La situació als hospitals catalans és tensa i la pressió assistencial creix a mesura que ho fa la preocupació per l’augment de les hospitalitzacions. Els ingressos per Covid no paren de créixer i es preveu continuïn pujant durant les pròximes setmanes. A hores d’ara, la situació ja és més greu que en la segona onada.
Segons l’últim balanç del Departament de Salut, el nombre de persones ingressades als hospitals per Covid és de 3.001, una xifra que supera la segona onada, en la qual es va arribar a 2.811 ingressos. Actualment, 278 persones es troben ingressades a les unitats de cures intensives per coronavirus, una xifra a la que no s’havia arribat des de finals del mes d’abril passat. El nombre de defuncions també és preocupant. La setmana passada es van produir 532 morts per Covid a Catalunya, disset més que la setmana anterior i, en les últimes vint-i-quatre hores, s’han notificat 64 defuncions més. La Rt es troba a 0,92 i l’índex de rebrot se situa a 519.
També es viu amb preocupació la possible incidència de la variant britànica de la Covid que, segons alguns estudis, podria infectar fins a un 70% més que la soca de coronavirus que fins ara coneixem. El Departament de Salut va confirmar el primer cas d’una persona contagiada per aquesta variant el 6 de gener, i ara el Departament ja parla d’entre 150 i 180 casos.
Al dèficit crònic de personal d’infermeria se li suma la necessitat d’especialització per a tractar als pacients crítics de Covid
La situació als hospitals, doncs, és crítica. A l’Hospital del Mar, per exemple, en aquests moments hi ha una trentena de pacients a l’UCI, xifra que gairebé duplica la capacitat del servei, que compta amb 18 llits. «Hem hagut d’obrir una altra UCI. Tenim quatre plantes per pacients Covid obertes, que sumen 123 pacients, i cada vegada continuen arribant més pacients a urgències. Tenim entre 15 i 20 ingressos diaris. La situació és preocupant», explica el doctor Juan Pablo Horcajada, cap del Servei de Malalties Infeccioses i coordinador Covid-19 de l’Hospital del Mar.
Per fer front a aquesta nova onada de la Covid, l’hospital ha hagut de posposar operacions no urgents i cirurgies menors. També han hagut de reorganitzar la plantilla per atendre als pacients que van arribant, tal com es va fer amb la primera onada. «La lluita és intentar no deixar d’atendre els pacients no Covid i això genera molta tensió. L’hospital no només està per rebre pacients de Covid», assenyala el cap de malalties infeccioses.
L’Hospital Josep Trueta de Girona també es troba en una situació semblant. Actualment hi ha 74 pacients de Covid ingressats, distribuïts en tres serveis diferents, 32 dels quals estan ingressats a la unitat de cures intensives, que es troba al 91% de la seva capacitat.
«Els professionals estem esgotats, no veiem clarament la llum al final del túnel», expressa Juan Pablo Horcajada, cap de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar
«No estem a un punt de saturació, però estem molt a prop. Si continuen augmentant els casos d’aquesta manera, haurem de desprogramar més activitats», comenta el doctor Antoni Castro, cap de Medicina Interna de l’hospital. Hores d’ara, l’hospital només ha desprogramat algunes cirurgies menors, a l’espera de com avanci la situació. També s’han hagut de desplaçar infermeres a l’UCI i altres serveis amb pacients de Covid.
La fatiga pandèmica minva les forces dels professionals
Aviat farà un any des que es va notificar el primer cas de coronavirus a l’estat espanyol, un any durant el qual els professionals sanitaris han estat -i estan- lluitant per a la recuperació dels pacients de Covid, amb una càrrega assistencial molt elevada. Els sanitaris estan més preparats que a la primera onada i tenen més experiència respecte a l’atenció als pacients de Covid, però és inevitable que la pressió assistencial actual recordi al que es va viure aquells mesos de març i abril de l’any passat.
«Els professionals estem esgotats, no veiem clarament la llum al final del túnel», expressa Juan Pablo Horcajada, cap de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar. «Els sanitaris van aguantant, però hi ha dies i moments que són durs. Cada dia és una sorpresa, i aquest canvi constant crema molt. Fem tot el que podem, però ja són molts mesos en aquesta situació», destaca. En la mateixa línia s’expressa el cap de medicina interna de l’Hospital Trueta, el doctor Antoni Castro, qui destaca, especialment, que és el personal de l’UCI qui té una sobrecàrrega física i emocional més elevada. «No han parat des de la primera onada», assenyala.
No hi ha suficient personal. Intentem aprofitar tot el que tenim, però tenim sobretot manca de personal d’infermeria
La degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Estrella Martínez, explica que el personal sanitari està vivint una situació molt estressant. «Els sanitaris han doblat torns durant molt de temps i estan molt cansats. Tenen la sensació que no poden descansar mai. És un no parar», explica.
Davant el malestar creixent dels professionals de la salut de Catalunya, la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, formada pels sindicats Infermeres de Catalunya, USOC, CATAC-CTS-IAC, Intersindical-CSC, CGT, PSI Lluitem i COS, ha engegat la campanya #Estemfartes a les xarxes socials. «Les professionals de la salut estem esgotades i seguim tirant endavant un sistema ineficient que segueix aprofitant-se de la bona voluntat de totes les treballadores», diuen els sindicats impulsors de la campanya en un comunicat.
