El treball genera riquesa, progrés i cohesió social. Bona part de la vida de les persones es mesura en hores de treball. Un esforç i una dedicació que es compensen mitjançant retribucions amb un objectiu essencial: poder viure dignament i desenvolupar un projecte vital.
L’ECONOMIA CREIX PERÒ ELS DRETS LABORALS I SOCIALS, NO
Des del 2008 molts dels drets de la classe treballadora han estat eliminats. Ara, l’economia fa 3 anys que creix i les empreses han recuperat els nivells de benefici d’abans de la crisi. La vida de les persones treballadores, però, no ha millorat. Les patronals segueixen resistint-se a una pujada de salaris digna en els propers anys.
• A Catalunya, continuem tenint 395.300 persones ocupades menys que el 2007.
• La taxa d’atur és del 15,8%, 9,3 punts més que el 2007, i la segona més alta de la UE.
• 4 de cada 10 persones en situació d’atur fa més de 2 anys que no tenen feina i la meitat de persones no tenen cap prestació.
• L’ocupació és cada vegada més precària, augmenten les formes d’explotació laboral i els salaris no creixen al mateix nivell que els preus de compra.
• Les dones continuen sent discriminades en el treball, i el seu sou és un 26% inferior al dels homes. Els joves se’n van del país buscant un futur millor.
• Moltes pensions tenen quanties miserables, per sota del llindar de la pobresa i les no contributives estan congelades des de fa 6 anys.
• Les prestacions per desocupació solament cobreixen un 30% de les persones aturades. A Catalunya hi ha 293.660 persones que pateixen atur de llarga o molt llarga durada: són, concretament, 6 de cada 10 persones aturades.
Com a conseqüència de tot això, les desigualtats, la pobresa l’exclusió social han augmentat i ja afecten gairebé el 23,5% de la població a Catalunya, mentre l’Estat es gasta desenes de milers de
milions d’euros per rescatar bancs o empreses d’autopistes.
Això NO pot ser.
Aquesta situació NO és sostenible i NO és justa.
DISPUTEM ELS GUANYS DE LES EMPRESES
El creixement econòmic ha d’arribar a tots i a totes. Per això, cal crear ocupació estable i de qualitat, millorar els salaris i reforçar les xarxes de protecció social. I per aconseguir-ho necessitem noves polítiques i nous consensos.
Avui, 1 de Maig, CCOO i UGT diem a la Generalitat de Catalunya, al Govern d’Espanya i a les formacions polítiques que donin suport als canvis necessaris, i els impulsin, per fer possible que l’augment de la producció i de la riquesa beneficiï la classe treballadora. Per aconseguir-ho, proposem:
• Exigim derogar les últimes reformes laborals, que han instal·lat la precarietat com a norma. La prioritat ha de ser crear ocupació indefinida, estable i amb drets. La competitivitat de les empreses no pot conculcar els drets fonamentals dels treballadors i treballadores.
• Cal engegar un pla de xoc per a l’ocupació a fi de donar oportunitats a aquells i aquelles que tenen més dificultats per trobar un lloc de treball i, especialment, als aturats i aturades de llarga durada i de més edat. Així mateix, cal reconduir la Garantia d’Ocupació Juvenil i evitar la fugida de talent i el desaprofitament de recursos que suposa tenir tota una generació de jovent en atur o amb ocupacions precàries.
• Hem de refermar el caràcter reivindicatiu de la nostra proposta als espais de negociació col·lectiva, reforçant els àmbits de negociació sectorial enfront dels convenis propis d’empresa que degraden les condicions de treball i els convenis d’empreses multiservei i les polítiques de subcontractació en cadena.
• S’ha de recuperar el dret efectiu a la negociació col·lectiva en el sector públic, on els treballadors i les treballadores han patit ajustos duríssims en els últims anys. Hem d’exigir a la Generalitat que obri l’oferta de contractació pública per garantir l’estabilitat de l’ocupació amb l’estabilització dels 45.000 llocs de treball actualment interins.
• Cal reformar el sistema de prestacions per desocupació, perquè cobreixi totes les persones sense ocupació i ofereixi unes garanties dignes. De manera prioritària per als treballadors i treballadores grans, que moltes vegades són expulsats i expulsades del mercat de treball sense possibilitat d’aconseguir una pensió digna.
• Exigim un salari mínim interprofessional suficient i estable que es mantingui en el temps. Cal arribar a un SMI de 1.000 euros al final d’aquesta legislatura i garantir que serà sempre, almenys, equivalent al 60% del salari mitjà del país.
• Exigim una llei d’igualtat i transparència salarial entre homes i dones que tanqui una vegada per sempre la bretxa salarial.
• Exigim un pacte social contra la violència masclista.
• És urgent derogar la reforma de les pensions del 2013, que està empobrint la nostra gent gran, i fixar mecanismes per garantir que no perdran poder adquisitiu.
• Necessitem una reforma fiscal integral que aconsegueixi més ingressos i reparteixi millor els esforços, fent que paguin més els que més tenen i més guanyen. Reclamem més eficàcia en la lluita contra el frau fiscal i l’eradicació dels paradisos fiscals.
