Sara Berbel és Doctora en psicologia, directora General de Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament econòmic i local de l’Ajuntament de Barcelona. Abans havia dirigit l’Institut català de les dones havia estat directora general d’igualtat d’oportunitats en el Departament de Treball. Amb ella parlem del futur del treball, a partir de la publicació del Llibre blanc de (ls) Treball (s), editat per Barcelona Activa.
Barcelona Activa fa més de 30 anys que funciona. Ha desenvolupat mètodes nous en ocupació i emprenedoria, quina hauria de ser la relació amb entitats semblants de l’àrea metropolitana?
Nosaltres tenim molt clar que la ciutat de Barcelona no és molt més pel que fa a polítiques d’ocupació i de promoció econòmica. En aquest sentit s’ha de contemplar Barcelona i àrea metropolitana. Nosaltres tenim personal de tota l’àrea metropolitana que ve a Barcelona Activa. Hi ha com un 20% d’usuaris que són d’aquests llocs.
A més, si fem promoció de ciutat, no es pot traçar una línia que delimiti on comença un municipi i on acaba l’altre. De fet, acabem de firmar un conveni molt potent amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que implica que treballarem coordinadament tant en polítiques d’ocupació com en emprenedoria o en indústria 4.0 i també respecte a energies renovables i economia verda i circular.
-I amb el SOC, com va la col·laboració?
Per a nosaltres el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) és un agent fonamental en l’àrea d’ocupació. Amb ells tenim signat un conveni que implica que en el futur es crearà conjuntament una oficina integral d’ocupació a Barcelona. Aquest servei seria idealment com una finestreta única on els usuaris podrien obtenir serveis tant del SOC com de Barcelona Activa.
-A Barcelona, l’ajuntament ha optat per ser locomotora a l’hora de crear ocupació i també formació, fins a quin punt no esteu substituint la feina que haurien de fer les empreses?
Aquí em referiré al llibre de la Mariana Mazzucatto: El Estado emprendedor, en el qual explica com en realitat les administracions tenen un paper actiu, emprenedor, i si un es fixa en el que va passar amb l’impuls de l’economia de les Tecnologies de la Informació i la comunicació (TIC), hi va haver un esforç molt gran de l’administració nord-americana per subvencionar empreses com les que hi ha a Silicon Valley perquè iniciessin aquesta línia.
Nosaltres som una administració emprenedora. Això vol dir que encetem molts projectes que pensem que són necessaris per encarar el futur. Ho fem perquè si no ho fa l’administració, és difícil que ho facin altres agents. Però, un cop els tenim en marxa, l’exigència és que els altres agents econòmics ho incorporin.
-Pot posar exemples?
Sí, un és la igualtat de gèneres. Jo crec que quan les administracions han deixat de fer polítiques d’igualtat s’ha produït un retrocés molt important. I, en canvi ara, quan algunes administracions hi tornem a posar l’accent, veiem que torna a pujar el grau d’igualtat.
Les empreses han d’aportar la seva part en formació, emprenedoria, treball, però l’administració també hi té un paper: ha de dir quins són els sectors estratègics que vol que es promocionin a la ciutat, fent de locomotora, i els altres s’enganxaran al carro.
-En el llibre blanc de l’ocupació es debat com pot afectar la robotització a l’ocupació actual. Hi ha qui pensa que hi haurà una gran destrucció de llocs de treball i altres que opinen que els efectes no seran tan negatius, què n’opineu?
Aproximadament un 50% dels estudis que hi ha actualment consideren que la robotització destruirà molta feina i que per tant es generaran unes bosses d’atur molt grans. Però tenim un altre 50% d’experts que afirmen que es generaran moltes noves professions. Jo crec que possiblement passaran les dues coses, però en moments diferents. Al principi pot ser que es produeixi molta destrucció d’ocupació i a mitjà termini hi haurà generació de nova ocupació. La qüestió és com gestionem la transició. A vegades això va descompassat. I l’eina per gestionar el pas d’una a l’altra situació és la formació.
En algun lloc aquest camí va avançat?
A el Japó, si ens fixem, hi ha una societat altament tecnificada. Els índexs de robotització i intel·ligència artificial són enormes, mentre que la taxa d’atur és gairebé zero. Però, no es diu que la tecnologia destrueix llocs de treball? Doncs, què passa? Dues coses, una té a veure amb el model social que escollim. Si ens decidim per un model on les màquines ens deslliuren del treball dur i pesat el resultat és meravellós. Així disposaríem de més temps per l’oci, per la família per créixer personalment. Ara bé, quan la robotització ens fa por és perquè no pensem que la tecnologia vingui a alliberar-nos, sinó que temem que vingui a alienar-nos.
Parlant amb el cònsol del Japó sobre el binomi tecnificació i ocupació i sobre com ho havien resolt, em va dir: la clau és la formació. A la seva societat, el 60% de les persones tenen estudis superiors entesos tant com a graduació universitària, com a estudis de formació professional.
