El 27 de setembre comença el procés de participació previ a l’aprovació inicial del Pla Director d’Urbanisme (PDU), de les tres xemeneies a Sant Adrià del Besòs. Es tracta d’un mecanisme de consulta que ha d’ajudar a decidir el futur d’un territori únic: són 32 hectàrees situades a primera línia de mar, excel·lentment comunicades i situades i al cor de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Hi ha moltes expectatives al voltant del mecanisme de consulta que s’obre per part del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Hi són perquè d’aquesta actuació en dependrà el futur d’una àrea molt cobejada per diversos sectors econòmics i també del veïnat de Sant Adrià i Badalona.
Per al departament de Territori i sostenibilitat, el procés de consulta, no vinculant, ha de debatre sobre assumptes claus d’aquest sector, com el futur de les tres xemeneies i de la sala de turbines de la central tèrmica, protegides com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), la seva gestió i les possibilitats de convertir-se en un gran equipament de país.
L’esborrany del PDU sobre el que debatran els veïns i veïnes de la zona proposa delimitar un sector d’unes 32 hectàrees situades al litoral metropolità de Barcelona (el 60% en mans privades), a la franja que queda entre la via del ferrocarril i el mar i des de la desembocadura del riu Besòs a Sant Adrià fins al final de l’espai de les Tres Xemeneies, al límit amb el barri de la Mora de Badalona.
Un primer esborrany del PDU preveu la construcció de 1.719 pisos en edificis de fins a 15 plantes, tot i que responsables municipals no confirmen aquestes xifres. Així figura al document d’objectius i propòsits generals que ha redactat el Departament de Territori de la Generalitat i que la Plataforma per a la conservació de les Tres Xemeneies –prevista al tràmit ambiental del pla– va presentar en una jornada d’informació el març passat. Grosso modo, prevaldrà l’activitat econòmica: l’ús residencial tindrà un 47% de l’edificabilitat, i l’econòmic, un 53% (inclou oficines, comerç i hotels).
Els propietaris dels terrenys són el Consell Comarcal i Sant Adrià (30,8%), el Banco Santander a través de la constructora Metrovacesa (26,7%) i Endesa (38%).
José Luís Muñoz és el portaveu de la plataforma per la conservació de les 3 xemeneies. Afirma: «actualment a la costa catalana no existeix un edifici amb l’alçada i les possibilitats que té el recinte de l’antiga central elèctrica». Considera també que la preservació té importants raons mediambientals, però que hi ha raons per conservar instal·lacions, com ara la conservació del patrimoni històric i el patrimoni industrial.
Patrimoni industrial i memòria obrera
Conservar la central elèctrica té a veure amb la història del moviment obrer dels anys 70 del segle passat. Manuel Fernández Márquez va ser un obrer que treballava a la construcció de la central tèrmica de Fecsa a Sant Adrià. L’abril de 1973, els obrers que construïen la central van fer una vaga reclamant que els salaris pugessin d’acord amb com s’apujaven els preus. Quan els treballadors intentaven accedir a l’empresa, la policia va disparar i va matar Manuel Fernández i va ferir el seu company, Serafín Villegas. Des d’aquell dia les tres xemeneies formen part del paisatge sentimental de la classe obrera catalana.
A més, Muñoz destaca la necessitat de conservar el patrimoni industrial que signifiquen les 3 xemeneies. «No hi ha cap edifici amb l’alçada i les possibilitats que tenen les xemeneies» assegura. I posa un exemple vinculat amb què es podria perdre si no es va amb cura: «sabem que en la seva època més brillant, hi havia una passarel·la cap al mar que era entre 5 i 8 vegades més gran que el pont del Petroli de Badalona», que avui s’ha convertit en una atracció turística a la ciutat veïna.
En síntesi, «no ens sembla bé crear un nou barri amb una gran densitat d’habitatges en una zona verge de la costa. No ens podem permetre equivocar-nos», afirma. Sense anomenar-ho, Muñoz es refereix a l’evolució patida pel litoral de Badalona, on la zona a prop del mar que ocupaven les indústries ha estat substituïda per una muralla de blocs de pisos que a la pràctica aïlla aquell indret de la resta de la ciutat.
L’entitat que representa Muñoz treballa coordinadament amb associacions de veïns i veïnes de Badalona, com la del Front Marítim, o CCOO, que a Badalona lidera Ovidi Huertas. Tots consideren que abans d’optar per una solució que marcada pel «desarrollisme» cal mirar altres alternatives diferents de la d’omplir la zona marítima de blocs de pisos de fins a 13 plantes d’alçada i / o d’instal·lacions comercials. Per contra, advoca, per exemple, per la creació d’una reserva mediambiental, un parc urbà a la desembocadura del Besòs, que esdevingui un pulmó per una de les zones amb més densitat humana del país.
Economia circular i de baix impacte
Muñoz considera que els esborranys previs que s’han avançat mantenen criteris clàssics com són la creació de barris d’habitatges i la reserva d’espais per a indústries, quan es podria aprofitar l’avinentesa per assajar altres sistemes com l’economia circular, amb aprofitament per exemple dels residus de les empreses de la zona, o la implantació d’indústria de baix impacte en el medi.
A ningú se li escapa que darrere del projecte, sigui finalment com sigui, hi ha una operació econòmica de primer ordre. Els terrenys ara objecte de consulta pública, són de tipus industrial. La seva requalificació pot aportar als seus propietaris uns ingressos no gens negligibles.
«Nosaltres no estem d’acord, per exemple, amb què s’hagi de compensar Endesa, perquè s’ha de dir que fa més de 100 anys que aquesta empresa i les anteriors han usat i n’ha tret profit i també han contaminat el sòl», assegura Muñoz. «Ara qui ha de tenir un retorn és la ciutadania», assegura.
Per la seva banda, Endesa, consultada per aquest mitjà, afirma que «la nostra empresa té una posició d’espectadora» després que es decidís considerar les xemeneies i la sala de turbines com a bé cultural d’interès local (BCIL). De fet, l’elèctrica tot i ser propietària d’una porció important dels terrenys sobre els quals la Generalitat ha de decidir, no forma part de les entitats que participaran en el debat. De fet, es calcula que el procés participatiu podria acabar al gener i fins a les pròximes eleccions locals no hi haurà posicions definitives. Sí que participarà en els debats l’empresa Metrovacesa, filial del Banc Santander.
El procés que s’obre el 27 de setembre té les pautes molt marcades. El primer dia es farà una sessió informativa general. Després es realitzaran quatre seminaris. Un sobre mobilitat i connectivitat. El segon sobre el front edificat, model d’ordenació. El tercer versarà sobre el futur de les 3 xemeneies i el quart tractarà sobre l’espai públic i els parcs, segons el Consorci del Besòs, l’entitat que gestiona el procés participatiu. Un cop fet aquest periple es faran una sessió transversal i una de retorn. Llavors, les conclusions serviran perquè el departament de Territori prengui la decisió adient, tot i que hi ha el compromís, que abans els plens municipals de Sant Adrià i Badalona s’hauran pronunciat, tot i que és realment la Generalitat qui té la darrera paraula. Però la ciutadania també vol ser decisiva.
