Després d’hores de debat, el comitè de vaga format per CCOO i UGT de la funció pública catalana manté l’aturada pel 12 de desembre i las concentració per dimarts al Parlament de Catalunya a dos quarts de tres.
La reunió no va aconseguir desencallar la situació. Una primera oferta feta des de Treball en nom de la conselleria de Polítiques Digitals i Administració publica va ser desestimada pels sindicalistes. Una hora més tard continuaven els contactes indirectes: Treball feia de mitjancer amb el departament que comanda Jordi Puigneró. No obstant això, l’única proposta del govern ha estat desestimada pels sindicalistes perquè era parcial i insuficient, segons Manel Pulido, responsable de la federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya. En concret, la Generalitat oferina només pagar durant l’any 2019 un 25% de la paga extra corresponent a 2013, sense concretar ni terminis ni quanties per a la resta del deute contret per l’executiu català amb els seus treballadors.
La falta d’acord encara no aboca a la vaga perquè des del Govern s’ha manifestat que es vol fer encara un últim intent per desconvocar les mobilitzacions.
La reclamació del retorn de les pagues extres dels anys 2013 i 2014 als treballadors públics de la Generalitat hauria de ser la pedra de toc que permetrà al Govern de la Generalitat negociar amb tranquil·litat un nou pressupost amb els Comuns.
Ajornar les necessitats populars
El govern de Quim Torra havia obviat, fins fa poc, satisfer les necessitats populars ajornades durant anys per la crisi econòmica. Una combinació de falta d’interès amb falta de liquiditat van fer que reivindicacions con les dels sanitaris d’Atenció Primària, els bombers, els educadors i el conjunt dels servidors públics, quedessin arraconades de l’agenda oficial. La inesperada mobilització viscuda la darrera setmana de novembre va agafar l’executiu que formen la coalició entre ERC i JuntsXCat amb el peu canviat.
L’amenaça d’una jornada, el 12 de desembre, de pràctica vaga general als serveis públics ha fet que el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, canviï de la posició inicial, que intentava que la Generalitat pogués fer el pagament de les pagues extres fins a l’any 2026, en còmodes terminis.
Els sindicats presents a la Mesa de la Funció Pública van respondre a la pretensió oficial amb mobilitzacions ràpides i inesperades i amb l’anunci d’una dura vaga. A més, mantenen que els gairebé mil milions que es deuen al conjunt dels 250.000 treballadors públics haurien d’estar pagats com a màxim en dos anys.
En una breu trobada entre el conseller Puigneró i delegats de CCOO que es van tancar durant una estona a la seu de la conselleria, aquest els va dir que la Generalitat estaria en condicions de fer una proposta molt diferent a la que va realitzar el 31 d’octubre passat. Dos dies després d’aquell contacte el departament de Treball va convocar reunió de mediació. La imatge d’un govern assetjat pels representants dels seus treballadors organitzats no és grata per a l’imaginari dels que volen liderar una Catalunya amb plenitud de drets.
1 comentari
És indigne el tracte que rebem els docents de les escoles concertades i públiques sobre el tema de les pagues extraordinàries dels anys 2013 i 2014.
Fins i tot és insultant i ens causa una sensació d’impotència saber que tothom ha rebut aquests diners, menys els treballadors públics de Catalunya.
No cal que torni a recordar la quantitat de sentèncials judicials decretant que ens tornin ja el que és nostre.
No pot ser que un govern que ens representa ens insulti d’aquesta manera dient que ens tornaran aquestes pagues en els propers 8 anys.
Crec que ens hem d’adonar dels diners que han destinat a fer embaixades fora de Catalunya i la gent que rep milions d’euros per aquest tema; diners que no es destinen a nosaltres sino als fins polítics del govern.
Tanmateix, hi ha un món de situacions on s’ha destinat diner públic a altres fets diferents desl quals es van percebre que era per pagar-nos als treballadors-es.
Ja està bé; no podem tolerar més vejacions y menyspreus cap a nosaltres. Arribarem fins on faci falta. Proposo fer vaga indefinida, a veure si així entenen que s’ens ha acabat la paciència.
Quan es faci vaga indefinida, el país s’aturarà i llavors entendran fins on estem.