Unió de Pagesos celebra aquest cap de setmana, els dies 7,8 i 9 de febrer, a Falset, el seu 13è congrés nacional. La capital del Priorat rebrà els més de 130 delegats que han de dissenyar les línies de futur de la primera organització agrària de Catalunya en un moment en què el sector agrari pateix durant l’assetjament de les grans multinacionals de la distribució que controlen els mercats i posen en qüestió el futur del sector primari al país.
Sota el lema Fem pinya per una pagesia forta, els delegats sindicals faran un debat sobre tres ponències: propostes agràries, organització i estatuts. El sindicat renovarà, a més, les responsabilitats a la Comissió Permanent Nacional.
El sindicat basa la seva actuació en la defensa del model d’explotació familiar. Per mantenir aquesta estructura, lluny del latifundisme d’altres indrets i també del minifundisme, el sindicat proposa un seguit de mesures que han de fer valer la importància de la pagesia i donar-li el protagonisme que li pertoca en les polítiques d’alimentació i medi ambient. Si bé l’agricultura dóna feina a un petit percentatge de la població activa de Catalunya, s’ha de dir que el sector agroalimentari, directament relacionat amb la pagesia i la ramaderia és un dels pilars industrials del país.
Unió de Pagesos proposa en els documents congressuals mesures per al relleu generacional, per fer els costos de producció assumibles, per una Política Agrària Comuna (PAC) que sigui positiva per a la pagesia, mesures de millora de l’eficàcia de les explotacions, així com la protecció dels espais agraris i per aconseguir la paritat de serveis entre els del món rural i els de la resta de la societat.
L’agricultura i la ramaderia donen feina directament a 53.000 persones a Catalunya, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), del quart trimestre de 2019.
A Catalunya hi ha declarades 48.891 explotacions agràries que gestionen en total poc més de 746.000 hectàrees. Però hi ha poc més de 10.000 explotacions que són considerades prioritàries, és a dir, que hi ha part del sector no s’hi dedica professionalment, o que la seva explotació no dóna com per assegurar un lloc de treball. Les explotacions agrícoles, tant si són prioritàries com si no ho són, les gestionen 29.521 homes i 13.558 dones. També hi ha 5.812 explotacions el titular de les quals són persones jurídiques, segons recull el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Població molt envellida
Entre els titulars de les explotacions, el 40,29% té més de 65 anys. Un 24,89% té entre 55 i 65 anys. Un 25% entre 41 i 55 anys i només un 9,62% té menys de 41 anys. Les xifres varien si es tracta d’explotacions prioritàries. Llavors, el 0,2% les gestionen majors de 65 anys. Gairebé el 31% mena finques amb edats entre 56 i 65 anys, un 44,55% correspon a persones que tenen entre 41 i 55 anys i un 24,48% dels gestors tenen menys de 41 anys.
Pel que fa al règim de tinença de la terra, en un 47% és de propietat, una xifra equivalent és conrea en règim d’arrendament i només un 4,93% es conrea en règim de parceria.
Agricultura publica anualment el que denomina com a Renda Agrària. Aquest concepte s’obté afegint al valor afegit net de la producció agrària i ramadera les subvencions que reben els productors, un cop pagats els impostos. Representa, per tant, el valor generat per la producció agrària. Per tant, mesura la remuneració de tots es factors de producció (terra, capital i treball). La renda agrària de 2018, l’últim exercici del qual hi ha dades tancades, sumava 1.867,94 milions. Cal pensar que la xifra és global i que després es reparteix en funció de la grandària i el tipus d’explotacions.
Si l’any 2006 la renda agrària sumava a Catalunya 2040 milions, la darrera dada disponible, els esmentats 1867,94 milions suposen un descens del 8,44%, tot i que l’evolució és ascendent des del 2015.
Unió de Pagesos és, potser per la seva definició, com a defensora de l’empresa familiar agrària, la que històricament ha estat majoritària al Principat. En les darreres eleccions que afecten els propietaris de les explotacions prioritàries, va obtenir el 56% de la representació. En segon lloc va quedar Joves Agricultors i Ramaders (JARC) amb un 27,5% i en tercera posició hi ha ASAJA amb el 12,83%. La representativitat d’Unió de Pagesos s’ha anat reduint des del zenit, que va obtenir el 1994 quan va arribar a representar el 68.75% de la pagesia catalana.
El lideratge d’Unió de Pagesos procedeix del seu paper històric. Va ser capdavantera durant el franquisme de la lluita per la democràcia i la llibertat nacional de Catalunya al camp. Al seu si convivien persones d’un ampli espectre ideològic, des de CDC fins a l’independentisme d’esquerres, passant per socialistes i comunistes. Un ventall tan ampli només es va produir en el camp polític just a la transició. Això explica en bona part el seu paper hegemònic al Principat.
