Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’esgotament emocional, la despersonalització o la insatisfacció personal són alguns dels símptomes del burnout, una “síndrome originat a partir de l’estrès crònic que no es gestiona amb èxit”, segons la recent definició de l’OMS. I encara que habitualment aquest concepte apareix vinculat a professions com la infermeria o la docència, cada vegada es relaciona més amb els estudiants de doctorat.
Els danys que aquesta síndrome del treballador cremat produeix en salut mental dels alumnes s’han documentat en diversos estudis d’àmbit internacional. No obstant això, mai s’havien analitzat sobre els estudiants que elaboren la seva tesi a Espanya.
Ara, un grup d’investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid ha publicat a la revista The Spanish Journal of Psychology el primer estudi centrat a analitzar els efectes del burnout entre doctorands espanyols. Els seus resultats poden servir per prevenir l’esgotament en els futurs acadèmics.
“El nostre treball és pioner pel simple fet de treballar amb aquesta mostra [estudiants de doctorat a Espanya]”, explica Miguel Ángel Sorrel, coautor de l’estudi i professor a la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid.
Alguns estudis d’altres països donen dades com que els estudiants de doctorand són sis vegades més propensos a experimentar depressió en comparació amb la població en general (un 39% enfront d’un 6%), o que un terç dels estudiants corre el risc de desenvolupar trastorns d’ansietat. “En comparar els nostres resultats amb les dades reportats en altres sectors, les dades apunten que la taxa de prevalença és més gran”, avança el docent.
Estrès, ansietat o depressió
“L’anàlisi va revelar alts nivells d’esgotament emocional, de despersonalització, i baixos nivells de compliment personal”, es descriu en l’estudi.
En concret, l’equip ha registrat que el 80,3% de la seva mostra, composta per 243 participants, presentava alts nivells de prevalença d’esgotament emocional; que el 58% ha experimentat símptomes de despersonalització, i que el 58,9% se sent insatisfet en l’apartat personal.
Així mateix, el 35,8% dels doctorands enquestats ha confessat haver tingut problemes d’ansietat o depressió i el 19,75% ha afirmat que ha acudit a professionals de la salut per tractar aquest tipus de trastorns.
“Sense ciència no hi ha futur. Però la ciència requereix que hi hagi científics capaços de fer ciència. I aquests científics requereixen una formació de caràcter doctoral”, declara Sorrel.
“En ser la carrera acadèmica molt complicada -continua-, cal prevenir qualsevol tipus de problema de salut laboral que, en aquest cas, veiem que pot estar propiciat pel mateix context on es desenvolupa aquesta professió. Això és especialment rellevant a Espanya, ja que les universitats afrontaran una renovació massiva de les seves plantilles en jubilar-se molts catedràtics”, considera el psicometrista.
Els motius que provoquen el burnout entre els estudiants espanyols són, com era d’esperar, similars als de la resta d’estudiants d’altres països. L’alta càrrega de treball, amb llargues jornades compreses en períodes de diversos anys, és un dels factors que més incideixen en l’estrès dels alumnes, segons aquest estudi.
A més, els científics han constatat que el fet de no disposar d’un contracte laboral també incideix en la salut. Dels 243 estudis de doctorat utilitzats en l’anàlisi, el 39,1% no tenia un precontracte doctoral. Aquests alumnes, amb menors ingressos, van mostrar un major grau d’inseguretat laboral i nivells baixos d’assoliment personal.
Un altre fet que fa efecte en els doctorands és la perspectiva d’estabilitat futura. Segons les dades oficials, l’edat mitjana de personal docent universitari creix any rere any, passant dels 45,08 anys el 2015-16 als 45,74 anys en 2018-19 (sense tenir en compte el professorat emèrit). “L’edat mitjana en el primer lloc de treball estable, ja sigui de professor, ajudant o doctor, no ha parat d’augmentar. Això és indicatiu que la gent triga a estabilitzar-se, el que es pot entendre com una font addicional d’estrès”, considera Sorrel.
Pel que fa al percentatge de joves -menor de 35 anys- contractats com a ajudant doctor, ha passat de ser del 29,72% en 2015-16 al 24,04% en l’últim curs disponible. “La contractació de joves a les universitats espanyoles està disminuint”, extreuen d’aquestes dades els investigadors.
Elements sociodemogràfiques, com fer el doctorat a la ciutat natal o comptar amb el suport anímic i econòmic familiar, també han demostrat contribuir positivament a la salut mental dels estudiants. No obstant això, no s’han pogut analitzar diferències per gènere o per regions, a causa de la baixa representativitat de la mostra.
Finalment, els investigadors han conclòs que trets psicològics, com la resiliència o la intel·ligència emocional juguen un paper clau a l’hora de suportar l’estrès. “Potser podran implementar tallers a nivell institucional a cada universitat per tractar aquests dos trets psicològics, i fer seguiments més estrets de la relació director-doctorand”, exposa Sorrel com una possible solució de cara a futur.
La relació alumne-tutor, clau
Per obtenir aquests resultats, els investigadors van realitzar una enquesta tant a estudiants de doctorat com a alumnes que presentessin la seva tesi després de 2015. Dels 305 enquestats, es van descartar diverses enquestes per no estar contestades correctament i van quedar com mostra final 243.
Sobre la mostra seleccionada per a l’elaboració de l’informe, els mateixos autors adverteixen que va ser autoseleccionada. És a dir, que els mateixos participants decideixen voluntàriament participar. “Això podria esbiaixar en certa manera els percentatges reportats”, anuncia l’investigador. Segons dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en el curs 2019-2020 es van matricular 89.353 alumnes de doctorand.
Les preguntes, puntuables del 0 al 5, tenien com a objectiu avaluar la salut mental dels estudiants en relació amb la seva tesi doctoral.
“Les puntuacions de burnout en els estudiants espanyols de doctorat s’han relacionat tant amb variables individuals, com són les habilitats emocionals, la resiliència o l’estatus laboral, com amb variables contextuals, com són l’assessorament acadèmic o el suport social”, detalla l’estudi. “Probablement, l’alt grau d’insatisfacció que es va analitzar en l’estudi podria estar relacionat amb la sobrecàrrega de la rutina diària dels acadèmics”, s’indica.
Algunes variables, com “Em sento cansat a la fi de la jornada de treball” (3,93) o “Em sento emocionalment esgotat per la meva tesi” (3,52) es vinculaven amb l’esgotament emocional; altres, com “M’he tornat més insensible amb la gent des que sóc doctorand” (2,17) o “Realment no em preocupa el que passa a alguns dels meus companys” (2,04) es relacionaven amb el grau de despersonalització, i altres, com “Tracte molt eficaçment els problemes personals” (2,18), puntuaven l’assoliment personal.
També es van introduir en l’enquesta preguntes sobre la relació amb el director o directora de tesi, en considerar-lo com un dels factors que més podien incidir en la salut mental dels estudiants.
“Tenim intenció de continuar amb això [estudis sobre el burnout en estudiants de doctorat a Espanya]. L’ideal serial fer un estudi longitudinal, mesurant a les mateixes persones a través dels anys de tesi. Farem algun plantejament durant aquest any”, avança el coautor de l’informe.
Aquest és un article de l’Agència SINC
