Els treballadors del grup Nissan a Catalunya es concentraran dimarts, 4 de febrer a dos quarts de set del vespre davant del consolat del Japó a Barcelona. Reclamen un pla de futur que garanteixi la continuïtat de les empreses que la multinacional té a Catalunya i a Espanya davant la davallada de les comandes de producció que ha patit. Representants de totes les factories que Nissan té a l’Estat espanyol s’han reunit a Barcelona i han reclamat plans clars amb noves adjudicacions de vehicles que assegurin que la multinacional aposta per les seves plantes a Espanya i a Europa.
Javier Turillo, de la CGT; Miguel Ruíz, de Sigen-USO; Miguel Ángel Boiza, de CCOO i Javier Hernández, de la UGT han explicat en una roda de premsa la posició dels sindicats davant del que han considerat la falta de compromís de Nissan amb el futur de les seves empreses a Catalunya i a Espanya. “L’empresa ha de tenir ben clar que a Espanya hi ha 25.000 famílies que depenen de la seva feina a Nissan” ha explicat Boiza.
La planta de producció de Barcelona, situada a la Zona Franca, té actualment 2500 treballadors. Fa uns mesos en van sortir 600 operaris com a resultat de d’un pla de reestructuració de l’empresa. Un pla es va posar com a condició per aconseguir una forta inversió en una planta de pintura que havia d’assegurar la permanència de l’empresa nipona a Barcelona. Actualment la fàbrica treballa a només el 40% de la seva capacitat. Però la retirada d’una comanda de la versió de Mercedes del vehicle Pick Up que s’hi fabricava ha posat en qüestió el futur industrial de la societat a Catalunya.
Com va passar durant l’anterior crisi de Nissan, els treballadors exigeixen que l’empresa aporti nous vehicles per assegurar el futur industrial a Catalunya i a Espanya. La resposta del grup internacional és que preparen un pla de contingència que estarà llest abans de les vacances d’estiu. L’empresa reconeix, tanmateix l’esforç fet des de sempre pels treballadors de les factories que té a l’Estat espanyol.
Renault repatria
La situació de Nissan es veu agreujada davant la incertesa que afecta l’aliança amb Renault. Aquest acord s’ha vist sotmès a fortes tensions. Però, mentrestant i a poc a poc, Renault ha anat concentrant en factories seves part de la producció que es feia abans en fàbriques de Nissan a Espanya. Un exemple en aquest sentit és la furgoneta NV200, que es fabricava en totes les seves versions a Barcelona. El grup es va endur cap a una planta francesa de Renault la versió de motor de combustió, minvant la càrrega de treball de Zona Franca. Ara, hi ha un gran temor entre els treballadors perquè la producció de la furgoneta amb motor elèctric, que es fa aquí exclusivament, podria veure’s compromesa perquè Renault pensa fer un model que utilitza la mateixa plataforma i, els sindicats temen que la indefinició del grup japonès unida al fet que Renault és majoritària a l’aliança, sigui un tret de gràcia a la continuïtat de la producció a Barcelona.
Perill per Sant Andreu
En la roda de premsa, els representants sindicals han mostrat la seva preocupació perquè totes les factories de Nissan viuen actualment situacions de falta de perspectives. La planta d’Àvila, que feia camions, està a l’espera de càrregues de feina. La factoria de Cantàbria té un expedient de regulació temporal d’ocupació i a Barcelona, a Zona Franca es treballa a un 40% de la seva capacitat. A més, a la factoria de Montcada i Reixac només treballa un dels tres torns possibles, mentre que a la planta de Sant Andreu de la Barca, on es fan bastidors per a grans vehicles, els seus 240 treballadors podrien perdre la feina, que estava lligada a la Pick Up que ara, després de perdre la comanda de Mercedes, només farà Nissan.
Els treballadors, per boca dels seus representants han explicat que repetides vegades han arribat a acords amb la direcció de Nissan. En aquests pactes han renunciat a condicions salarials o han acceptat retallades de personal, com la dels 600 operaris de Zona Franca, sense que després la multinacional hagi complert la seva part.
Les administracions, tant catalana com espanyola es van moure en l’anterior crisi. Els sindicats consideren que ara haurien de mullar-se més, per la importància que el sector de l’automòbil té a Espanya i a Catalunya.
Situació de Nissan a Europa
Els sindicalistes reclamen que Nissan aclareixi el seu futur pel que fa al mercat europeu. En aquest continent hi ha una gran factoria a Gran Bretanya, que fabrica entre altres, el Qashqai, que podria veure’s afectada pel Brexit. I també hi ha les factories que té a Espanya. En aquest cas els treballadors destaquen la gran versatilitat assolida a Zona Franca. “La direcció ens van felicitar davant l’èxit que significa fer tres vehicles diferents en una sola cadena de muntatge, o l’esforç que va suposar en assolir els estàndards de qualitat que exigeix Mercedes, una empresa que mai havia fabricat en instal·lacions que no fossin pròpies”.
La mobilització que s’inicia aquesta setmana vinent a Barcelona, serà replicada en les altres poblacions on opera Nissan. Hauria de servir perquè la direcció del grup, a Tòquio, esbandeixi els dubtes que tenen els treballadors sobre el seu futur. Una possibilitat a la qual no volen renunciar els treballadors és 0btenir la producció d’un nou cotxe elèctric, l’Ariya, que seria una versió elèctrica d’un cotxe tot camí. Ara bé, els treballadors són realistes . Tenen clar que la demanda d’un vehicle elèctric per si sola difícilment salvaria una planta com la de Barcelona. A més, aquest cotxe també es podria fer en una planta del Japó.
La transició entre cotxes de combustió i elèctrics posa més dubtes al futur de la marca. Javier Hernández explicava que els cotxes elèctrics no són actualment rendibles i que potser seria una bona idea apostar en la transició per vehicles híbrids, que complirien les exigències ambientals i mantindrien la producció a les fàbriques.
