El nombre de dones que dormen als carrers de Barcelona s’ha reduït en un 35% respecte el mes de gener de 2020, quan es va posar en marxa la Mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar. En concret, la xifra ha passat de les 134 dones que es detectaven a les 87 dones que es van detectar aquest mes de març de 2021, l’última xifra disponible segons els recomptes que fan cada mes els equips municipals. La xifra, tot i ser encara elevada i el compromís assumit per l’Ajuntament i la trentena d’entitats que conformen la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) perquè cap persona dormi al carrer, sí que mostra la idoneïtat d’una mesura pensada per fer un abordatge integral i particular sobre un fenomen que ha estat històricament invisibilitzat i que és poc conegut. Així ho defensen des de les administracions.
Des de l’any 2008, que és quan es van començar a recollir dades de forma més sistematitzada, el nombre de dones en situació de carrer a la ciutat de Barcelona ha fluctuat sempre entre l’11% i el 15% del total. Per primer cop, per tant, s’ha aconseguit rebaixar aquesta xifra per sota del 10%, tot i que en nombres absoluts el fenomen del sensellarisme està en ascens en el conjunt de les grans ciutats europees. Segons l’Ajuntament, les diferents crisis socioeconòmiques, l’encariment del preu de l’habitatge en paral·lel amb el descens de la capacitat adquisitiva de la classe treballadora o bé l’augment de la mobilitat internacional han estat algunes de les causes, tot i que en el cas de la ciutat de Barcelona el nombre de places d’allotjament s’ha doblat durant l’última dècada, fins a les prop de 2.700 places que existeixen en l’actualitat.
De fet, malgrat la irrupció de la pandèmia de Covid-19, l’Ajuntament de Barcelona va habilitar diferents equipaments i dispositius d’emergència per donar resposta a les persones que no podien confinar-se per no disposar d’una llar, fins a un total de 700 places. Un d’aquests equipaments, i fruit de la Mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení, va ser l’obertura d’un dispositiu específic per a dones al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), que posteriorment es va traslladar a un establiment hoteler al centre de la ciutat fins al mes de setembre de 2020. En el seu conjunt van atendre 192 dones diferents. En paral·lel, les 54 places del Centre de Primera Acollida (CPA) de Sarrià funcionen actualment només per a dones i també s’han obert des de llavors dos Centres Residencials d’Inclusió (CRI), La Llavor i La Violeta.
La Llavor va obrir a l’octubre del 2020, té capacitat per 40 dones i el gestiona Sant Joan de Déu Serveis Socials amb la col·laboració de la Fundació Ared i el finançament de l’Ajuntament. La Violeta va obrir a l’abril del 2021, té capacitat per a 26 dones més i el gestiona el Centre d’Acollida Assís amb el finançament compartit de l’Ajuntament i el departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Aquest increment de places i per tant de la capacitat d’atenció i allotjament s’ha fet a la vegada que s’està produint una reestructuració dels serveis municipals existents, tal com recull la mesura municipal.
La falta de visibilitat del sensellarisme femení ha fet que, històricament, els equipaments per a persones en situació de carrer es dissenyessin des d’una òptica androcèntrica, sense tenir en compte les necessitats específiques de la població femenina en aspectes tan importants com la seguretat, la intimitat, la higiene o la privacitat. Això responia a les necessitats percebudes pels serveis que atenen aquestes persones i que estaven enfocades a aquells que pateixen l’exclusió residencial més visible: els homes que dormen al ras. Les últimes investigacions sociològiques que s’han fet en el conjunt de països d’Europa, però, demostren que els processos i trajectòries que porten a situacions greus d’exclusió residencial i sensellarisme operen de forma molt diferent entre els homes i les dones. Les dones, a la pràctica, suporten més situacions d’infrahabitatge o d’abusos i violència que no pas els homes abans de quedar-se al ras i, quan arriben a una situació de carrer, ho fan en una situació de deteriorament físic i emocional objectivament més greu.
Des del consistori defensen que l’objectiu de la Mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení passa no només per fer visible un fenomen tradicionalment menystingut, sinó sobretot fer prevenció per articular polítiques que passin d’un enfonc simplement assistencial a un altre de més preventiu. De fet, la proporció de dones que viuen o han viscut al carrer i que han patit algun tipus de violència és molt més elevada que la dels homes. Les dones, en general, van als serveis socials sobretot quan les xarxes socials de suport han fallat i no tenen més alternativa i, addicionalment, en el cas de les mares amb fills a càrrec, la por a perdre la custòdia o a ser monitorades poden suposar un fre per fer-ho.
