Només el 3% dels homes redueix jornada per atendre els fills, enfront del 26% de les dones que ho fan pel mateix motiu. Aquesta circumstància fa que el salari i les cotitzacions es redueixin en la mateixa proporció que ho fa la jornada laboral, cosa que eixampla la bretxa salarial a la fi de la carrera professional, segons les conclusions de l’estudi de la UGT de Catalunya amb motiu del dia de la dona treballadora. El sindicat ha analitzat críticament els deu anys de la llei d’igualtat i ha conclòs que la cura familiar recau sobre les dones.
“Primer de tot hem presentat una radiografia de la situació de les dones”, explica Eva Gajardo, responsable d’igualtat del sindicat. “Les dones, ara com ara, són les que usem pràcticament tots els permisos per cura familiar, de reducció de jornada, o les excedències”, afirma. En aquest sentit indica, “en el mercat de treball les dones, si no tenim fills, tenim un nivell d’ocupació similar al dels homes”. Això varia molt quan es mesura l’ocupació entre homes i dones que tenen fills. En aquest últim cas, el de dones amb fills es dispara també el grau de temporalitat. En aquest assumpte el resultat és que la majoria, “3 de cada quatre contractes a temps parcial, són firmats per dones”, assegura. “Només un 2% dels permisos que són transferibles són emprats pels homes”. Però, els permisos i prestacions per paternitat, sí que són emprats massivament per homes. Tenen una durada màxim de 4 setmanes i suposen una prestació del 100% de la base reguladora. Però si no s’agafen es perden, i això explica que en un 94% els homes els usin.
Les excedències per cures, cosa de dones
Gajardo afegeix que “en el que són les excedències per cura de fills o familiars, el 92% som les dones les que ens acollim a aquesta reducció”.
La UGT ha fet un estudi dels permisos parentals a Europa. I d’aquí el sindicat n’extreu conclusions. La primera és que els permisos parentals han de ser individuals, intransferibles i remunerats, “no pot ser que sortim del mercat de treball sense tenir una ajuda a canvi. Perquè, “hem vist que només quan els permisos parentals estan emparats i són obligatoris és quan els homes s’hi acullen”, diu la dirigent sindical. Això es veu en el permís de paternitat: “si comparem el nombre de naixements veiem que el permís per maternitat i el de paternitat són pràcticament iguals. Això passa perquè aquest permís és remunerat i si no s’hi acullen el perden. Per tant, pràcticament ningú hi renuncia”, assegura Gajardo.
Efectes en la UGT reclama que els permisos per cura de familiars siguin totalment diferents dels que hi ha ara, perquè els actuals no s’avenen a la realitat. “I tampoc serveixen per fer front a les necessitats dels nous tipus de família que tenim, en especial les famílies monoparentals”,diu Gajardo. Per tant, es reclamen permisos per cures, que han de ser totalment igualitaris, intransferibles i remunerats”, ha explicat Gajardo.
L’estudi mostra també que els problemes de conciliació fan que les dones a Espanya accedeixin a la maternitat més tard. L’any 1975 l’edat mitjana de concepció del primer fill eren els 28,3 anys, mentre que el 2015 les dones tenen el seu primer fill a 31,5 anys. A Europa se segueix el mateix patró, però són mares abans. Pel que fa a la taxa de fecunditat, a Catalunya el 2001 era 1,28 fills per dona, mentre que a Europa es pujava a 1,46. Cal dir que el 2014 la taxa de fills per dona ha pujat tant a Catalunya ,l’1,38 i també a Europa, un 1,59.
