Ja es pot accedir a la lletra menuda de les noves mesures laborals aprovades pel Govern central que afecten autònoms, treballadors sense feina i sense dret a l’atur fins al moment i agricultors, entre altres col·lectius, segons informa Eldiario.es. El reial decret-llei 15/2020 de “mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació” ha estat aprovat 22 d’abril dimecres i recull nombroses mesures, més enllà de la pròrroga de dos mesos a la prioritat per al teletreball i la possibilitat de fer Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a empreses que exerceixen activitats declarades essencials, que van ser algunes de les més destacades dimarts. Entre altres accions, el govern ha endurit les sancions per a les empreses que cometin abusos en els ERTO.
El decret recull multitud de mesures en les seves 59 pàgines, també en matèria fiscal i relacionada amb els lloguers de locals comercials, però a continuació es destaquen algunes de les més destacades en matèria laboral:
Més sancions per abusos en els ERTO
El decret modifica la LISOS (Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social) per endurir les sancions a les quals faran front les empreses que cometin abusos en els ERTO. Fins al moment es consideraven infracció “molt greu”, que pode ser sancionades amb multes des dels 6.251 euros fins als 187.515 euros, “el falsejament de documents perquè els treballadors obtinguin o gaudeixin fraudulentament prestacions”.
El text modifica aquest text perquè no només sigui sancionable falsejar dades, sinó “fer declaracions, o facilitar, comunicar o consignar dades falses o inexactes que donen lloc al fet que les persones treballadores obtinguin o gaudeixin indegudament prestacions”.
A més, la norma afegeix un apartat a la LISOS, que estableix que en el cas d’aquesta infracció, “l’empresa respondrà directament de la devolució de les quantitats indegudament percebudes per la persona treballadora, sempre que no concorri dol o culpa d’aquesta”.
Cal recordar que en el supòsit d’infraccions molt greus, com és el cas, “s’entendrà que l’empresa incorre en una infracció per cadascuna de les persones treballadores que hagin sol·licitat, obtingut o gaudeixin fraudulentament de les prestacions de Seguretat Social”.
Atur per als acomiadats en el període de prova
L’article 22 regula el dret a la prestació per desocupació de les persones que hagin estat acomiadades en el període de prova des del 9 de març passat. En concret estableix: “L’extinció de la relació laboral durant el període de prova a instància de l’empresa, produïda a partir del dia 9 de març de 2020, que tindrà la consideració de situació legal de desocupació amb independència de la causa per la qual s’hagués extingit la relació laboral anterior”.
Segons l’anàlisi dels experts en dret laboral Ignasi Beltrán i Ana Belén Muñoz, consultats per eldiario.es, tindran accés a atur tant els treballadors als quals se’ls hagi extingit el contracte de prova abans d’hora i també aquelles persones que hagin acabat el seu període de prova amb la resolució de “no apte” per part de l’empresari. El professor Beltrán, com ja és habitual, ha recollit les principals novetats laborals al seu bloc.
Atur per als que van deixar la seva feina per un altra
Així mateix, es reconeix la “situació legal d’atur i en situació assimilada a l’alta” a aquelles persones treballadores que deixat la seva anterior ocupació, “a partir del dia 1 de març de 2020, per tenir un compromís ferm de subscripció d’un contracte laboral per part d’una altra empresa” que finalment aquesta no va dur a terme com a conseqüència de la crisi derivada de la Covid-19.
“La situació legal d’atur s’acreditarà mitjançant comunicació escrita per part de l’empresa a la persona treballadora desistint de la subscripció del contracte laboral compromès com a conseqüència de la crisi derivada del COVID 19”, preveu el decret.
Atur per als treballadors fixos discontinus
La disposició final vuitena, apartat tres, també amplia els supòsits per beneficiar-se de les mesures més favorables a la prestació per desocupació que el Govern central havia regulat ja per als treballadors fixos discontinus. Aquests empleats estacionals, molts lligats al turisme, es veuen molt afectats en aquestes dates per l’emergència sanitària. Cal assenyalar que es reconeix fins i tot una prestació d’atur (en la quantia que es determina) als treballadors fixos discontinus que no tinguin el mínim cotitzat per cobrar la desocupació.
