La pandèmia de la COVID-19 ha provocat una pèrdua sense precedents de llocs de treball i mitjans de subsistència de les persones treballadores. El món ha perdut l’equivalent a 255 milions de llocs de treball a temps complet des del començament de la crisi, i uns altres 130 milions de llocs de treball corren perill el 2021. La pèrdua d’ocupació ha afectat principalment les dones, la taxa d’ocupació de les quals s’ha reduït un 5 % per un 3,9 % en el cas dels homes.
Alguns governs com l’espanyol, a través del diàleg social, han adoptat mesures per protegir llocs de treball i ingressos mitjançant l’ampliació dels sistemes de protecció social, amb la utilització dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), els quals han estat dotats de mesures extraordinàries en matèria de cotització i de protecció per desocupació per frenar les conseqüències laborals de la COVID-19 i han evitat la destrucció de milions de llocs de treball.
Com la recuperació econòmica pot ser per a totes i tots?
Aquestes mesures han constituït un suport fonamental per a les persones treballadores, però no seran suficients per aconseguir la plena ocupació de qualitat. Per això és necessari implementar polítiques públiques que fomentin la creació d’ocupació i una recuperació econòmica sòlida, sostenible, resilient, inclusiva i amb perspectiva de gènere.
Al seu torn, cal fomentar l’ocupació i els serveis públics i enfortir la inversió pública en àmbits crítics, com són el desenvolupament d’infraestructures, dels sectors respectuosos amb el medi ambient i de l’economia de les cures. És especialment important la inversió en polítiques de conciliació corresponsable que eliminin les barreres d’accés a l’ocupació, la segregació ocupacional i la manca de projecció en les carreres professionals per a moltes dones, mitjançant serveis públics de qualitat i accessibles per a totes les famílies.
La inversió en educació i formació al llarg de la vida permetrà a les persones treballadores adequar-se a les importants transformacions que s’estan produint en el mercat de treball i els ajudarà a estar preparades per ocupar els nous treballs que es creïn. És per això que demanem a les empreses que formin les persones treballadores perquè aquestes puguin assumir els canvis en la demanda del mercat i que exigim al Govern que ampliï la seva oferta en formació, fent que aquesta sigui econòmica, variada i completa.
Els governs han de garantir que els llocs de treball que es creïn siguin de qualitat, amb drets, amb salaris i amb condicions de treball decents, que respectin la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, que estiguin lliures de violència i assetjament sexual i per raó de sexe, i que contribueixin a eliminar la bretxa salarial existent. També urgeix formalitzar l’economia informal amb mesures de control adequades per exigir el compliment de la legislació vigent. Així, s’estimularà la demanda agregada, es reforçaran els ingressos fiscals i per cotitzacions a la Seguretat Social, s’impulsarà la recuperació econòmica i, amb això, la creació de treball digne.
Però, sobretot, s’han de garantir drets i protecció social, així com la possibilitat de sortir de la pobresa a milions de persones treballadores a tot el món.
Només amb inversió en educació i formació contínua i qualificació professional les persones treballadores podran adaptar-se a les transformacions del mercat laboral i estar preparades per ocupar les noves feines que es creïn i afrontar el repte de la digitalització.
Només d’aquesta manera els governs podran complir els compromisos adquirits internacionalment d’aconseguir “l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a totes i tots” com a part de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 8 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.
En la Jornada Mundial pel Treball Digne, que se celebra des del 2008, CCOO, UGT i USOC, juntament amb el moviment sindical internacional, reivindiquem que és imprescindible crear ocupació de qualitat per construir una recuperació econòmica per a totes i tots.
Establir una meta mundial en matèria d’ocupació de qualitat
Encara que no hi hagi una definició universal del que constitueix la “plena ocupació”, el moviment sindical mundial reclamem que es creïn, almenys, 575 milions de nous llocs de treball per al 2030 i que es formalitzin 1.000 milions de llocs de treball informals a tot el món, la meitat dels existents, per contribuir a l’assoliment de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 8.
Hi ha bretxes de gènere persistents en matèria d’ocupació a escala mundial. De mitjana, la taxa d’ocupació femenina està 27 punts percentuals per sota de la masculina (74% d’homes davant del 47 % de dones).
A l’Estat espanyol, la taxa d’ocupació femenina és 10,6 punts percentuals inferior a la masculina (55,1% els homes i 44,5% les dones) i a Catalunya la diferència és de 9,4 punts percentuals (58,6% els homes i 49,2% les dones). La bretxa salarial a Espanya se situa en el 21,41 % i a Catalunya en el 22,17%.
