La radiografia és complexa. Espanya té, des de fa dècades, un elevat percentatge de persones en risc d’exclusió social o de pobresa. Any rere any es repeteixen, pràcticament, les mateixes xifres, tot i que en moments de crisi econòmica, les coses empitjoren, i molt, per a moltes persones. Que la infància està en major risc és una cosa sabuda també des de fa molts anys, però sembla que les polítiques que es posen sobre la taula són insuficients per fer front a aquesta situació.
Un dels factors clau per estar en situació de pobresa severa és ser menor d’edat. Tenir fills, explicàvem ja fa quatre anys, és arriscar-se a ser pobre. I si una llar és pobra, els que més ho acaben notant són les i els menors, que poc o gens poden fer per acabar amb la situació.
En l’últim informe d’EAPN música i lletra tornen a repetir-se en molts sentits. Els percentatges de persones en situacions més complicades i vulnerables encara hi són. I augmenten. La dificultat per arribar a final de mes, per fer front als pagaments regulars, l’obligació de decidir si es paga la llum o es compra menjar… És una llarga i aterridora llista d’ítems. Els que més ho pateixen, els que tenen menys de 18 anys.
Un gràfic Flourish
La pobresa és cosa de joves
Amb aquestes paraules definia Juan Carlos Llano, responsable de l’estudi d’EAPN, la situació. El 9,5% de la població a Espanya es troba en situació de pobresa severa. Però no és una fotografia del tot real, ja que les últimes dades oficials daten de 2019, abans de l’esclat de la pandèmia. Caldrà esperar fins a l’any 2022 per conèixer l’impacte real de la Covid-19 en les vides dels que vivim a l’estat espanyol.
En qualsevol cas, i amb les xifres que tenim, el 14,1% de les i els joves menors de 18 anys es troba en situació de pobresa severa. Si es baixa als que tenen menys de 16, encara és una mica més gran el problema, ja que el percentatge és del 14,2.
Efectivament, tenir fills a càrrec suposa, de vegades, una càrrega econòmica que resulta impossible de moure. El 12% de les llars amb menors està dins de la pobresa severa. Un percentatge que contrasta amb el de les llars sense menors, que és del 7%. I, és clar, com més fills i filles, pitjor. El 27,3% de les famílies nombroses estan en aquesta circumstància que, en molts casos, no és temporal sinó que acaba per cronificar-se. A aquestes dades també es sumaria la situació de les llars monoparentals, majoritàriament formades per una dona. El 18,7% d’elles està en la pobresa severa, encara que la seva situació ha millorat respecte a 2014, any en què eren el 27,5%.
Veritable aporofobia
Aquesta és la definició que per a Carlos Susías, president d’EAPN, de l’acció de determinades administracions i grups de funcionaris. Així tancava la roda de premsa de presentació d’aquest segon informe de la Xarxa.
I ho feia per un motiu clar. El perfil de les persones que es troben en situació de pobresa severa no és aquest segons el qual sembla que «els pobres són culpables i intengan enganyar» a les administracions per viure d’ajudes públiques. «És veritable aporofobia», assegurava; «Violència administrativa».
Susías comentava això després de publicar algunes dades que parlen de percentatges molt elevats de persones en pobresa extrema que han superada l’ESO (28.7%) fins i tot la postobligatòria (24,3) i que, fins en un 18% tenen estudis superiors. O l’encara més dur 27,5% que tenen una feina i tot i així són pobres.
En aquest sentit, des de la Xarxa exigeixen que la percepció d’ajudes com l’Ingrés Mínim Vital no suposin la pèrdua d’altres de caràcter autonòmic; que, a més, s’agilitin els tràmits i s’elimini la burocratització que ha provocat que l’IMV sigui percebut per un terç de les persones que, inicialment, havia calculat el Govern que el rebrien. Per a Susías aquesta situació es deu al fet que les administracions posen molt més esforços en fiscalitzar cada euro que es lliura que en intentar solucionar les situacions de pobresa i exclusió social. «S’han de fer controls», ha dit, «però el primer és solucionar la situació de les persones».
A aquestes situacions, a més, es ve a sumar la important diferenciació territorial de la pobresa severa. Geogràficament, la pobresa severa està al sud, amb l’excepció d’Astúries (12,2%). Canàries (16,7), València (13,4), Extremadura (11,7), Andalusia (11,6) i Múrcia (11,2) són les comunitats que més pobresa severa acumulen el 2020.
