La mancança de personal d’infermeria als centres sanitaris catalans no és cap novetat. El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va avisar al juny que el pla de Salut de suport a l’atenció primària, que preveia la incorporació de 21 infermeres, era insuficient.
De la mateixa manera, el novembre del 2019, un informe del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), la Unió Catalana d’Hospitals (UCH) i l’Institut Català de la Salut (ICS) va concloure que hi havia més d’un miler de vacants en el moment i 900 places necessàries a curt termini, aleshores fixat com el 2020 i el 2021.
Tenint en compte que en el moment de l’estudi hi havia 18.660 professionals de la infermeria contractades, les places requerides en aquell moment representaven gairebé el 6% de la plantilla.
La necessitat de personal d’infermeria, en proporció a la plantilla del moment, és especialment agreujada a l’Alt Pirineu i Aran (47%), Girona (21%) i Barcelona ciutat i Terres de l’Ebre (19%). La mitjana del país s’ubica al 17,5%.
Al dèficit ja conegut a Catalunya cal afegir-li la problemàtica que reporta un informe publicat pel Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres, ICNM per les seves sigles en anglès. El treball, que combina una anàlisi de dades sobre la plantilla d’infermeria a escala internacional i una revisió d’estudis, avisa que “la força de treball en infermeria en molts països està envellint”.
Una de cada sis infermeres, a prop de la jubilació
La font més destacada en què es basa l’informe de l’ICNM és l’informe de l’estat de la infermeria publicat per l’Organització Mundial de la Salut el 2020. Hi destaca la dada que el 17% de les infermeres de tot el món, una de cada sis, té 55 anys o més i s’espera que es jubili durant la dècada que hem encetat.
L’estudi de l’OMS, recorda l’ICNM, xifra en 4,7 milions les noves infermeres que seran necessàries en els anys vinents per a substituir les que s’han de jubilar. Encara més, l’informe parla d’una “escassetat mundial de 5,9 milions d’infermeres, dels quals el 89% es concentra en països de renda mitjana baixa i baixa”.
Així, recorda l’organització internacional, “per cada deu noves infermeres que es necessiten per fer front a l’escassetat mundial, se n’hauran de formar altres vuit per substituir les que es jubilin” durant la dècada vinent. En total, l’OMS xifra en 10,6 milions les infermeres que s’han de formar a escala mundial els anys que vénen.
Covid-19, primer avís
La pandèmia que pateix el món des de fa gairebé un any ha agreujat i posat en relleu el dèficit estructural de personal d’infermeria a molts països. De fet, durant les primeres setmanes de la situació excepcional, Catalunya va reclutar personal sanitari jubilat. No en va, la ràtio d’infermeres al país és notablement inferior a la mitjana dels estats de l’OCDE.
Alguns dels països més afectats pel perfil de l’envelliment són d’ingressos elevats
El Centre Internacional sobre la Migració d’Infermeres ho té clar: “La raó per la qual els països han utilitzat aquestes mesures d’emergència per ampliar ràpidament la plantilla d’infermeria en resposta al Covid-19 és a causa de l’escassetat subjacent d’infermeria”.
La institució remarca el fet que la malaltia causada pel virus SARS-CoV-2 té com a factor de risc l’edat avançada. Per això insisteix en el gest de nombroses infermeres que, arreu del planeta, han tornat a exercir en un moment complicat a escala global i que els comporta un alt risc en l’àmbit individual.
Per això, demanen “una política imperativa per garantir que les infermeres grans estiguin ben protegides al lloc de treball, especialment si treballen en zones amb risc d’infecció”.
Desigualtat mundial
Les regions més riques, com són Amèrica i Europa, pateixen més l’envelliment de les plantilles d’infermeria. Segons les dades de l’OMS, que no estan desglossades per Estat, més del 20% de les infermeres del continent americà tenen 55 anys o més.
Per això, el Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres (ICNM) avisa del “risc que alguns països afrontin el seu repte de substitució mitjançant la contractació internacional activa”. Aquesta pràctica, que poden efectuar estats més rics, consisteix a contractar personal de països menys rics per cobrir les mancances de treballadors autòctons.
“Alguns dels països més afectats pel perfil de l’envelliment són països d’ingressos elevats, que probablement consideraran la contractació internacional com una “solució” per substituir infermeres que jubilar-se”, resumeix l’ICNM.
