L’aparició del coronavirus SARS-CoV-2 va suposar un important desafiament per a la salut pública. Ens enfrontem a una nova malaltia de la qual, a poc a poc, la comunitat científica va coneixent més. La sensació d’incertesa que provoca aquesta situació, incrementada per les restriccions de mobilitat i de contacte social imposades, està incidint perjudicialment en diferents esferes de la vida de les persones. En particular, en la seva salut mental.
Epidèmies històriques, com les provocades per la pesta i el còlera, van portar amb si escenes de pànic i por intensa davant el desconeixement inicial per al seu correcte abordatge i per les seves devastadores conseqüències en les poblacions afectades. La por, entès com una resposta cognitiva a una amenaça, afavoreix l’adaptació de l’ésser humà davant de determinats perills, però si es manté en el temps pot predisposar per al sorgiment de malalties físiques i trastorns psicològics. També agreujar patologies prèvies.
En el cas actual que ens ocupa, les dades adverteixen l’impacte negatiu de la pandèmia en el benestar psicològic de les persones. S’observa un augment dels nivells d’estrès, ansietat i depressió. A més de la magnitud de les conseqüències psicològiques de la covid-19, també s’ha assenyalat que aquestes es poden perllongar en el temps. S’ha encunyat el terme “coronafobia” per designar aquelles malalties mentals a llarg termini associades amb la pandèmia, i en què predominen la por i la tensió emocional i social cap a la covid-19 des del punt de vista de reaccions poc adaptatives i nocives per a qui les pateixen.
Per tal de valorar la por experimentat per la ciutadania a la covid-19 i facilitar els esforços preventius i de tractament posterior, un grup d’investigadors de l’Iran va dissenyar l’escala Fear of Covid-19 (FCV-19), encara que aquesta només avalua la presència de por.
A Espanya, entre d’altres, destaca el projecte IMPACTCOVID-19. El seu objectiu era avaluar l’impacte emocional i el malestar psicològic de la població en relació amb la pandèmia per la covid-19 a Espanya, considerant no solament la presència de por sinó també d’ansietat.
Per a això vam dissenyar i validem una nova escala d’avaluació de la presència d’Ansietat i Por a Covid-19 (AMICO) en la població espanyola. Aquesta eina es compon de 16 ítems, amb una escala de resposta que va de 0 a 10 punts (de menys a més nivell d’ansietat i por a la malaltia) per detectar la presència d’ansietat i por.
L’avaluació de la presència d’ansietat i por a la covid-19 a la població espanyola va revelar una puntuació mitjana general de 5,5 punts, la qual cosa indica nivells moderats.
Les dones es veuen més afectades per l’ansietat
Pel que fa a l’estudi de l’ansietat i el sexe, les dones van presentar majors nivells d’ansietat i por que els homes. Potser podria ser rellevant considerar que les dones exerceixen cada vegada més diferents i més complexos rols socials, el que podria provocar aquest augment d’ansietat. Assumir aquests nous rols no sol anar acompanyat de l’abandonament dels rols tradicionals, com exercir de cuidadores de persones.
En relació als nivells d’ansietat que presenten els participants en estudiar la variable en funció de l’àrea laboral, els resultats han mostrat que els subjectes amb més ansietat eren aquells que treballaven en el sector del transport públic, així com en el sector serveis, comerç i hostaleria. Els treballadors del sector salut, els aturats i els treballadors del sector industrial van presentar valors més baixos.
A més, en molt curt temps s’ha produït una certa pertorbació socioeconòmica que, entre altres factors, vindria derivada de les restriccions proposades pels governs per frenar l’embat de la malaltia, i de la implantació de les mesures de contenció de la pandèmia. Aquestes estan causant una recessió de l’economia, produint certa inestabilitat i disminució dels ingressos en moltes famílies, situacions que serien identificades com a factors de risc per patir ansietat durant la pandèmia i en presumible període pospandemia.
Així mateix, sembla que el nivell de formació podria ser considerat també com un factor protector, atès que la mostra de l’estudi va mostrar valors més baixos d’ansietat i por entre els subjectes amb un major grau de formació acadèmica.
Així doncs, es pot considerar que la pandèmia per la covid-19 és actualment una emergència de salut pública que representa un gran desafiament per a la salut mental de la població afectada, ja que aquesta ha modificat de manera abrupta la forma de viure, treballar i relacionar-se, comprometent no només la salut física de les persones sinó també la resta d’esferes dels individus.
Juan Gómez Salgado, Profesor de Salud Laboral del Departamento de Sociología, Trabajo Social y Salud Pública, Universidad de Huelva; Carlos Ruiz-Frutos, Profesor de Medicina Preventiva y Salud Pública, Universidad de Huelva; Juan Jesús García Iglesias, Profesor del Área de Medicina Preventiva y Salud Pública, Universidad de Huelva; Macarena Romero Martín, Enfermería, Universidad de Huelva; Regina Allande Cussó, Profesora Asociada en el Dpto. de Enfermería, Universidad de Sevilla y Sara Domínguez-Salas, Profesora Ayudante Doctora, Dpto. de Psicología., Universidad Loyola Andalucía
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