Al nostre país, tenim una formació superior que ben just arriba al 30%. La Unió Europea ha dit que per arribar a un desenvolupament econòmic suficient és necessari que, com a mínim el 40% de la gent tingui un nivell de formació superior. El resultat és un gap de com a mínim un 10% i d’un 30% respecte al Japó.
Per tant, hem de pujar el nivell de formació perquè si no tindrem en el futur bosses d’atur enormes.
-D’acord amb el que diu, caldria una forta inversió pública o publico-privada per esmenar aquest dèficit.
Exacte, aquí han d’entrar recursos públics i privats per aquesta formació essencial per a la nostra societat. La formació tecnològica farà falta fins i tot en aquelles professions que estan molt relacionades amb les humanitats.
-En el llibre blanc de les ocupacions es diu que durant la crisi els únics sectors que han augmentat salaris són l’estrat més alt dels treballadors, els directius, vaja, i l’estrat més baix, mentre que la classe mitjana laboral ha quedat immòbil.
Això ens diu que qui corre més perill és el treballador de l’estrat mitjà. L’única forma que té de sortir-se’n bé és reciclant-se i formant-se.
-Exemples del que em diu podria ser Alemanya, o aquí mateix el País Basc
Si clar, a Alemanya els estudis superiors molts cops tenen a veure amb l’àmbit tècnic, i això pot ajudar a explicar que tinguin l’atur molt baix. I si parlem del País Basc, la seva aposta per la formació professional és eix central de país, i això coincideix que, entre altres motius, per aquest, tinguin també l’atur més reduït de l’Estat espanyol.
La recuperació de l’economia ha fet canviar les prioritats de Barcelona Activa, històricament heu treballat pels majors de 45 anys, dones o per les persones amb discapacitat.
Pel que fa als col·lectius específics, tenim els de sempre. Però, on hem hagut d’entrar ara és en la qualitat de l’ocupació. Barcelona Activa tradicionalment ha treballat per la inserció laboral, però ara aquesta inserció per si mateixa no garanteix tenir una vida digna. Aquí tenim gairebé un 20% de persones que corren el risc de ser treballadors pobres, gent que treballant no poden tenir una vida decent. Per això hem elaborat polítiques en favor de la qualitat de la feina, cosa que abans no existia.
-Quines mesures inclouria aquest nou catàleg?
Hem creat un protocol de relació amb les empreses amb les quals nosaltres intermediem, que són entre 10.000 i 12.000 cada any, i els hem dit que només treballarem amb elles si paguen un sou mínim de 1.000 euros al mes i fan contractes d’almenys sis mesos per persona contractada. Sis mesos pot semblar poc, però l’any passat el 40% dels contractes fets a Barcelona va ser inferior a un mes. Això no s’havia fet mai a Barcelona Activa. És una política inèdita per apujar la qualitat del treball. Això fa que en totes les insercions que fem de persones incloses en col·lectius de risc, els contractes són de sis mesos de mínim i de mil euros, totes.
Una altra cosa que hem impulsat són els centres de defensa dels drets laborals. N’hem obert un a Ciutat Vella, hi ha previst un segon a Nou Barris i tenim també previst fer-ne un a Sants.
-Que hi feu en aquests centres?
Són llocs on les persones que pensen que els seus drets poden estar sent vulnerats, com les Kellys, casos d’autònoms o falsos autònoms o assalariats, poden rebre ajut i seguiment jurídic, personal, de tota mena. I les empreses, especialment Pimes, que vulguin fer bé les coses, que a la nostra ciutat són majoria, també poden venir als centres a assessorar-se per fer les ofertes dignes que necessita la nostra gent. Aquestes són noves polítiques que mai s’havien fet i que ara tirem endavant per millorar la qualitat del treball.
–Quin tipus d’empreses es creen a Barcelona, més enllà del que surt a la premsa?
L’empresa nova que es crea a la ciutat continua sent de serveis i vinculada al turisme. Però, veiem que remunta la construcció, bàsicament dirigida a la rehabilitació d’habitatges. Creix també l’àmbit de les empreses creatives i culturals, un dels sectors estratègics que promocionem des de l’ajuntament. També creixen les empreses TIC, i aquest àmbit té salaris per sobre de la mitjana i també millors contractes i tenim una altra dada que és bona i és que la indústria, que s’està convertint a 4.0 es manté. I un altre dels sectors estratègics que impulsem i que encara no té velocitat de creuer és l’economia verda, circular i la de les energies alternatives. En aquest sentit voldríem que el polígon del Besòs s’especialitzés en aquesta línia.
-Dades que per a mi tenen relació. Una que ha disminuït la diferència d’ingressos entre els barris de Barcelona i la segona que és que Barcelona Activa ha anat als barris. Ho veu també així?