Ja s’havia acordat que les prestacions d’atur dels treballadors fixos discontinus que hagin “vist suspesos els seus contractes de treball com a conseqüència de l’impacte del Covid-19” durant períodes en què haguessin treballat en cas de no haver-se donat aquesta circumstància extraordinària “podran tornar a percebre, amb un límit màxim de 90 dies, quan tornin a trobar-se en situació legal de desocupació”. És a dir, que aquestes persones cobren atur però no els consumeix en un màxim de 90 dies, quan tornin a trobar-se en situació legal de desocupació”. És a dir, que aquestes persones cobren atur però no el consumeixen en un màxim de tres mesos.
Aquesta redacció obligava al fet que les empreses haguessin de incloure en els ERTO a aquests empleats, que en ocasions no havien estat encara cridats per treballar i que s’estaven quedant fora de la mesura.
L’executiu amplia els supòsits, per exemple, a aquells treballadors als quals no s’inclouen en un ERTO i “vegin interrompuda la seva prestació de serveis com a conseqüència de l’impacte del Covid-19 durant períodes que, en cas de no haver concorregut aquesta circumstància extraordinària, haguessin estat actius “així com aquelles” que acreditin que, com a conseqüència de l’impacte del Covid-19, no s’han pogut reincorporar a la seva activitat en la data que estava prevista i fossin beneficiaris de prestacions en aquell moment”, que no veuran suspès el dret a la quantitat que vinguessin percebent.
Canvis en els ajornaments per autònoms
Es modifiquen els ajornaments de deute amb la Seguretat Social que va aprovar l’executiu central en un dels decrets passats, el del 31 de març. Destaca com a novetat que aquests ajornaments, amb un interès del 0,5%, seran incompatibles amb la moratòria de les quotes a la Seguretat Social. “Les sol·licituds d’ajornament per períodes respecte dels quals també s’hagi sol·licitat l’esmentada moratòria es tindran per no presentades, si al sol·licitant se li ha concedit aquesta última”, recull el decret.
A més, en aquest nou text legal (com explica el seu preàmbul) que “simplifica el procediment de resolució de l’ajornament, amb independència del nombre de mensualitats que comprengui, es fixa un criteri homogeni en la determinació del termini d’amortització mitjançant el pagament escalonat del deute i s’estableix l’efecte jurídic de la sol·licitud fins a la resolució de procediment”. Els detalls del procediment, com el termini de sol·licitud, es poden consultar a la disposició final desena, apartat quart.
Ampliació per als autònoms sense triar mútua
S’obre un període extraordinari per als treballadors autònoms que no hagin triat encara mútua col·laboradora de la Seguretat Social, perquè puguin cobrar la prestació de cessament d’activitat (una espècie de ‘atur’ extraordinari creat en aquesta crisi del coronavirus). El text recorda que els autònoms tenien de termini fins al mes de juny de 2019 per realitzar aquest elecció, però “un col·lectiu d’uns 50.000 autònoms no ho va fer”. El reial decret-llei permet que poden optar per una Mútua en el moment de sol·licitar el cessament, i així garantir que la nova entitat els pugui reconèixer el dret.
Aquesta decisió del Govern ha estat celebrada pel col·lectiu d’autònoms UATAE, que l’havia demandat, ja que recorden que aquestes persones han cotitzat a la Seguretat Social encara que no haguessin triat una mútua.
Dos mesos més per al teletreball i mesures de conciliació
L’article 15 prorroga per dos mesos més la vigència del caràcter prioritari del teletreball sempre que sigui possible i dels drets de conciliació a adaptar o reduir la jornada per tenir cura de familiars dependents en aquesta crisi (l’anomenat Pla ME CUIDA).
Fins al moment, aquestes mesures tenien una vigència de “fins a un mes després” de la finalitat de l’estat d’alarma. Ara s’afegeixen dos mesos més i s’estableix que “en atenció a les circumstàncies, es podran fer pròrrogues addicionals per part de Govern”.
