Quatre morts i almenys 14 ferits de diversa consideració és el saldo dels quatre accidents produïts a la zona petroquímica de Tarragona des de maig de 2019. Per això, dimarts, 19 de febrer, la societat del camp de Tarragona i en especial els sindicats i els veïns propers a la Petroquímica estan convocats a una jornada de vaga i de mobilització general. La clau de volta d’una coincidència tan gran és la sensació d’inseguretat que tenen els treballadors de la zona i també els veïns dels barris propers a una de les concentracions industrials químiques més importants d’Europa.El 14 de gener es va produir un accident a l’empresa Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE). De resultes de l’explosió van morir dos treballadors de la companyia i es va produir una tercera mort al barri de Torreforta. Una tapa del reactor que va explosionar va impactar en el domicili d’aquest tarragoní, situat al número 7 de la plaça García Lorca.
La reacció al sinistre ha estat la que ha causat la insòlita mobilització que culminarà dimarts vinent. HI participaran els sindicats CCOO, UGT, USOC, CGT i I-CSC, a més d’organitzacions cíviques i socials del camp de Tarragona. Però això no hauria passat si el desgraciat accident no hagués estat precedit per altres sinistres que han encomanat la sensació d’inseguretat a treballadors, veïns dels barris circumdants i també als dels pobles que són a tocar dels polígons petroquímics.
Carburos metálicos
Divendres 31 de maig de 2019, una explosió a l’empresa Carburos Metálicos, de la Pobla de Mafumet, causava la mort d’un treballador, de 44 anys, pare de dos fills i resident al barri tarragoní de l’Albada. Un altre treballador va ser hospitalitzat en estat crític. Segons es va informar, l’accident va deixar 13 ferits més, inclosos diversos bombers i tècnics de la Generalitat que havien acudit a centre de treball després rebre l’avís de l’accident.
El juliol de l’any passat es produïa un altre accident: l’incendi a l’empresa Miasa Logística, situada al polígon Entrevies de Tarragona, situat entre aquesta ciutat i Salou. En aquella ocasió hi va haver sort i no es van produir víctimes, encara que com a conseqüència de l’accident es va activar el el pla d’emergències químiques (Plaseqcat).
A mitjan juliol es produïa un altre accident, en aquest cas a l’empresa Clariant, situada també al polígon tarragoní d’Entrevies. Va ser, un altre cop, un incendi en una caldera d’oli tèrmic. Hi va haver fortuna i no es van produir afectacions personals, ni tampoc danys materials d’importància. Ara bé, els serveis d’emergència van funcionar perquè un veí que passava a prop de la fàbrica va veure l’incendi i va avisar els bombers. Aquesta circumstància, més que tranquil·litzar els treballadors, els neguiteja, segons ha explicat a Diari del Treball, José Manuel Martín, secretari general de CCOO d’Indústria de Tarragona.
Confinament sense que sonin les alarmes
I al gener de 2020 es va produir l’accident més greu de la sèrie descrita, l’explosió a IQOXE, amb els tres mort ja coneguts i la sensació d’inseguretat que van sentir els treballadors de la indústria química de Tarragona i també dels veïns de la zona, que van veure com s’activava el Plaseqcat, es confinava la població però, no sonaven les alarmes, mentre un núvol químic afectava l’indret.
Martín, líder de CCOO explica que una de les raons del reguitzell d’accidents que es produeix a l’àrea petroquímica de Tarragona «és la visió mercantilista de les direccions de les empreses que, enlloc d’apostar per la seguretat i l’excel·lència, busquen essencialment rebaixar costos». Això es tradueix en retallades en despeses de manteniment i en inversions que ajudin a que la producció eviti riscos innecessaris».
Precarietat
En el mateix sentit opina Ángel Clúa de la Federació d’Indústria Construcció i Afins de la UGT a les comarques tarragonines. «Els accidents no s’haurien produït si no haguessin proliferat tantes industries auxiliars que assumeixen bona part de la feina que abans feien les empreses de capçalera. Això comporta més precarietat, perquè els treballadors no acaben d’especialitzar-se, ja que estan una setmana en un lloc i al poc temps en una altre empresa, cosa que evita que coneguin a fons el funcionament dels processos de producció i de la seguretat que això suposa».
Martín abunda en el concepte d’externalització. «Les empreses intenten subcontractar molts dels processos que abans formaven part del cor de la seva producció», diu. En aquest sentit, hi ha una baralla sorda entre sindicats i empreses pel que seria fixar quines parts de la producció es poden subrogar o no. «El nostre conveni diu que les feines continuades que duren més de sis mesos es poden subrogar. Per tant, les empreses intenten estirar les feines per mirar de delegar-les a companyies auxiliars».
En el cas d’IQOXE els treballadors s’havien queixat abans del tràgic accident que els va afectar de la gran càrrega de feina que havien de suportar. «Quan hi havia algú malalt ens feien doblar el torn» explica un dels operaris. Martín, de CCOO, esgrimeix recerca feta als treballadors que va donar com a resultat que el el 98,5% consideraven que en la seva feina hi havia riscos psicosocials i només un 1,5% pensaven que el risc era mitjà baix. «Quan ho van comunicar a la direcció ens van respondre que era una enquesta i que no era significativa. De fet l’empresa accidentada va patir una vaga just uns mesos abans del sinistre. Els treballadors denunciaven que havien fet fora sis companys pel simple fet de presentar una candidatura al comitè d’empresa.
