L’escola concertada suma al voltant de 40.000 treballadors, entre docents i altres professionals i, segons els sindicats, es calcula que entre el 10 i el 12% de les plantilles (per tant, 4.000-5.000 persones) supera els 60 anys. Al contrari que a l’escola pública, on els docents es jubilen majoritàriament als 60, a la concertada segueixen fent classe, com la resta, perquè no els queda més remei i perquè l’activitat docent està qualificada de baix risc. Tampoc les dones embarassades o els professionals amb alguna malaltia crònica estan aconseguint una feina adaptada o una baixa. La raó és que les avaluacions de tot aquest personal de risc, que haurien d’estar fent les seves mútues de treball, s’estan endarrerint molt, i sense aquestes avaluacions no poden sol·licitar la baixa o l’adaptació del lloc de treball, i naturalment sense aquesta baixa les titularitats tampoc poden buscar una substitució.
Aquest matí, els tres sindicats més representatius de la concertada (USOC, CCOO i UGT) han presentat els resultats d’una enquesta realitzada al llarg de la primera quinzena d’octubre, a la qual han respost al voltant de 3.400 treballadors de totes les etapes educatives, personal d’administració i de lleure. La primera constatació és que el col·lectiu que més ha respost és el considerat vulnerable, i que el 76% afirma que les titularitats no els han proporcionat mascaretes homologades FFP2 i que el 92% considera que l’increment de plantilles fruit del reforç proporcionat pel Departament d’Educació no ha servit per res [grosso modo, cada centre concertat ha rebut la dotació equivalent a un empleat].
A banda, hi ha preguntes adreçades únicament al personal sensible o vulnerable. En aquest cas, el 57% diu que l’escola encara no els ha facilitat el servei als serveis mèdics de prevenció de riscos laborals, i el 69,14% contesta que encara no compten amb cap informe d’aquests serveis de prevenció sobre la seva situació.
“Les titularitats sabien des del mes de juny quin era el personal de les seves plantilles considerat vulnerable i quins eren els seus quadres clínics, i per tant han tingut temps per avaluar-les a totes, però ni han estat prou previsores ni les mútues han fet la seva feina”, explica Cristina Martin, representant d’UGT als centres concertats. Altres han rebut resposta, però una “resposta estàndard” que no serveix ni per aconseguir la baixa ni l’adaptació del lloc de treball, segons Pere Forga, secretari general de la Federació d’Ensenyament d’USOC, que s’ha posat com a exemple d’aquesta situació. Forga també ha insistit que, per norma general, a la concertada les ràtios estan molt per sobre del que recomana Educació (20 alumnes per grup a primària i 30 a secundària com a màxim).
Falta de diàleg del Departament
Els tres sindicats denuncien també la passivitat i falta de diàleg del Departament d’Educació, amb el qual no han pogut mantenir cap reunió durant aquests mesos, i el fet que els nous protocols, que majoritàriament es consideren confusos, estan sent aprofitats per alguns centres per allargar la jornada laboral dels seus treballadors amb l’excusa de l’esglaonament de les entrades i sortides dels alumnes. “Volem recordar a les titularitats que el conveni col·lectiu segueix vigent i que les jornades laborals s’han de respectar, i volem una reunió amb el Departament, igual com l’ha tinguda amb les patronals del sector”, ha afirmat Lourdes Sindreu, representant de CCOO.
A més d’exigir aquesta reunió amb el Departament, una rebaixa de ràtios i una millora en la resposta dels serveis mèdics, els sindicats demanen també la modificació dels criteris en la definició de “contacte estret”, a fi que, si més no, es faci també la prova PCR en cas de positiu en un grup estable als monitors de menjador i la resta de professors que han tingut contacte amb aquell alumne, i no només el tutor.
Els sindicats també han preguntat en l’enquesta per possibles accions de protesta si no es compleixen les seves demandes. Les respostes, però, són una mica contradictòries. La major part dels enquestats (56%) secunda la necessitat de convocar manifestacions o concentracions davant del Departament o les patronals, en canvi només el 28% diu una convocatòria de vaga seria efectiva, si bé el 87% afirma que en cas que es convoqués la faria. A la concertada les vagues són molt menys freqüents que a la pública, l’última a la qual es van sumar explícitament es remunta a l’època de les retallades, la qual cosa no vol dir que no s’hagin sumat a altres convocades posteriorment pels seus companys de la pública. En aquest cas els sindicats de la concertada no descarten la vaga, si bé la consideren “l’últim cartutx”.
