Teletreballa? Probablement sí. Si no, segurament conegui a algú proper que ho estigui fent.
Durant la crisi sanitària de covid-19, gran part de la població espanyola s’ha vist en la necessitat de treballar des de casa.
Un estudi del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) sobre confinament, habitatge i habitabilitat va concloure que en el 92% de les llars hi ha, com a mínim, una persona teletreballant o teleestudiant.
Ens referim a una de les modalitats de teletreball més habituals: la que porta a terme al domicili, que presenta particularitats pròpies de l’entorn en què es desenvolupa.
Com s’està afrontant treballar des de casa?
Ningú dubta dels avantatges que suposa poder treballar des del nostre propi domicili. Ara bé, enfrontar-nos a aquest canvi en les condicions laborals també suposa afrontar nous reptes. Obstacles que afecten la salut física i emocional dels treballadors.
És cert que aquests problemes no necessàriament es presenten en tots els casos. Això sí, hi ha diverses característiques personals, de la tasca i de l’ambient de la llar que poden repercutir negativament en l’entorn laboral.
Per exemple, l’organització del temps de treball. Al costat d’altres variables, pot constituir un risc psicosocial per a la nostra salut mental.
És cert que el teletreball facilita el poder “treballar poc”. Ara bé, també pot fer tot el contrari: que “treballem en excés”, més enllà de les hores laborals pautades i amb un horari no d’acord amb els bioritmes naturals.
Si teletreballem, estem exposats a patir una significativa disfunció psicològica: addicció a la feina. Es caracteritza per una preocupació irresistible per les activitats laborals i per un impuls incontrolable d’invertir molt de temps i esforç en elles.
Per què unes persones desenvolupen aquest problema i d’altres no?
Hi ha diversos factors que influeixen en aquest tipus d’addicció. Ara bé, les variables de personalitat exerceixen el paper principal.
Els trets més representatius de l’addicció a la feina són el neuroticisme, la personalitat tipus A (competitivitat, sensació d’urgència i hostilitat), l’excés de compromís, l’amabilitat, el perfeccionisme, i l’extroversió.
La manca d’assertivitat també dificulta que moltes persones diguin “no” als seus superiors quan se’ls imposa més feina. D’altra banda, pot ser que, per evitar situacions emocionals negatives (com conflictes de parella), es passi més temps treballant.
Quins efectes pot tenir l’addicció a la feina en la nostra salut?
L’addicció a la feina és un problema amb conseqüències importants. No només a nivell psicològic, també a nivell fisiològic i psicosomàtic.
- Entre les conseqüències psicològiques, es troba la síndrome de Burnout; possibles conflictes entre el temps emprat en treballar i en la relació de parella, família, amics, etc.; l’ansietat i l’estrès laboral.
- A nivell psicosomàtic, són nombroses les investigacions que el relacionen amb trastorns de la son.
- A nivell físic, hi ha evidències de la relació entre l’addicció a la feina i una elevada pressió arterial sistòlica.
Un estudi del Consell Nacional de Psicologia d’Espanya alerta que un 40% dels enquestats va tenir símptomes de depressió moderats i greus. Un altre 30% presentava problemes d’ansietat.
La qualitat de la son és una altra de les àrees més afectades. De fet, el 41% dels espanyols va informar que, després de l’inici de la pandèmia, dormia menys hores del que és habitual.
Entre les possibles causes d’aquestes dades es troben els motius laborals. De fet, es tem que aparegui una “quarta onada” de la pandèmia referida a la salut mental.
Com sé si sóc o m’estic convertint en un addicte a la feina?
Aquí us facilitem alguns dels possibles símptomes fàcilment recognoscibles:
- No complir amb l’horari establert per al treball.
- Disposar de poc o cap temps lliure per descansar. Sentir incòmode per això.
- Parlar només de treball, fins i tot en les sortides d’oci.
- Tenir una constant sensació de temor o angoixa i una tensió freqüent a causa de la feina.
- Negar-se a prendre dies de repòs quan s’està malalt.
- Presentar poc interès a tenir vacances.
- Anar a dormir pensant en les activitats laborals pendents.
Què es pot fer al respecte?
Encara que sembla més evident quan parlem d’un consum no controlat de substàncies, per exemple, com la resta d’addiccions, l’addicció a la feina també ha de ser tractada.
Si li és impossible separar els temps de treball dels d’oci / personals i respectar els horaris de descans o si li comenten repetidament que treballa molt, és moment d’observar què pot estar passant. L’important és estar atent als senyals per evitar conseqüències més greus.
Aquest és un article traduït de The Conversation
