, com valoren des de la plantilla, és totalment insuficient: on abans treballaven 23 treballadores, en l’actualitat hi han encabit a 50.
L’Administració s’ha compromès a crear un nou espai destinat a allotjar el creixent volum de treballadores i usuàries que venen diàriament a fer visites, però no es contempla fins a l’any 2023. «Aquesta situació té un impacte directe cap a la salut laboral i emocional de les treballadores i cap a la qualitat d’atenció que mereixen les persones ateses», apunten de nou des de l’Assemblea. Per contrarestar això, pel que sembla, davant la insuficiència d’espai físic requerida, l’Ajuntament dividirà espais de l’equipament actual disminuint un espai ja insuficient. Davant d’això, des del SARA diuen que «una vegada més, les alternatives que ens ofereixen passen per no cuidar a les treballadores».
«Des de la municipalització del SARA el 2016 les treballadores sentim que estem sostenint una situació molt crítica on no s’està posant al centre la cura de les treballadores ni de les persones ateses, les principals protagonistes. El SARA és un servei que pateix un dèficit de dimensionament molt greu, no existint una correcta relació entre el volum de feina que ha d’assumir el personal del servei i els recursos dels quals disposa», denuncien en un comunicat. I és que en conseqüència d’aquestes mancances, per la plantilla un nou problema es genera: «la manca de recursos i la inoperància de l’Ajuntament davant de les dificultats exposades porten com a conseqüència l’exercici d’una violència institucional contra les dones que pateixen violència masclista i els seus fills i filles, de la qual n’és responsable de forma directa».
Així, defensen com imprescindible dotar i dimensionar el SARA de les eines de treball suficients per oferir un acompanyament de qualitat i garantir els drets de les persones que pateixen les violències masclistes amb la finalitat de facilitar el seu procés de recuperació i reparació integrals. I En conclusió, exigeixen a l’Ajuntament que, des del compromís amb el feminisme i l’erradicació de les violències masclistes, posi la seva mirada en la cura cap a les treballadores i persones ateses lluny de reproduir les formes d’opressió i perpetuació de dominació del sistema patriarcal i capitalista.