La majoria dels nous llocs de treball creats han de ser ocupats per dones per complir els compromisos en matèria d’igualtat de gènere, en particular l’ODS 5 d’aconseguir la igualtat de gènere i donar poder a totes les dones i nenes.
El diàleg social i la negociació col·lectiva han de ser components essencials de qualsevol pla de creació d’ocupació; i els sindicats, com a representants de les persones treballadores, som part indispensable en la definició i el desenvolupament de les polítiques de creació d’ocupació.
Recuperació inclusiva d’ocupació a Espanya i Catalunya
CCOO, UGT i USOC no renunciem a l’objectiu de la plena ocupació, però tampoc al treball digne amb drets, condicions justes de salari i ocupació, estable, inclusiu, amb igualtat entre dones i homes, sense violències ni assetjament, amb protecció, en entorns segurs, amb negociació col·lectiva i llibertat sindical.
Per això, aquest 7 d’octubre, jornada mundial pel treball digne, CCOO, UGT i USOC exigim:
● Que es posi fi a la precarietat laboral del mercat de treball espanyol (amb més del 26% de taxa de temporalitat, el rècord de la UE, i gairebé el 21% a Catalunya) i la desocupació juvenil (amb gairebé el 34% de taxa d’atur entre els menors de 25 anys a l’Estat espanyol i el 33,5% a Catalunya).
● Que s’abordi la persistència d’importants bretxes de gènere en l’ocupació: sis de cada deu persones a l’atur a Espanya són dones, malgrat la seva menor participació en el mercat laboral, i a Catalunya, el 53,37% de les persones en situació d’atur són dones.
● I que es desenvolupin polítiques redistributives per combatre la creixent desigualtat en el mercat de treball i que s’intensifiqui l’abast de la xarxa de protecció social per evitar un augment del risc de pobresa i la ruptura de la cohesió social (el 26,3% de la població catalana està en situació de risc de pobresa o d’exclusió social, i el 20% de les llars amb més ingressos acumulen sis vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides).
Per això és imprescindible modificar la normativa actual en matèria de contractació temporal i formativa; s’han de derogar les reformes laborals; és imprescindible apujar els salaris, minvats per la devaluació salarial i que no s’han recuperat després de la crisi econòmica del 2008, i, en definitiva, cal posar fi a la precarietat laboral.
La negociació col·lectiva ha de recuperar la seva capacitat com a instrument de redistribució de la riquesa i de millora de les condicions laborals. És indispensable establir un salari mínim interprofessional necessari i compatible amb el cost actual de la vida per poder assegurar una vida digna i, alhora, exigir una regulació dels lloguers, que suposen més de la meitat del salari d’una persona, entre altres polítiques. Aquest salari hauria de ser d’almenys el 60 % del salari mitjà.
Només posar fi a la bretxa salarial entre homes i dones i avançar en l’eliminació d’altres discriminacions per raó de sexe permetrà assolir la igualtat efectiva en el mercat de treball.
Celebrem que el Govern espanyol iniciï el procediment de ratificació del Conveni 190 de l’OIT per posar fi a la violència i a l’assetjament a la feina, però exigim també la ratificació del Conveni 189 sobre treball domèstic.
Posar fi a l’ocupació precària a Espanya i a Catalunya, que a més de l’economia submergida es produeix en forma de relacions laborals que es presenten falsament com a autònomes, treball real a temps complet encobert com a contractes a temps parcial o el no reconeixement de la laboralitat ni de la condició de persones treballadores per compte d’altri a qui presta serveis en l’economia de plataforma, amb contracte a jornada parcial però realitzant jornada completa, etc. El mercat s’aprofita de les situacions de vulnerabilitat i necessitat en què es troben moltes persones, moltes d’elles migrants, per oferir-los treballs esclavitzadors poc reconeguts i insegurs. Moltes persones estan desprotegides davant la vulneració dels seus drets laborals i, fins i tot, humans. Per això és necessari regularitzar a favor de les persones treballadores qualsevol treball. Això suposaria que milers de persones poguessin gaudir de drets i protecció als quals actualment no tenen accés.
La recent entrada en vigor de la normativa que regula a Espanya la laboralitat de les persones treballadores que presten els serveis en plataformes digitals de repartiment, acordada pels sindicats majoritaris, les organitzacions empresarials i el Govern, és un pas molt important que suposa reconèixer aquest col·lectiu com a persones treballadores per compte d’altri amb tots els drets laborals. El nostre paper com a sindicat és fer complir la llei i organitzar el col·lectiu per garantir-ne els drets.
Els fons de recuperació de la UE han de contribuir, mitjançant la creació d’ocupació estable i de qualitat, a construir una recuperació per a totes i tots, sense que ningú no quedi enrere.
