Joana Gómez, és la directora de la Fundació Seira i de Financoop, la jornada dedicada al finançament de cooperatives i empreses d’economia social que se celebrarà el 5 de maig vinent al Parc Tecnològic Barcelona Nord, al districte de Nou Barris, a Barcelona. A ella li preguntem sobre algunes de les característiques de l’edició d’aquest any.
Una de les coses que criden l’atenció respecte al certamen és que es tracta d’una trobada entre gent amb projectes cooperatius i d’economia social i entitats que poden finançar-los. I aquí no es mira només la rendibilitat a curt.
Efectivament, una de les coses distintives de Financoop és que es valoren els projectes no només pel seu rendiment econòmic estricte sinó també pel seu impacte social. Aspectes com el compromís dels socis de les entitats, l’anàlisi de la petjada mediambiental d’allò què es vol fer o la qualitat dels llocs de treball que impliquen serveixen a les entitats creditores per adoptar les seves decisions.
Entre les empreses creditores hi ha entitats vinculades directament amb el cooperativisme o l’economia social, però també hi ha entitats convencionals. Això vol dir que valoren la importància de finançar l’economia social.
Des de la primera edició hem tingut entre les empreses creditores societats com bancs i caixes convencionals. Això vol dir que han vist amb bons ulls la importància d’aquest nínxol de negoci, a més d’entendre, clar, els principis de les empreses a les quals aporten finançament.
En aquests moments, és una percepció personal, sembla que ni ha més oferta de diners que demanda, hi coincideix?
No es pot generalitzar, però tot sembla indicar que les entitats creditícies tenen ara una liquiditat elevada. Això hauria de fer més fàcil l’accés al crèdit. Al mateix temps, les empreses, cooperatives i societats de l’economia social tenen més cultura financera i s’ho miren molt a l’hora de demanar préstecs clàssics. En molts casos opten per mecanismes diferents, que evitin la formalització d’un deute. Hi ha altres formes de capitalització que es poden assajar i que la normativa ara permet, com que les cooperatives puguin emetre títols participatius o donar entrada a socis col·laboradors.
Efectivament, sembla que les empreses de l’economia social s’ho miren molt abans de demanar diners
Jo diria que un dels ensenyaments de la crisi ha estat que les entitats han après a diversificar el seu finançament i en general no volen generar una dependència bancària. Una altra característica de després de la crisi ha estat la idea de reforçar el capital de les empreses socials.
Financoop ha trencat ja els límits territorials, tant en entitats participants com pel que fa a projectes, oi?
Bé, aquesta no és una novetat. Ja l’any 2013 hi va participar una entitat italiana. Llavors, recordo, va presentar un producte interessant per al món cooperativista, era el Capitalcoop, consistent a finançar préstecs perquè els socis puguin fer aportacions al capital de les entitats a les quals participen. I la presència d’entitats de fora de Catalunya està normalitzada.
Tot i que potser no teniu dades, en l’edició actual penseu que hi haurà peticions de crèdit importants?
Ja ho heu dit, encara no tenim els imputs concrets, però en relació amb anys anteriors pensem que es presentaran projectes amb més demanda de finançament. Alguns d’aquests són clarament d’expansió, de creixement, de diversificació d’activitats. Penseu que amb el límit alt, situat en 150.000 euros ja es poden emprendre accions de certa envergadura.
Ens pot avançar alguna de les propostes d’inversió d’aquest any?
Encara no les tenim, però segur que n’hi haurà en àmbits importants, com l’energia, l’habitatge o bé la cultura. També cal dir que les entitats bancàries i de crèdit que participen a Financoop estan convençudes que hi ha lloc per inversions socialment responsables i que tinguin un impacte positiu a les persones i comunitats.
Per cert, qui forma part de la xarxa Financoop?
La xarxa Financoop està coordinada per la Fundació Seira, que dóna suport financer a les cooperatives de treball. I concretament la formen les entitats: Fundació Seira, Caixa d’Enginyers, Cajamar, Elkargi, Laboral Kutxa, Fiare Banca Ética, Gicoop, Coop57, Acció Solidària Contra l’Atur, Grup Clade, Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autompresa, Institut Català de Finances, Avalis, Acció així com l’Ajuntament de Barcelona.
