El 2017 va créixer en un 15% el nombre de cooperatives de treball
Les cooperatives de treball han estat una fórmula que han utilitzat moltes persones per sortir de la crisi i promoure els projectes empresarials. El president de la Federació de Cooperatives de Treball, Guillem Llorens, valorant la situació del moviment coincidint amb el 7 de juliol, Dia Internacional de les Cooperatives, diu que «estem en un moment bo però també millorable. Estem en una fase de creixement de l’economia social». La Federació n’agrupa unes 550. En el període entre 2007 –gairebé quan comença la crisi– i 2017, la federació ha crescut un 15% en nombre de membres.
Llorens assegura que el creixement de les cooperatives de treball «no està vinculat al que hi ha hagut a l’economia en els darrers anys, perquè nosaltres vam seguir creixent durant la crisi». És més, afegeix, «el nostre desenvolupament està més lligat a l’augment dels valors socials que aportem». El capitalisme, diu Llorens, «promou moltes desigualtats» i la fórmula cooperativa «ha captat l’interès de gent jove «amb esperit feminista, innovador…».
Gran presència en el sector serveis, tant a empreses com a persones
De les 550 cooperatives associades a la federació, 432 estan ubicades a la demarcació de Barcelona, 43 a la de Girona, 32 a la de Tarragona i 17 a la de Lleida. Per sectors econòmics, es distribueixen en Serveis a empreses i particulars (129), Serveis d’atenció a les persones (122), Indústria (69), Educació (67), Serveis Socioculturals (66), Comerç i venda (64), Comunicació (34), Construcció (26), Hostaleria (26), Distribució (25), Informàtica (17), Agricultura-ramaderia (16), Energies renovables (13), Mecànica (11), i Serveis immobiliaris, administradors de finques (3). De les 550 cooperatives de treball, n’hi ha 362 que tenen entre 2 i 5 socis; 140 que en tenen entre 6 i 25, n’hi ha 26 que tenen entre 25 i 50 socis i n’hi ha 22 amb més de 50 socis.
Llorens explica que «fem molta feina divulgativa» tot i que lamenta que a la universitat i a les escoles de negoci «no es parla d’una fórmula com la nostra, només es fomenta el model capitalista». La paradoxa és, afegeix, que a les escoles bressol «es treballa a partir dels nostres valors del treball en equip, que les persones són el més important». En canvi, a mesura que es va avançant en el recorregut educatiu «es van perdent valors, fins a arribar a la universitat, on gairebé no existim».
Cooperatives escolars
Per combatre això, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya està desenvolupant un projectes a algunes escoles en les quals promouen que l’alumnat n’impulsi de pròpies. Així, els nois i noies «impulsen petits projectes, com un hort a l’escola, on han de fer un pla de negoci, buscar resultats, treballar en equip, l’autogestió, en definitiva, la democràcia interna», assenyala Llorens.
Fent el símil futbolístic, es podria pensar que les cooperatives de treball juguen a camp contrari i amb l’àrbitre i el reglament en contra. Llorens diu que «a camp contrari sí que hi juguem», però que la cosa del reglament i l’àrbitre ha millorat una mica. La direcció general de Cooperatives que ara hi ha «és un bon suport» i s’han promogut diverses normatives que ajuden.
La situació del moviment cooperativista a Catalunya, comparant-lo amb la resta de l’Estat espanyol «està prou bé, perquè Espanya, tret d’Euskadi, és un mal referent» i ho atribueix al PP «que ha ignorat l’alternativa de les cooperatives». Com a exemple, a la Comunitat de Madrid només hi ha 35 cooperatives de treball. La comparativa amb Europa «és més difícil, perquè allà hi ha de tot, cooperatives de tot tipus». Finalment Llorens conclou dient que «som futur i la gent hi ha d’apostar. El capitalisme de recull aquestes aspiracions ni els valors socials que representem».