“Si no es basa en l’enfocament ètic de l’OMS sobre contractació internacional de personal sanitari, pot danyar la capacitat de països ‘font’ per satisfer les demandes immediates de salut de la població”, diu l’ICNM. L’organisme creu que la pràctica pot suposar un risc “per a assolir l’assistència sanitària universal”.
L’Estat espanyol, si bé forma part del grup dels més rics a escala mundial, aporta personal d’infermeria a altres països amb més potència econòmica. L’última dècada es va reportar un creixement sostingut de metges que, en busca de millors condicions, van marxar a treballar al Regne Unit, França o Alemanya.
Conservar i cuidar la saviesa
El Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres veu una problemàtica afegida al fet que tantes infermeres siguin a tocar de la jubilació. A banda del fet que crea una necessitat de cobrir les places, també alerta de la pèrdua de coneixements i experiència que suposen per a una plantilla comptar amb personal més veterà.
“La prevenció, la reducció o la substitució d’aquesta pèrdua potencial d’habilitats i experiència és un dels principals desafiaments de la força de treball en infermeria a què s’enfronten molts països”, diu a l’informe. Per a l’ICNM, el personal més envellit compta amb unes “habilitats addicionals i pràctiques avançades” que es poden perdre.
Per tot plegat, la institució internacional crida els responsables polítics a trobar una resposta per “donar suport i retenir les infermeres durant més temps”. Ara bé, no a qualsevol preu: “Cal establir polítiques per permetre que les infermeres envelleixin bé”, diu.
El 17% de les infermeres de tot el món, una de cada sis, té 55 anys o més
Així, el centre demana respostes polítiques que “tinguin en compte la diversitat de la plantilla, reconeguin que cada infermera tindrà un cicle de vida i un cicle de carrera, i que les seves prioritats probablement canviaran amb el pas”. L’organisme opta doncs per una resposta individualitzada i amb perspectiva generacional. Les mesures només seran efectives si “s’adapten a les necessitats i expectatives de les infermeres envellides”.
El centre demana polítiques de suport excepcionals per “permetre el retorn voluntari d’aquelles infermeres que han estat excloses per discriminació d’edat i que no han pogut assolir el seu potencial professional”.
Els factors que influeixen a la satisfacció i la retenció d’infermeres envellides, explica l’organisme, són “complexos i multidisciplinaris”, però acostumen a influir-hi aspectes comuns, com l’estat de la seva salut i benestar a la feina; l’entorn laboral, les relacions laborals o les condicions laborals.
En aquest sentit, un dels estudis en què es basa l’informe del col·lectiu d’infermeres es va realitzar a l’Estat espanyol el 2013 entre les infermeres de més de cinquanta anys. La conclusió és que entre les que tenien més intenció de jubilar-se van reportar “nivells més elevats d’esgotament”, “nivells de salut percebuda més baixos” i “demandes laborals més grans i actituds laborals més negatives”.
Per aquest motiu, l’ICNM posa l’èmfasi en la cura que cal tenir sobre el col·lectiu d’infermeria més envellit. Recorda que “pot ser una feina estressant i exigent físicament” i avisa que “qualsevol intent de millorar la retenció d’infermeres majors ha de tenir en compte aquest context de treball desafiant”.
Pla per donar suport a les infermeres veteranes
El Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres tanca el seu informe amb un decàleg de recomanacions, que sempre han de partir de la idea que “l’organització contractant tingui una bona comprensió del perfil, les necessitats i les expectatives de les infermeres que treballen, independentment de l’edat”.
Per tal de captar el perfil de la plantilla, les seves expectatives i plans, l’ICNM proposa fer enquestes o grups focals, de manera que la direcció del centre sanitari conegui millor el seu personal d’infermeria.
L’ICNM avisa del risc que alguns països afrontin el seu repte de substitució mitjançant la contractació internacional
Un aspecte destacat de les instruccions que aporta la institució és la forma de tractar les infermeres més veteranes. Demana que s’elimini “la discriminació en la contractació, promoció, formació i retenció” de la part més envellida del col·lectiu i aposta per un “accés igualitari a oportunitats d’aprenentatge i de carrera”.
L’ICNM parla d’un “redisseny del lloc de treball per reduir la càrrega de treball i l’estrès” que asseguri la “seguretat i salut laboral del personal”, que porti a una optimització de “la contribució de les infermeres majors” i que garanteixi “la transferència de coneixement i el desenvolupament de lideratge” a les noves generacions.
Quant al vessant econòmic, el centre proposa “un sistema de remuneració i avantatges que premïi l’experiència”, així com “proporcionar opcions de planificació de la jubilació”.
