Els treballadors i treballadores de la sanitat privada catalana inicien la negociació del seu conveni amb un ambient enrarit. Ho està tant que en una multitudinària assemblea celebrada dimecres, 17 d’octubre, els delegats i delegades del sector han programat ja mobilitzacions per les pròximes reunions amb la patronal, que es faran els dies 25 d’octubre i el 6 de novembre, segons fonts de sanitat privada de CCOO. En el primer cas l’acció es faria als serveis territorials de Treball, al carrer Albareda de Barcelona i la segona a la seu d’una de les patronals. Aces.
El malestar de les treballadores i treballadors rau en la gran distància que hi ha entre les peticions sindicals, a la taula negociadora hi ha només CCOO i UGT de Catalunya, i la resposta que han donat les patronals. En síntesi els sindicats volen que les patronals apliquin a aquest sector els acords interconfederals que s’han pactat entre les cúpules dels dos sindicats majoritaris i la patronal CEOE. Així, reclamen un increment mínim del 3%, cosa que suposaria l’inici de la recuperació del poder adquisitiu perdut els últims anys. A aquesta petició la patronal ha respost amb plantejaments considerats totalment negatius pels sindicats. Els empresaris acceptarien un increment que s’acostaria a la petició, però distribuït durant els tres anys vinents. D’aquesta xifra gairebé un punt estaria vinculat al que, en termes de la negociació, s’anomena com a carrera professional. Però aquest increment només s’atorgaria a dos col·lectius, els metges i les infermeres, mentre que la resta veurien com no els apugen els salaris. La diferència entre la reclamació laboral i l’oferta patronal es produeix tot i l’alt nivell de negoci que fa la sanitat privada a Catalunya.
Carrera professional
Per carrera professional les patronals entenen la dedicació a la formació, la docència i les publicacions científiques a les quals participarien els dos grans grups professionals.
L’extrem indicat es considera totalment inacceptable per Sofia Agud, responsable de sanitat privada de CCOO. «Per una banda, la millora es limitaria a dos grups mentre que els altres veurien com no els apugen simplement perquè fan altres feines. A la sanitat hi ha molta gent que treballa a més de metges i infermers i infermeres», ha explicat. Aquesta altra gent finançaria una part de la pujada salarial dels dos col·lectius esmentats, cosa que, per als sindicats no es pot negociar.
A Catalunya hi ha tres sistemes sanitaris: el públic; el concertat, amb entitats diverses que col·laboren amb el públic i el privat. Aquest darrer dóna feina a Catalunya a 20.207 persones, segons el Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad (IDIS). S’ha de tenir en compte que, a la sanitat privada s’hi engloben des dels grans hospitals fins, per exemple, tots els centres odontològics i els dispensaris que treballen per diverses mútues o empreses asseguradores.
Cal recordar també que les treballadores de la sanitat concertada han iniciat també mobilitzacions, en aquest cas reclamant que els apliquin les mateixes pujades salarials que les que s’han donat a la sanitat pública a Catalunya.
