El febrer de 2021 es va formar la Comissió Assessora del Ministeri de Treball i Economia Social. La seva comesa era determinar el valor del salari mínim interprofessional (SMI), per fer-ho equivalent al 60 per cent de el salari mitjà i marcar el camí per aconseguir instaurar-se al llarg de l’actual legislatura.
Aquesta comissió va estar formada per persones expertes en el camp de l’economia: acadèmiques (entre elles l’autora d’aquest article), representants dels agents socials i representants de diversos ministeris.
El salari mitjà net, base per a definir l’SMI
Si analitzem el mercat de treball espanyol de seguida vam percebre que hi ha un gran volum d’ocupació precària amb baixos salaris. Això explica que hi hagi molts salaris concentrats a la part més baixa de la distribució salarial, situats lluny del salari mitjà. L’augment de la quantia de l’SMI busca reduir aquesta desigualtat salarial i aproximar el valor més baix a la quantia mitjana.
Per determinar quin és el 60% del salari mitjà a Espanya és necessari partir del contingut de la Carta Social Europea, per ser la base sobre la qual s’assenta l’objectiu que el SMI sigui el 60 per cent del salari mitjà.
D’acord amb les recomanacions de la Unió Europea, cal considerar la situació i l’estructura del salari mínim en els països del nostre entorn. A més, és imprescindible examinar amb detall les fonts estadístiques oficials que informen sobre el salari mitjà a Espanya, així com els diferents conceptes i metodologies.
Perquè l’SMI pugui arribar a ser el 60% del salari mitjà net també s’han de ponderar les circumstàncies extraordinàries provocades per la crisi de la covid-19 i el seu impacte social i econòmic.
Tenint en compte aquests factors la Comissió ha determinat que:
- El salari mitjà de referència sigui el salari mitjà net amb el qual es remunera a un treballador a temps complet. Això vol dir que al salari mitjà se li han de deduir els pagaments per impostos i cotitzacions socials.
- L’Enquesta d’Estructura Salarial de l’Institut Nacional d’Estadística és la font de dades que millor permet una bona aproximació per als fins empresos.
- S’ha de definir una forquilla amb uns marges dins dels quals s’ha de produir l’increment de l’SMI. Partint de l’SMI vigent en 2021 de 950 euros, l’increment de l’SMI necessari per assolir l’objectiu del 60% del salari mitjà net es podrà trobar dins de:
- El rang més alt: un SMI de 1049 euros en 14 pagues, el que suposa una variació del 10,4%. És a dir, aplicar un augment de 99 euros a l’SMI actual.
- El rang més baix: un SMI de 1011 euros en 14 pagues, equivalent a un increment del 6,4 per cent. És a dir, augmentar l’SMI actual a 61 euros.
SMI: un canvi a tres anys vista
A l’espera de saber quin ha estat el salari mitjà de 2020, es plantegen increments graduals de l’SMI fins 2023, deixant les majors pujades per als dos últims anys. D’aquesta manera, es dibuixen tres possibles escenaris:
- Amb una pujada de l’1,8% el 2020 en el salari mig l’SMI s’hauria d’incrementar en 99 euros. L’augment podria ser de 19 euros el 2021, 40 euros el 2022 i 40 euros en 2023.
- Amb un augment de el salari mitjà de l’0,9% el 2020, l’SMI hauria d’augmentar en 77 euros. Els increments serien llavors de 15 euros el 2021, 31 euros el 2022 i 31 euros el 2023.
- En cas que no hi hagi hagut augment del salari mitjà a 2020, l’SMI haurà d’augmentar 61 euros. Les pujades serien de 12 euros el 2021, 24 euros el 2022 i 25 euros el 2023.
Seran el Govern i els agents socials els que prenguin la decisió final sobre quant, quan i de quina manera s’anirà aproximant el valor de l’SMI a el valor que li permeti convergir amb el 60% de l’salari mitjà net.
Podran utilitzar les propostes realitzades i adequar-les segons s’estigui comportant l’economia, no només en relació amb el nivell de producció o la productivitat, sinó també amb els preus i la pròpia evolució dels salaris, per al que hauran d’utilitzar les dades més actualitzades de l’Institut Nacional d’Estadística.
Prudència davant la crisi sanitària
No hi ha dubte que els moments que vivim estan plens de riscos i incertesa per la crisi econòmica i social generada per la pandèmia. Això obliga a ser prudents.
Quan s’analitzen les conseqüències de l’augment de l’SMI sobre l’economia cal contemplar les seves conseqüències en totes aquelles parcel·les que es puguin veure afectades.
Alguns estudis recents, com el del Banc d’Espanya, posen l’èmfasi sobre la probabilitat que l’augment de l’SMI pugui generar certa destrucció d’ocupació, o impedir la seva creació.
No obstant això, el paper corrector de l’SMI sobre els nivells distributius de rendes, la desigualtat, la pobresa i l’exclusió social ha de ser degudament valorat. Un augment de l’SMI, per petit que sigui, millorarà el nivell de despesa de les llars i portarà amb si una dosi de certesa i confiança que ajudarà a millorar la situació econòmica, segons s’avança en el control de la pandèmia.
Si tenim en compte que els augments que es proposen són relativament petits, no cal esperar que l’impacte sobre l’ocupació sigui significatiu, mentre que, però, el procés tindrà, amb tota seguretat, un impacte positiu per al futur benestar de les persones.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