Estem molt contents del resultat de la millora de la renda en els barris. Nosaltres, fa uns anys vam crear plans de desenvolupament econòmic dels districtes. Hem anat als sis districtes de Barcelona amb una renda inferior i un nivell d’ocupació més elevat i hem proposat mesures específiques per a cada districte, en una feina de coproducció amb ells: Barcelona Activa s’ha descentralitzat i ha anat on la ciutadania més ens necessitava i que a més no venia a les nostres oficines.
A Nou Barris hem creat Nou Barris Activa, una oficina de promoció econòmica. I em vist que en els barris on Barcelona Activa hi és la situació ha millorat.
Avui es parla de grans multinacionals que han vingut i que es basen en el que alguns diuen els falsos autònoms, com ho veieu?
Els grans grups del que s’anomena l’economia de plataforma han vingut per a quedar-se perquè la plataforma bé donada per la facilitat que li dóna la tecnologia i per la globalització. Ara bé, és imprescindible regular-les i donar drets als seus treballadors.
Crec que ens ha arribat el model econòmic de les empreses de plataforma abans que administrativament hàgim pensat com garantim els drets. La nostra voluntat és convertir les economies de plataforma en economies col·laboratives. Estic segura que la feina de les economies de plataforma es pot fer tenint drets.
–El fet que les empreses noves tinguin menys treballadors, és una tendència de futur?
No és que tinguin realment menys treballadors, el que canvia és el model d’organització de l’empresa. En el llibre blanc s’indica que el 55% de la gent treballadora té un horari fix. Però, també s’afirma que en 10 anys aquest percentatge serà de només un 5%.
I també, en aquest moment l’horari flexible afecta un 8%, però es preveu que en 10 anys arribarà a ser més d’un 40%.
En el futur hi haurà molta gent treballant, però no en el centre de treball, sinó , per exemple, des de casa, en teletreball, que també s’haurà de regular.
I que em pot dir de plans per a autònoms o l’impuls a l’economia social per part de Barcelona Activa?
Nosaltres hem creat un ajut específic, que abans no existia, a partir del qual els autònoms poden recuperar els diners que gasten en gestoria, lloguers, tributs, etcètera. Perquè ho hem fet això? Doncs, perquè els autònoms necessiten un ajut per arrencar i consolidar-se. Hem vist que més del 50% de tots els venedors són autònoms que no tenen ningú a càrrec seu, cosa que vol dir que aquí hi ha molta autoocupació.
Quan hi destinen a aquest nou ajut als autònoms?
En aquest nou ajut que abans no existia hi destinem 2 milions d’euros a l’any.
Fins fa poc quan algú volia crear una empresa, des dels àmbits oficials ningú els deia que podia fer-ho com a cooperativa..
Doncs, ara si, ara tenim una línia específica d’assessorament respecte a l’economia social. És una línia estratègica. A Barcelona Activa hem creat una nova direcció del nivell de direcció executiva, que és la que desenvolupa tot l’àmbit d’economia social, perquè voldríem que el 7% del PIB de Barcelona que és el que ara representa l’economia social passés a ser, és un exemple, un 50% Voldríem que tingués un pes més gran, perquè és una economia justa, que genera beneficis, és competitiva, el que passa és que a l’hora de distribuir-los i invertir-los té una altra lògica.
Precisament acabem d’obrir el centre Innoba, que està ubicat a Can Jaumeandreu. En aquest lloc desenvolupem la línia de suport a economies socials i col·laboratives i al seu interior em creat la Innovadora, per impulsar aquests projectes.
De fet a la ciutat s’ha incrementat el nombre de cooperatives creades. Miri, des de 2016 a Barcelona s’han creat més de 400 cooperatives en aquest període, des de Barcelona Activa s’han impulsat uns 250 projectes socials.
-A propòsit d’això, quin aspecte voldria ressaltar?
Jo destacaria la incorporació de la perspectiva de gènere. En economia mai es tenia en compte que una de les grans discriminacions té a veure amb les dones. Parlem de la bretxa salarial, de què no hi ha dones en llocs de decisió. Per tant, el que hem fet és crear programes fer que les dones es puguin desfer del denominat ‘terra enganxós’ en els àmbits d’ocupació i emprenedoria. Estem treballant també per l’accés de dones a càrrecs de decisió. En aquest sentit hem creat un espai, el ‘lidera’, per a ajudar les dones professionals de la ciutat a créixer professionalment i per això hem triplicat el pressupost.
En l’àmbit tecnològic i a les incubadores, on pràcticament no hi ha dones, hem posat quota de preferència en la incorporació de dones. Aquest aspecte en el Llibre blanc de l’ocupació de Delors, del 93 no apareixia. És per tant, una innovació inèdita en la promoció del treball, i en el nostre llibre blanc sí que surt.
