Sota una pluja fina i amb les distàncies a què obliga la pandèmia, els líders dels sindicats majoritaris, Comissions Obreres i UGT, han fet una crida a guanyar un nou contracte social que garanteixi el treball digne. El Primer de Maig d’aquest any ha estat el de la reivindicació i de l’agraïment dels serveis públics, dels treballadors essencials, dels “que han salvat vides i llocs de treball”, en paraules de Camil Ros, secretari general d’UGT.
“L’estat del benestar ha estat fonamental per fer front a la pandèmia” ha recordat Javier Pacheco, secretari general de Comissions Obreres, i “ara és l’hora de reivindicar, més que mai, la solidaritat, la justícia social i la classe obrera”. Una classe obrera que, al final de la Via Laietana de Barcelona, estava representada, sota un mar de paraigües, per treballadors de tots els sectors laborals i socials. I de totes les edats.
Els discursos es van centrar en la necessitat de caminar cap a un nou model productiu “sense deixar ningú enrere” en un país amenaçat per la pobresa, la marxa d’indústries multinacionals, els acomiadaments massius a la banca, l’aposta única pel comerç electrònic, l’atur juvenil i l’agreujament de la precarietat laboral en tots els àmbits.
Camil Ros, en el seu discurs, va demanar un “pacte entre generacions que garanteixi un futur pels joves, que les jubilacions dignes puguin deixar llocs de treball per ells. No pot ser que per un jove sigui més fàcil comprar un bitllet d’avió per marxar que enviar un currículum a una empresa catalana”.
Javier Pacheco va demanar “tenir un govern d’una vegada” per donar una resposta a la crisi i, com a exemple, va citar l’emergència per salvar Nissan. També va reivindicar la política i regles de joc “perquè no podem deixar les solucions en mans de les elits econòmiques, que aspiren a acumular més riquesa”. En la seva opinió, les multinacionals estan aprofitant les debilitats que van instaurar les reformes laborals del Partit Popular per “fer acomiadaments massius i assolar la indústria”. D’aquí que la derogació de la reforma laboral fos un clam entre els manifestants.
És l’hora, van coincidir els dos líders sindicals, de construir alternatives, un nou contracte social a escala Europea, que garanteixi el treball digne; que protegeixi als més vulnerables, que freni la pobresa i les desigualtats creixents; que combati els paradisos fiscals; que reforci l’estat del benestar, que aposti per la ciència; que tingui una política de fronteres més justa, i que fomenti la solidaritat amb la resta del món per garantir una vacunació global.
En l’acte del Primer de Maig, es mirava a Europa. I de forma molt especial a la comunitat de Madrid, que dintre de tres dies, el 4 de Maig, viu unes eleccions transcendentals. Pacheco, amb una samarreta on es podia llegir Vallekas, ha iniciat el seu discurs proclamant la “fraternitat dels pobles” i dient que davant el feixisme “no hi ha neutralitat política possible”. Amb el mateix missatge havia acabat el seu parlament Camil Ros, qui ha recordat que el feixisme havia impedit el progrés de la República.
L’acte de la Via Laietana ha estat el més nombrós, però aquest any el Primer de Maig s’ha celebrat de forma molt descentralitzada, amb multitud de concentracions per tot Catalunya.
