Aquest matí, abans del judici previst al Tribunal Superior de Justícia, CCOO i CGT han arrencat a Nissan i Acciona un acord en base a l’ocupació que havien ja assolit aquest cap de setmana. CCOO i la CGT són els dos únics sindicats que han assistit al judici previst al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Judici que no s’ha arribat a celebrar per haver arribat just abans a un acord. Amb aquesta segona part, tots els treballadors d’Acciona haurien aconseguit un acord amb absoluta seguretat jurídica i en base a l’ocupació. Des de CCOO manifesten que aquest acord ha estat possible “gràcies a la valentia de la nostra secció sindical i gràcies al manteniment dels valors del sindicalisme de classe, que demana ocupació tant a Nissan com a Acciona, en els seus conflictes respectius”.
A banda dels treballadors lligats a aquests dos sindicats, el 85% de la plantilla d’Acciona a Nissan (440 treballadors) ja havien signat un acord per a l’extinció dels seus contractes, desistint així de la celebració del judici al TSJC previst per avui 18 de març. El pacte comptava amb el suport de les seccions sindicals d’UGT, CSIF i USOC, que suposen nou dels tretze integrants del comitè d’empresa, i inclou les mateixes condicions que empresa i empleats van acordar el 23 de desembre passat. Així, els treballadors que signessin l’acord passaven a ser inclosos dins el procés de reindustrialització de Nissan.
Com es veu, aquesta negociació ha dut a conflictes i malentesos entre els sindicats i també a divisions. Davant les acusacions de CCOO i CGT, la UGT FICA de Catalunya reitera que no són veritat les informacions propagades on se’ls acusava de no haver volgut acceptar les millores que ells havien negociat i que durant el procés de negociació s’han assegut amb les diferents administracions, Departament de Treball i Ministeri d’Indústria, per fer pressió, així com amb empreses públiques i privades on hi havia una relació amb Acciona, “per tal de visualitzar quina fórmula emprava la companyia per acomiadar aprofitant el conflicte de Nissan”. Afegeixen que “aquestes accions van donar el seu fruit i van permetre obrir una taula de diàleg entre la més alta direcció d’Acciona i tots els sindicats representats en el comitè d’empresa”.
De fet, en una comunicació pública feta ahir dimecres 17 de març redacten: “UGT FICA de Catalunya mai no ha vetat ningú en aquesta taula de negociació, tampoc a formacions diametralment contràries a les defensades per nosaltres. Ens importava poder arribar a un acord. No hem fallat a cap de les reunions oficials on érem convocats, mai ens hem reunit d’amagat de ningú. En canvi, CCOO i CGT, amb representació minoritària no hi han assistit. UGT, CSIF i USOC, així com totes les persones que s’han unit a aquest acord, som gairebé el 90% de la plantilla. Animem a CCOO i CGT a què compleixin amb la seva paraula i se sumin a aquest acord real”.
L’acord al qual havia arribat d’UGT FICA juntament amb CSIF i USOC era un acord transaccional per a la plantilla del centre de treball d’Acciona Facility Services en la planta de Nissan Motor Ibérica fet entre la UGT, la direcció d’Acciona i Col·lectiu Ronda. Aquest acord contemplava la recol·locació d’un mínim de 80 persones al llarg de l’any de compromís adquirit; garantia d’ocupació; indemnització de 52 dies per a les persones que acabin vinculació amb Acciona i de 50 dies per als recol·locats amb treballs de coma mínim 6 mesos de duració; garanties de pagament de 300 a 2.200 euros addicionals en el cas que no hi hagi recol·locació o el treballador o treballadora perdi el lloc de feina en els pròxims dos anys; i obria una finestra temporal on les persones adherides a l’opció de 52 dies puguin canviar a la de reindustrialització.
Per altra banda, les federacions d’Indústria de CCOO i CGT que finalment han aturat el judici per haver arribat a un acord. Expliquen haver aconseguit que la multinacional acceptés la recol·locació d’un mínim d’entre 80 i 100 persones treballadores del Grup Acciona en un any, així com una quantitat lineal de 2.200 euros per a aquelles persones que, tot optant per aquesta recol·locació, no mantinguin l’ocupació per causes alienes a elles. També es va pactar la contractació d’una empresa d’outplacement per qui opti per desvincular-se de la borsa d’ocupació.
Tot això venia del fet que la direcció de Nissan informava a finals d’octubre a les seccions sindicals de la seva decisió d’ocupar amb personal propi els llocs de treball que fins al passat mes de juliol ocupaven els companys i companyes d’Acciona a les plantes de Nissan de la Zona Franca i de Sant Andreu de la Barca. Amb aquesta decisió, els sindicats creien que la direcció de Nissan demostrava la seva connivència amb la direcció d’Acciona per facilitar l’acomiadament dels 500 treballadors i treballadores de l’empresa auxiliar que operaven a les instal·lacions de Nissan, i intentar impedir la seva participació en el procés de reindustrialització que està en marxa.
Manifestaven aleshores voler defensar la garantia d’ocupació i de reindustrialització de totes les persones que treballen a les empreses afectades pel tancament de Nissan. AIxí, CCOO, UGT i CGT presentaven una denúncia conjunta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar la nul·litat de l’ERO d’Acciona, que va finalitzar sense acord.
Així mateix, també es sol·licitava a la comissió de reindustrialització de Nissan que es donés cobertura als treballadors i treballadores d’Acciona en el marc d’aquest procés de reindustrialització, ja que “la demanda judicial presentada al TSJC fa que els acomiadaments en el marc de l’ERO no siguin ferms i, per tant, se’ls ha de considerar treballadors/es afectats per aquest procés de reindustrialització”.