Manca de personal sanitari
En aquesta tercera onada, la gestió de les infraestructures ja no és un problema, perquè l’experiència de la primera onada ha servit per guanyar en eficiència i agilitat en aquest sentit. Però un dels problemes actuals és la manca de personal sanitari. «No hi ha suficient personal. Intentem aprofitar tot el que tenim, però tenim sobretot manca de personal d’infermeria. Tots els hospitals estan iguals», assenyala el cap de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar.
Al dèficit crònic de personal d’infermeria se li suma la necessitat d’especialització per a tractar als pacients crítics de Covid. «Això provoca molt estrès i pressió a les infermeres més veteranes, que donen el màxim suport a aquests pacients, i també a les infermeres novelles i d’altres serveis, que a marxes forçades han d’aprendre a donar sortida a pacients que estan molt crítics», assenyala Martínez.
L’atenció als pacients de Covid és complexa i, sovint es necessita més d’una infermera per atendre a un sol pacient. «El pacient de Covid necessita molts recursos. És un pacient aïllat, altament contagiós, que no té la família a prop i que, per la seva simptomatologia, requereix molta atenció. Això, sumat a la manca estructural d’infermeres, ho complica tot més», indica la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.
Hospitals satèl·lit per esponjar la pressió assistencial
El passat dilluns va entrar en funcionament el nou hospital annex a l’Hospital de Bellvitge, que servirà per esponjar el centre hospitalari davant la pujada de casos de coronavirus. «Significa enfortir la nostra estructura hospitalària i el nostre sistema de salut, permetent als hospitals poder treballar de la millor manera», va assenyalar la consellera de Salut Alba Vergés en roda de premsa.
Els propers hospitals satèl·lit que entraran en funcionament seran el de Germans Trias i Pujol de Badalona, entre l’1 i 2 de febrer, seguit de l’annex de la Vall d’Hebron i de l’Arnau de Vilanova, que entraran en funcionament al llarg del mes de febrer. Durant el mes de març obrirà les portes l’hospital satèl·lit del Moisès Broggi, a Sant Joan Despí, i a la tardor del 2021 està prevista l’obertura de l’hospital annex al Parc Taulí de Sabadell.
Els sanitaris demanen mesures més contundents per frenar els contagis
Els col·legis sanitaris de Catalunya demanen un confinament més estricte i intens. Així ho feien saber a través de les xarxes socials el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, el president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada, i el de Girona, Josep Vilaplana, els quals constataven que la situació sanitària «frega el col·lapse i que empitjorarà els pròxims dies».
«Cal imposar mesures més restrictives per frenar els contactes. I cal reduir les nostres interaccions socials al nucli familiar o grup bombolla. Això no pararà si no reduïm els contactes socials», explica Martínez. A més, afegeix que per molt que baixi la infecció comunitària l’impacte en les hospitalitzacions arriba més tard. «Hi ha pacients que estan entre 40 i 70 dies a l’UCI. Si no frenem la interacció social no hi ha marge per donar altes i atendre altres pacients», argumenta.
Els sanitaris van aguantant, però hi ha dies i moments que són durs. Cada dia és una sorpresa, i aquest canvi constant crema molt
Per la seva banda, el cap de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar, Juan Pablo Horcajada, també considera que cal imposar «mesures més contundents» perquè la corba de contagis baixi. A més, explica que és necessari que la ciutadania sigui més conscient de la gravetat de la situació. «Cal insistir en el fet que això no s’ha acabat, que el virus està molt present, que és molt contagiós i que no ens hem de confiar», destaca.
En la mateixa línia, el de cap de medicina interna de l’Hospital Josep Trueta assenyala que, des del punt de vista sanitari, no hi ha cap altra mesura per frenar la pandèmia que sigui més eficaç que el confinament domiciliari. «Amb la segona onada no hi ha hagut cap confinament domiciliari i això es veu també en les xifres, que mai han baixat a zero, sinó que viuen pujades i baixades. Això és conseqüència directa de les mesures», diu Castro. Reconeix, però, que hi ha moltes altres implicacions socials i econòmiques i que són els polítics qui han de prendre les decisions tenint en compte tots els factors que intervenen.
Segons Castro, amb l’inici de la campanya de la vacunació molta gent pensava que la pandèmia ja s’havia solucionat, però la realitat no és aquest. «El procés de vacunació és molt llarg i tardarem molts mesos en aconseguir la immunitat de grup, que pot aturar definitivament la pandèmia. S’ha de vacunar a milions de persones i això es una tasca titànica. Per això hem d’acostumar-nos a les mesures de distanciament social com els mecanismes més efectius per frenar els contagis», destaca.
Horcajada argumenta també que la immunitat de grup arribarà d’aquí molts mesos, perquè el ritme de vacunació està sent molt lent, ja que encara no es disposen de suficients dosis. «Necessitem milions de dosis i ens estan arribant en comptagotes, i això no pot ser», diu. «S’havia generat una expectativa pel que fa a la campanya de vacunació, i ara la sensació és d’impotència».
