«El nostre sou base està al voltant d’uns 1.000 euros, per tant, és pràcticament obligatori fer guàrdies per tenir un sou digne. En una jornada laboral, comptant les guàrdies, podem arribar a fer 60, 70 i 80 hores setmanals de manera habitual». Així descriu Maria Jurado, resident de quart any (R4) de Traumatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, les condicions laborals dels residents de Catalunya.
David Riaza, resident de tercer any (R3) de Medicina Familiar del CAP Doctor Carles Ribas, considera que el problema de base és que el sistema fa servir als residents com a «mà d’obra barata» per mantenir el sistema de guàrdies i suplir la manca de metges especialistes. «Si poguéssim triar entre fer o no fer guàrdies, segur que molta gent no en faria, però ens tenen agafats pel sou», explica.
En la mateixa línia s’expressa Oriol Mirallas, R3 d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “Podem guanyar més diners a costa de sacrificar els caps de setmana o fer torns de nit. A Barcelona, els lloguers estan a uns 900 euros; si cobres 1.100 euros al mes, no tens diners per viure”, explica. Segons Mirallas, aquest sou base és “completament insuficient” per al nivell formatiu i responsabilitat que tenen els residents.
Els metges residents asseguren que amb la pandèmia de la Covid-19 hi ha hagut varis detonants que els han portat a una situació límit. «Amb la pandèmia han canviat els torns, s’ha passat d’un torn de 8 a 12 hores i, en molts hospitals, s’han eliminat les guàrdies. Això ha provocat que la gent estigués més enfadada, perquè el seu sou s’ha vist minvat pel fet de no poder fer guàrdies», assenyala Mirallas. En les causes de l’elevat contagi de metges residents també assenyalen el factor dels ‘llits calents’, compartits en els diferents torns. «En moltes ocasions dormim en habitacions compartides de tres o quatre persones i quan comences a treballar, un company descansa al llit on estaves abans», explica el resident d’Oncologia Mèdica.
Davant d’aquestes situacions, els MIR catalans, que compten amb el suport del sindicat Metges de Catalunya, han decidit convocar una vaga de tres dies, el 21, 22 i 23 de setembre, per a reclamar millores formatives, laborals i retributives. «Aquesta precarietat dels residents fa anys que s’arrossega, però s’ha anat acceptant. Reivindiquem uns drets que fins ara no se’ns han garantit. L’administració no pot seguir estirant i pressionant, perquè ja no podem més», denuncia Jurado.
Les reivindicacions
El col·lectiu de residents de Catalunya es va agrupar en l’Assemblea de Residents ICS, establint una llista única de demandes que van votar més de 850 residents. Els MIR demanen, entre altres peticions, respectar les 37.5 h setmanals de jornada ordinària i no excedir les 48 h setmanals sumant la jornada ordinària i la complementària, respectar el descans setmanal de 36 hores ininterrompudes, que asseguren que no es compleix, i un augment del seu sou base, actualment d’uns 1.000 euros nets, depenent de l’any de residència. A més, demanen que el 15% de la jornada ordinària es destini a la formació no assistencial, un augment del preu per hora de les guàrdies i assegurar les rotacions dels residents davant d’un possible nou brot de COVID-19.
Una altra de les seves denúncies és la falta de supervisió. «La gran majoria dels serveis d’urgències els porten residents i estan supervisats per residents més grans. Hi ha hospitals on hi ha un adjunt per cada 20 residents, per tant, la supervisió és nul·la», remarca Jurado. Per aquest motiu, els residents demanen que s’incorpori una ràtio d’un adjunt per un màxim de quatre residents, per tal que hi hagi un major acompanyament. «Hi ha moltes coses que poden passar desapercebudes i l’atenció als pacients no és la mateixa, perquè estem parlant de metges en formació que, a vegades, no tenen una formació especialitzada per a diagnosticar patologies que poden ser greus», assenyala la resident de l’Hospital Vall d’Hebron.
Les propostes del col·lectiu de residents es van traslladar a una reunió amb responsables de CatSalut el dia 9 de setembre però, segons expliquen, les respostes de l’administració han sigut «poc concretes en el què i en el quan». «La meitat de les nostres propostes ja estan estipulades per llei, simplement exigim que es compleixi i que es facin una sèrie de mesures perquè això sigui així», remarca Mirallas.
Aquestes situacions que viuen els residents són un fenomen comú en les diferents comunitats autònomes espanyoles. Per aquest motiu, després de la primera onada de la pandèmia, havent arribat a un punt màxim de saturació, els residents de diversos territoris van començar a crear comitès de vaga per organitzar-se. Els residents de Madrid van ser els primers a convocar una vaga, el 13 de juliol, i més endavant també es van sumar a les protestes els residents de la Comunitat Valenciana, els de Catalunya, Castella i Lleó, les Canàries i la Rioja.
Madrid: l’inici de les protestes
El passat 22 de maig, els metges residents de la Comunitat de Madrid van presentar a la Conselleria de Salut una demanda de conveni col·lectiu amb 80 propostes per demanar unes millores en les seves condicions laborals. No va haver-hi resposta per part de l’administració i van decidir convocar una vaga a partir del dilluns 13 de juliol. La vaga era de 24 hores cada dilluns, i la resta de dies en jornada complementària, és a dir, les guàrdies.
Diego Boianelli, R3 de medicina interna a l’Hospital Clínic Sant Carlos de Madrid i president del comitè de vaga de Madrid, assegurava en una entrevista a aquest diari que molts dels seus companys residents van rebre coaccions per part dels seus supervisors i de la direcció dels hospitals per tal d’aturar la vaga. «Des del meu hospital, el Clínic de Sant Carlos, ens van dir que si fèiem vaga ens suspendrien les vacances. Després van rectificar, però ja va quedar reflectida la seva intenció», explicava. A més, afegia que a altres companys els van amenaçar de no contractar-los a l’Hospital si s’adherien a la vaga o en obtenir una pitjor qualificació.
Durant setmanes, el col·lectiu de residents de la Comunitat de Madrid van organitzar nombroses manifestacions. Després d’un mes de vaga, els residents van arribar a un acord de mínims amb la Conselleria de Salut i van desconvocar l’aturada. Pel que fa a la formació, han aconseguit ampliar-la amb un certificat d’assistència i hores lectives. Respecte a la jornada laboral, han conquerit el descans després de les guàrdies de 24 hores i el dret a gaudir d’un descans ininterromput setmanal de 36 hores. I en l’àmbit salarial, recuperen les pagues extres que tenien retallades al 50% des del 2010 i obtenen un augment del sou base de 120 euros per a tots els residents. A més, han aconseguit el compromís de la Conselleria d’acabar amb els ‘llits calents’ per a les guàrdies.
