Les comunitats autònomes no són tenen competència per decidir sobre la jubilació forçosa del seu personal laboral. Aquesta la conclusió d’una sentència pronunciada pel Ple del Tribunal Constitucional, del 18 de desembre de 2019.
Els magistrats han estimat la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda per la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En la resolució declaren inconstitucional i nul l’incís “i del personal laboral de l’Institut Català de la Salut a què són aplicables les mateixes condicions que al personal estatutari” de l’ap. 1 de la DA 13a de la Llei de Parlament de Catalunya 5/2012 de 20 març., de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre estades en establiments turístics.
La resolució del Constitucional dóna la raó a cinc facultatius, que havien estat forçats a jubilar-se l’any 2012 quan gaudien d’una pròrroga de dos anys de servei actiu autoritzada per l’Institut Català de Salut (ICS). Segons el TC, aquesta competència correspon a l’Estat, i no a l’administració autonòmica.
Vulnera la competència de l’Estat
Com apunta la resolució, l’incís en qüestió, pel qual s’estableix la jubilació forçosa del personal laboral al servei de l’Institut Català de la Salut als 65 anys, vulnera l’art. 149.1.7 CE, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva en matèria de legislació laboral.
El Constitucional recorda que d’acord amb l’art. 7 EBEP 2015, el personal laboral al servei de les administracions públiques es regeix, a més de per la legislació laboral i per les altres normes convencionalment aplicables, pels preceptes de l’Estatut que així ho disposin. Atès que, en matèria d’extinció del contracte de treball de personal laboral, l’EBEP no conté cap previsió específica, resulta aplicable el disposat amb caràcter general per la legislació laboral, i pel que respecta al cas, l’art. 49.1 f) TR ET 2015, que preveu que el contracte de treball s’extingirà “per jubilació del treballador”, sense ulteriors precisions que determinin, en concret, l’edat de jubilació.
Per tant, el Ple estima que la disposició qüestionada, que preveu la jubilació forçosa de personal laboral a 65 anys, entra en contradicció amb la normativa estatal, que no fixa una edat màxima de jubilació per als treballadors, i descarta que el legislador autonòmic tingui competència per regular aquesta matèria. Subratlla que el precepte qüestionat modifica un aspecte bàsic de la regulació laboral general com és l’extinció del contracte de treball, i posa de manifest que en crear un supòsit d’extintiu no previst en el TR ET, com és la jubilació forçosa a 65 anys, envaeix la competència exclusiva de l’Estat en matèria de legislació laboral.
Per acabar, afirma que l’incís en qüestió constitueix legislació laboral de caràcter general que ve a regular una modalitat d’extinció de la relació laboral en l’àmbit dels treballadors de sector públic, tractant-se a més de la regulació d’un aspecte nuclear d’aquesta relació laboral, és a dir, un element essencial del contracte de treball, com és el relatiu a les causes d’extinció, de manera que aquesta regulació forma part de la competència exclusiva atribuïda a l’Estat en l’art. 149.1.7. En conseqüència, aquest incís ha de declarar-se inconstitucional.
