Els sindicats CCOO i UGT, signants junt amb les patronals majoritàries, de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) , van demanar a les seves contraparts una reunió per pactar unes regles generals d’aplicació del Reial Decret RD 10/2020, emès pel Govern central per a fer possible que els treballadors i treballadores no essencials poguessin confinar-se per frenar els efectes de la pandèmia. A tal efecte l’executiu va suggerir que es fessin pactes entre els interlocutors socials perquè els treballadors no patissin retallades en els seus salaris i a canvi retornessin abans de finalitzar l’any els dies que havien estat sense treballar.
A Catalunya aquest acord no ha estat possible perquè les patronals han decidit que qualsevol pacte es faci empresa per empresa, un mecanisme que recorda la reforma laboral, que va deixar pràcticament sense efecte els convenis col·lectius d’àmbit territorial o sectorial.
Fonts sindicals consideren que el gir empresarial té com a objectiu que, en les reunions d’empresa els treballadors no s’atreveixin a plantejar alternatives a la voluntat dels empresaris. A més, cal pensar que per l’estructura de les empreses catalanes, que en la seva major part són petites o molt petites, hi ha amplis sectors on no hi haurà representació sindical i, per tant, l’empresa podrà aplicar les seves receptes sense una contrapart.
Segons un comunicat conjunt de CCOO i UGT de Catalunya, la posició dels patrons és clara: “Sense cap ànim de voler negociar les recomanacions per a la recuperació del permís retribuït han rebutjat la proposta sindical sense voler entrar a negociar-la i al·ludint a què empreses i representants de les persones treballadores iniciïn les negociacions sense les directrius concretes d’un marc com és l’Acord Interprofessional de Catalunya, i que en el cas de no arribar a acords sigui l’empresa la que imposi el seu criteri”, afirmen.
Actuacions puntuals
Per contra, la proposta sindical pretenia establir, segons declaren fonts de la negociació, criteris generals que dotessin d’eines a empreses i persones treballadores per afrontar les seves negociacions. Proposaven que, quan la recuperació es fa en dies de festa de la persona treballadora o en caps de setmana i festius, el temps de recuperació havia de ser menor que el temps que s’hagués estat de permís. També proposaven condicions especials per a les persones que fan reducció de jornada o tenen alguna discapacitat o problemes de salut, per tal que aquestes no haguessin de retornar la totalitat de les hores, en ser persones treballadores amb més dificultats per retornar aquest permís.
La discrepància de fons és la més notable que es dóna a Catalunya des del canvi en l’executiu central i sembla albirar un nou enduriment de les posicions empresarials que havien estat afavorides per la desregulació que van dur les dues reformes laborals aprovades pel Govern de Madrid i que van provocar fortes tensions socials i una gran desregulació que passa factura en uns moments marcats per la pandèmia en els quals les crides a la unitat de tothom són repetides des de tots els àmbits de la ciutadania.
Autores: Tomeu Ferrer
