Aquesta mitjanit ha començat la vaga indefinida convocada per la UGT de Catalunya, la CGT i la USOC al servei d’atenció telefònica del 061. Hi estem convocades unes 700 persones que treballem en la gestió de les emergències. Gestors i gestores que ubiquem la incidència, activem el recurs o els recursos necessaris per resoldre-la i en fem el seguiment fins que l’emergència finalitza. I tot a través del SITREM, el programa propi del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM). De ben segur que si heu llegit fins aquí, us preguntareu com pot ser que aquest col·lectiu podem estar regulats pel sector del telemàrqueting. Fa anys que nosaltres ens fem la mateixa pregunta.
El greuge que vivim els gestors i gestores del 061 ve de lluny, però una breu explicació permet plantejar ràpidament el conflicte en la seva globalitat. El 1985, l’Institut Català de la Salut (ICS) va decidir crear el Centre Coordinador de la Regió Sanitària i Universitària de Bellvitge per coordinar la demanda d’atenció a les urgències i emergències properes als centres hospitalaris. El Servei de Coordinadors d’Emergències Mèdiques (SCEM), que va durar nou mesos, fou l’embrió del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Cinc anys més tard, el SEM va començar a externalitzar el seu servei a empreses privades que més tard s’englobarien en el sector del telemàrqueting, però que aleshores no tenien ni tan sols aquesta denominació i encara menys condicions pròpies que les regulessin (el primer conveni del telemàrqueting no se signaria fins al 1999).
Des de la creació del SEM mai no s’ha buscat internalitzar ni aproximar les condicions dels dos col·lectius, el del SEM i el dels que treballem per a les empreses adjudicatàries d’aquest servei externalitzat. Al contrari: s’ha mantingut la distància entre ambdós col·lectius de forma totalment intencionada, tot i que el personal externalitzat som prop del 80% de la plantilla. La creació del SEM, una empresa 100% pública, no ha servit per millorar les nostres condicions com a gestors i gestores del 061: sí per dirigir-nos i exigir-nos, però no per dignificar les nostres condicions de treball. Tot i ser un personal especialitzat, la mateixa administració ens externalitza per perpetuar les condicions esbiaixades de la plantilla, deixada en mans dels interessos mercantilistes de l’adjudicatària de torn. Ara és Ferrovial Servicios qui ens explota, però d’aquí a uns mesos la licitació sortirà novament a concurs i tornarem a veure’ns venuts al millor postor. Com sempre, el pes principal per puntuar la licitació serà el preu. Sí, el preu! Podem posar preu a respondre a una trucada per infart? Quin preu tenen les nostres vides?
I, com el servei que prestem a la ciutadania, les nostres condicions laborals depenen del millor postor. El conveni del telemàrqueting no va ser ideat per atendre les nostres necessitats laborals. El conveni que regula les condicions laborals de les gestores i gestors del 061 o del 112 no recull coses tan bàsiques per a nosaltres com el plus d’emergències o una formació específica, ni tan sols inclou les categories de gestor de recursos i de demanda. Les empreses que donen serveis sota el paraigua del sector del contact center busquen únicament el benefici econòmic. I tornem a la mateixa pregunta: donar una resposta de qualitat a les emergències sanitàries ha de comportar beneficis econòmics? És lícit que la gestió de les nostres emergències depengui del millor postor? No hauria de ser un dret de la ciutadania tenir els millors serveis per part de l’administració? Només cal veure un plec de condicions per veure com, amb aquesta externalització, la Generalitat perd diners i la ciutadania, qualitat de servei. Però també ens hauríem de demanar com a societat si és sostenible mantenir el personal dedicat en cos i ànima a la gestió de les emergències a costa de salaris de misèria, contractes de jornada parcial obligatòria, contractació temporal, manca total de conciliació per no poder disposar d’un plàning anual… I, per si no en tinguéssim prou, hem de compartir espai i instal·lacions amb el 20% privilegiat del SEM que cobra un 40% més que nosaltres.
Per tot això parem a partir d’avui. Per nosaltres, com a treballadors i treballadores, però també com a ciutadans i ciutadanes.
Dignificar les condicions de treball de gestores i gestors és dignificar la sanitat.
Ja n’hi ha prou de fer negoci amb la nostra salut!
