En acabar el batxillerat, l’Àlex va estudiar una carrera perquè li deien que només així aconseguiria una feina digna. Va començar a treballar amb divuit anys per poder pagar la matrícula de la universitat i va acceptar pràctiques on ni cotitzava ni cobrava, perquè era l’única manera d’adquirir l’experiència tan requerida a les ofertes laborals.
Actualment, l’Àlex té estudis i molts mesos de pràctiques en empreses que mai la van contractar, encadena contractes temporals i segueix vivint a la casa familiar, ja que no es pot permetre emancipar-se. Va estar treballant uns mesos amb un sou precari i una categoria professional molt per sota del seu nivell formatiu, però aleshores va arribar la covid-19 i amb l’excusa de no haver superat el període de prova la van acomiadar. Ara ha tornat a l’atur i no té dret a cap prestació.
Segur que coneixes algú en la mateixa situació que l’Àlex; malauradament aquesta és la història de moltes joves al nostre país.
De generació millennial a generació enterrada
Les conseqüències socioeconòmiques de la covid-19 que van arribar l’any 2020, van impactar directament tota una generació de joves que encara no s’havien refet de la crisi anterior. Aquesta nova crisi, amb la complicitat del sistema adultocentrista, ha acabat per enterrar el jovent de classe treballadora.
Hi ha cinc factors que defineixen la generació enterrada: l’atur, la temporalitat, la sobrequalificació, la impossibilitat d’emancipar-se i l’estigmatització.
Les joves hem sigut el primer col·lectiu a perdre la feina, ja sigui pel tipus d’ocupacions, per la manca d’antiguitat, la temporalitat o per la precarietat inherent a les nostres contractacions. Una evidència d’això és que el 2020 va acabar a Catalunya amb un increment de gairebé el 50% més de joves en situació d’atur i la taxa d’atur juvenil duplicant la taxa d’atur general.
Pel que fa a la temporalitat, durant el 2020 gairebé el 90% dels contractes que hem signat les joves són temporals i només el 10% són indefinits, cosa que fa impossible una estabilitat vital. Cal tenir en compte que molts dels contractes temporals, signats majoritàriament per joves, no s’han renovat a causa de la pandèmia i, per tant, tampoc hem entrat a molts dels ertos que s’han fet, sinó que ens hem quedat directament a l’atur i sense dret a prestació, ja que no hem cotitzat el temps necessari: només 1 de cada 10 joves rep la prestació d’atur. A més, les prestacions i els subsidis extraordinaris com l’ingrés mínim vital, no preveuen les menors de 23 anys en els seus requisits d’accés.
La sobrequalificació és una altra de les problemàtiques inherents al jovent. Som la generació millor preparada de la història i hem fet tot el que la societat ens demanava, que era estudiar i formar-nos amb l’objectiu de tenir un futur laboral digne, però ara ens trobem que quatre de cada deu joves tenim feines en posicions que requereixen una qualificació inferior a la del nostre nivell formatiu.
Evidentment, amb aquest panorama laboral, emancipar-se és del tot impossible: només ho poden fer el 18% de les joves catalanes. Al final, les condicions precàries del mercat laboral, sumades als preus abusius de l’habitatge, fan que sigui impossible establir un projecte de vida digne.
Com ressuscitem la nostra generació?
Les joves hem hagut de veure com s’estigmatitzava i es criminalitzava la nostra generació durant tota la pandèmia. Ens hem trobat socialment i laboralment desprotegides, a causa d’un sistema adultocèntric, que s’encarrega sistemàticament de discriminar-nos, subordinar-nos i relegar-nos a un pla inferior, i que es justifica amb la nostra edat o experiència.
Les joves de classe treballadora només ressuscitarem si es prenen mesures per millorar les nostres condicions laborals i vitals. És urgent i prioritari posar el jovent al centre de les agendes polítiques, ja que la precarietat juvenil és una problemàtica que no només ens afecta a nosaltres, sinó que repercuteix directament en el gruix de la societat i en altres generacions.
Des de l’Avalot reclamem un canvi en les polítiques, que ens ajudin a revertir la situació i que s’adaptin a les noves necessitats. Unes polítiques actives que tinguin un impacte directe en les treballadores joves i una aposta ferma per derogar les reformes laborals, restringir l’ús dels contractes temporals, fomentar la contractació indefinida de les joves i augmentar la seguretat jurídica en els acomiadaments.
Si no s’impulsen de manera immediata polítiques actives d’ocupació amb criteris que premiïn la contractació juvenil i es fomenti una òptica juvenil als convenis col·lectius, les joves seguirem sent ciutadanes de segona amb un futur idèntic al nostre present: sense oportunitats.
Les joves sindicalistes no pensem quedar-nos de braços plegats veient com enterren tota una generació de joves. És més necessari que mai que les joves ens organitzem contra els abusos del sistema capitalista i de les patronals per superar un sistema productiu que només pretén mantenir els beneficis d’uns pocs a costa de totes nosaltres.