• Exigim la implementació immediata de la renda garantida de ciutadania per garantir els ingressos mínims a les persones sense recursos o amb rendes del treball per sota de la renda d’inserció.
• Reclamem la recuperació de la despesa en sanitat, educació, protecció social i ajuda a la dependència. Volem tenir un sistema de prestacions públiques suficient i universal al servei de les persones.
• Exigim una aposta ferma i decidida per a la indústria. Cal engegar el Pacte Nacional per la Indústria amb el pressupost necessari per impulsar un canvi de model productiu i que generi més riquesa, i ocupació més productiva i de qualitat.
• En el mateix sentit, reclamem una millor política científica i unes condicions de treball dignes per a la comunitat investigadora, com van exigir milers de persones en la Marxa per la Ciència del passat 22 d’abril. És necessari un conveni col·lectiu sectorial per a la recerca a Catalunya.
• Tot això en el marc d’un país que necessita una forta regeneració democràtica i cultural que deixi enrere una vegada per sempre la confessionalitat de l’Estat i que combati radicalment la corrupció.
TOT AIXÒ ES POT FER JA. NO HI HA EXCUSES
Per això, les organitzacions sindicals CCOO i UGT ens declarem en mobilització constant, per portar les reivindicacions dels centres de treball al carrer i reclamar que la veu dels treballadors i les treballadores sigui escoltada, i les seves peticions, ateses.
Volem negociar per millorar les condicions laborals de la població assalariada i la qualitat de vida de tota la ciutadania i no pararem de mobilitzar-nos fins a aconseguir aquests objectius, .
L’etapa de les retallades i de la precarietat laboral s’ha d’acabar JA.
Hem de canviar-la, negociant i pressionant, a les empreses i al carrer. NO HI HA EXCUSES. Cal recuperar els nostres drets.
Com tampoc hi ha excusa per criminalitzar un dret irrenunciable com és el dret de vaga. No es pot mantenir l’actual article 315.3 del Codi penal ni la “llei mordassa”. No hi ha cap empresari imputat per vulnerar els drets dels treballadors i les treballadores, però més de 300 sindicalistes han estat imputats per defensar els drets de la classe treballadora i això no es pot tolerar!
UGT i CCOO manifesten el seu total suport als companys i companyes sindicalistes involucrats en processos penals o administratius derivats de la seva actuació en defensa dels drets dels treballadors
i treballadores.
SOLIDARITAT INTERNACIONAL. CANVIAR EUROPA PER REFORÇAR EUROPA: LES PERSONES, PRIMER
El moviment sindical reafirma el seu caràcter internacionalista i expressa la seva solidaritat amb les treballadores i treballadors de tot el món, de manera singular amb aquells pobles que viuen conflictes armats i guerres, o que es veuen sotmesos a règims dictatorials i autoritaris.
També treballarem i pressionarem per canviar Europa, de la qual som i volem continuar sent part. Apostem per una Europa unida, forta i social. Però la deriva que està prenent des de fa uns anys és molt perillosa, tant per a la seva pròpia supervivència com per al projecte polític de progrés i per a les persones que l’habitem. Estan creixent la xenofòbia i el conservadorisme, i s’estan reduint la solidaritat, la cohesió i la fraternitat, amb el menyspreu a centenars de milers de persones refugiades que fugen de la guerra, la repressió o la gana per buscar un lloc als països de la UE. Tot això és bona prova del que denunciem.
CCOO i UGT, al costat de la Confederació Europea de Sindicats (CES), reclamem:
– Una Unió Europea eficient, que apliqui una política econòmica rigorosa, que tingui la creació d’ocupació digna al centre de les seves prioritats eliminant els paradisos fiscals en el seu si com a primera i urgent mesura.
– Una Unió Europea solidària, que reforci els seus sistemes de protecció social, creant una assegurança de desocupació comuna.
– Una Unió Europea que denunciï amb valentia les polítiques repressives, integristes i autoritàries de països veïns com Turquia, obstinats a allunyar-se de l’Europa oberta, plural, democràtica i social que defensem.
– I, sobretot, una Unió Europea fraterna, que respecti i defensi els drets fonamentals dels migrants i es comprometi, amb polítiques comunes eficaces, amb el dret d’asil dels refugiats
Els governs d’Europa no poden retardar més temps aquests canvis en la construcció de la Unió. NO HI HA EXCUSA.
Cal un canvi de polítiques JA! No hi ha excuses!. Sense canvi, la crisi mai acabarà per a la majoria social, per a la classe treballadora. És una exigència social, econòmica i democràtica. Reclamem justícia social.
#1Maig2017
BARCELONA, 11.30 h, ronda Sant Pere / passeig de Gràcia
GIRONA, 12 h, plaça de la Independència
LLEIDA, 12 h, plaça del Treball
TARRAGONA, 12 h, plaça Imperial Tàrraco
TORTOSA, 12 h, plaça del Carrilet
