L’ajuda als aturats més necessitats, en suspens davant les discrepàncies polítiques

Una reunió de la conferència sectorial de Treball a celebrar abans de final de mes ha de cercar una sortida que permeti que els aturats afectats pel pla PREPARA segueixin cobrant amb normalitat. Aquests treballadors i treballadores es poden veure perjudicats per les discrepàncies polítiques que afecten les autonomies, especialment entre Catalunya i el Govern central.

El pla PREPARA consisteix en un ajut de 400 o 550 euros mensuals que es dóna semestralment a persones en atur amb responsabilitats familiars que hagin esgotat abans tots els subsidis i ajudes, tot i que el suport està subjecte a diverses condicions quer han anat canviant. L’ajuda es va crear i es gestionava fins al 15 de juliol pel ministeri de Treball, que considerava el programa com una política passiva contra l’atur.

El Govern basc i també la Generalitat van presentar recurs al Tribunal Constitucional, que va considerar el PREPARA com una política activa. L’alt tribunal va dictaminar en favor dels governs autònoms, cosa que deixa aquesta política en mans de les autonomies.

Sense reacció inicial

Josep Ginesta és el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. “La resolució del Constitucional es va saber a mitjans de juliol, però sembla que el ministeri estava de vacances i no va reaccionar fins a mitjans d’agost”, afirma.
Durant agost i preveient que el pla PREPARA acabava el 15 d’aquell mes, el ministeri de Fátima Báñez es va moure. Va intentar primer un acord amb els interlocutors socials. Però no va ser acceptat per CCOO ni tampoc per UGT, que van denunciar que el Govern podia deixar de pagar el pla a partir del 25 d’aquell mes. Els sindicats exigien que, vista la sentència del Constitucional, hi hagués consens amb les comunitats autònomes en relació amb el futur del pla, segons Ricard Bellera, Secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya, i també de Camil Ros, secretari general de la UGT catalana, que qualifica de fracàs el pla per la baixa inserció laboral aconseguida.

Per la seva banda, des de l’àmbit confederal de CCOO, s’ha avançat una proposta: que consisteix a “fer els canvis en el Reial Decret del PAE (Programa d’Activació per a l’Ocupació) per donar cobertura a les persones que no poden accedir al PREPARA mentre es negocia amb les CCAA les qüestions que es van veure paralitzades”, segons va afirmar la secretària d’Ocupació i Qualificació professional, Lola Santillana.

Davant l’exigència dels agents socials i la sentència que atorgava a les autonomies la gestió del PREPARA el ministeri enviar a les comunitats “un primer esborrany d’acord i de Reial Decret Llei per donar continuïtat al Programa de manera extraordinària i limitada en el temps, evitant així la desprotecció dels que el poguessin haver sol·licitat des del 15 d’agost passat”, com va comunicar en la seva nota de premsa. En síntesi, el Govern d’Espanya planteja que, per evitar que els aturats deixin de cobrar ni un sol dia, les autonomies encomanin temporalment la gestió de l’esmentat pla als Serveis Públics d’Ocupació) SEPES.
Però l’esborrany, que no s’ha fet públic, té, almenys per a la Generalitat, dos problemes. El primer seria que Treball considera el pla PREPARA ja no com una política activa, sinó com a passiva, una subvenció o ajuda pura i dura, per la qual cosa tornaria, després del període provisional, a gestionar el pla. I el segon problema en opinió del govern català, i també de l’executiu basc, és que el ministeri considera que l’ajuda seria incompatible amb altres suports o subvencions atorgats per les comunitats autònomes.

Recentralitzar per darrere

Ginesta té clar que el govern de Catalunya “no acceptarà recentralitzar per la porta de darrere aquesta ajuda”, ja que, d’acord amb la legislació catalana, els diners del Pla PREPARA podrien complementar-se amb altres ajudes com la Renda Garantida de Ciutadania, (RGC ). En el cas basc es vol que el PREPARA pugui cobrar-se junt amb la Renda de Garantia d’Ingressos, (RGI), que assegura a unes percepcions que segons els casos oscil·len entre els 625 i els 959 euros mensuals. A Catalunya des del 15 de setembre està vigent la RGC, que assegura una renda mínima de 564 euros al mes, que el 2020 seran 664 euros. Si no fossin compatibles les ajudes, hi hauria aturats en aquestes autonomies que cobrarien per sota del mínim fixat per a les rendes mínimes.
Si Catalunya i Euskadi tenen una posició molt definida, no és el mateix en altres comunitats. En aquest sentit, en el seu plantejament pesa un fet: hi ha autonomies que no tenen una estructura administrativa que permeti assumir i gestionar immediatament l’ajuda, de manera que segurament no els aniria malament concedir la gestió al ministeri.
Des de Catalunya es dibuixen, posicions intermèdies, com possibilitar que les autonomies que vulguin assumir directament el PREPARA, ho facin i les que considerin que, transitòriament el pla el segueixi administrant el ministeri, puguin cedir de manera puntual la gestió.
De moment, i sense que s’hagi convocat oficialment la taula sectorial, les travesses continuen obertes. Si el ministeri demanava unanimitat de les autonomies, de moment no s’ha aconseguit. Tampoc els interlocutors socials semblen entusiasmats amb la proposta de Báñez. I ja hi ha qui pensa que a la reunió de la taula sectorial pot sortir una majoria contrària a les tesis del ministeri.
Només a Catalunya el mes de juliol passat es van acollir al pla PREPARA 1.470 treballadors, afirma la Generalitat. Xifra que superaria els 90.000 en el conjunt d’Espanya, segons dades de CCOO.
Del que no hi ha dubte és que el pla, el gestioni qui ho gestioni, es finança amb els fons que per a protecció d’ocupació que es decideix en la conferència sectorial.