ERTO en empreses d’activitats essencials
La norma permet també que les empreses que presten serveis en activitats considerades com a “essencials” puguin fer un ERTO a part de la plantilla que no realitza aquestes tasques. En concret, es contempla:
“En relació amb les activitats que s’hagin de mantenir d’acord amb la declaració de l’estat d’alarma, altres normes de rang legal o les disposicions dictades per les autoritats delegades en virtut del que preveu l’article 4 de Reial Decret 463/2020, de 14 de març, s’entendrà que concorre la força major descrita en el paràgraf anterior respecte de les suspensions de contractes i reduccions de jornada aplicables a la part d’activitat no afectada per les esmentades condicions de manteniment de l’activitat “.
Recuperació de diners en fons de pensions
L’Executiu ja va regular la possibilitat que persones afectades per la crisi del coronavirus (en ERTO, amb el negoci tancat o un autònom que hagi cessat la seva activitat) rescatessin part dels fons ingressats en fons de pensions. Aquest nou decret defineix les normes per a això en el seu article 23, entre les quals destaquen els documents que hauran de presentar-se i les quanties màximes que podran retirar-se segons cada situació:
Els afectats per un ERTO derivat la Covid-19: els salaris nets deixats de percebre mentre es mantingui la vigència de l’ERTO, amb un període de còmput màxim igual a la vigència de l’estat d’alarma més un mes addicional, justificats amb l’última nòmina prèvia a aquesta situació;
Els empresaris d’establiments en els quals l’obertura al públic s’hagi vist suspesa pel decret de l’estat d’alarma (14 de març): els ingressos nets estimats que hagin deixat de percebre a causa de la suspensió d’obertura al públic (justificats com s’estableix), amb un període de còmput màxim igual a la vigència de l’estat d’alarma més un mes addicional;
Els autònoms que hagin cessat en la seva activitat com a conseqüència de l’estat d’alarma: els ingressos nets que s’hagin deixat de percebre durant un període de còmput màxim igual a la vigència de l’estat d’alarma més un mes addicional.
Però en qualsevol cas, el rescatat serà com a màxim el resultat de prorratejar per al període de durada de l’ERTO o la suspensió d’activitat l’IPREM anual per 12 pagues vigent aquest 2020 (6.454 euros) multiplicat per tres; és a dir, 19.362 euros anuals. D’aquesta manera, el màxim que es podria rescatar per cada mes serien uns 1.613 euro.
Rebaixa en la cotització de treballadors agraris
S’aprova “l’extensió per a l’any 2020 d’una reducció en la cotització durant la situació d’inactivitat en el sistema especial per a treballadors per compte d’altri agraris, establert en el Règim General de la Seguretat Social, per a aquells treballadors que haguessin realitzat un màxim de 55 jornades reals cotitzades en l’any 2019 “. Des del dia 1 de gener, se’ls aplicarà “a les quotes resultants durant els períodes d’inactivitat en 2020 una reducció de l’19,11%”.
A l’igual que es va fer en l’any 2019 respecte al mateix col·lectiu, “mitjançant aquesta mesura es facilita el compliment de l’obligació de pagament de la cotització a la Seguretat Social”, apunta el decret.
També se simplifiquen i flexibilitzen les regles d’inclusió en el sistema especial de treballadors per compte propi agraris (SETA), al ‘prescindir dels requisits vinculats a rendes de treball i establir una visió globalitzada de tots els components de l’explotació familiar agrària.
Pròrroga de contractes d’investigadors
Com ja va passar amb altres contractes d’investigadors lligats a el Sistema Nacional de Salut, les entitats que formen part de el Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Recerca tindran la possibilitat de “prorrogar els contractes predoctorals que puguin haver subscrit més enllà de les concretes convocatòries públiques de recursos humans”, recull el decret, que desenvolupa els detalls a la disposició addicional catorzena.
En el preàmbul es destaca la possibilitat d’aplicar la mesura, que “únicament podrà tenir lloc amb càrrec al finançament de l’entitat subscriptora de el contracte, ja sigui amb fons propis o amb fons provinents de convenis o contractes amb altres entitats públiques o privades” .
