La millora econòmica no arriba als treballadors. Per canviar la situació, UGT i CCOO a Catalunya han posat en tensió les seves estructures en una llarga confrontació que pot tenir l’1 de maig el seu punt culminant. Una assemblea conjunta de gairebé un miler de delegades i delegats de les dues organitzacions ha engegat motors. Una de les conclusions de la trobada ha estat reprendre les accions al carrer que conclouran en una primera acció massiva el 23 de març vinent.
La tesi repetida en les intervencions que s’han donat a la sala Brigades Internacionals de la seu històrica de la UGT catalana és la necessitat de recuperar el que ha estat la pèrdua econòmica i de drets laborals que s’ha produït durant la crisi econòmica.
El que hauria estat fins ara una lenta tasca de rescabalar decimal per decimal en els convenis col·lectius pot esdevenir un xoc directe a causa de la negativa de la patronal de seure a la taula de negociació. Així s’ha constatat a les intervencions que s’han fet a l’assemblea a càrrec d’Isabel Martínez, presidenta de la Federació d’Indústria, Construcció i Agro (FICA) de la UGT de Catalunya i d’Aurora Huerga, secretària general de la Federació de Construcció i Serveis de CCOO de Catalunya. L’acte l’ha Camil Ros, secretari general de la UGT, organització amfitriona, i Joan Carles Gallego, homòleg de CCOO de Catalunya.
En una curta però contundent intervenció Camil Ros ha reconegut que la recuperació del PIB espanyol és un fet. Però, que vista la distribució, queda clar que els salaris han perdut en el nou repartiment fins a 7.000 milions d’euros. Ha constatat també que en les negociacions per fixar els increments salarials pels anys vinents la CEOE i a un altre nivell, el govern del PP, s’oposen a fer arribar als treballadors les millores que experimenta l’economia. En aquest sentit, ha dit: “hi haurà mobilització fins a aconseguir recuperar el que ens han robat”.
Fins a 1000 euros la nit, amb cambreres a 23 euros el dia
Ros ha posat exemples de la disputa en el dia a dia dels resultats de la recuperació. “En el congrés de mòbils hem estat, com sempre responsables, però al mateix temps li podem dir a la ciutadania que si aquells dies hi ha embussos a les rondes és perquè van plens de cotxes llogats pels grans directius que s’han desplaçat a Barcelona”. Ha recordat que molts d’aquests empresaris i accionistes arribaran a pagar fins a mil euros per una nit d’hotel a Barcelona, i ningú els explicarà que les persones que netegen les habitacions no arriben a cobrar ni 21 euros per dia de feina.
Com a conclusió, Camil Ros ha dit amb solemnitat que els dos sindicats presents a l’acte no firmaran cap conveni col·lectiu que no tingui en compte l’increment del const de la vida ni que no inclogui en el seu articulat la clàusula de revisió salarial per evitar que es degradin les condicions econòmiques dels treballadors. Ho ha sintetitzat amb una frase, “si no és per millorar les condicions dels treballadors, menys meses i més mobilització”.
Gallego: recuperar la riquesa creada
Gallego ha fet una intervenció en to didàctic. Ha recordat anteriors accions: per un pressupostos de la Generalitat en clau progressista o per l’ocupació de qualitat. Igual que Ros ha reconegut la millor situació de l’economia i ha denunciat el bloqueig de la negociació duta a terme per les patronals estatals i catalana. El secretari general de CCOO ha reclamat que pugin els salaris si puja l’IPC. “Si el nostre treball crea riquesa el nostre salari ha d’incorporar la part de la riquesa que ha creat el nostre treball”, ha dit.
Per superar la contradicció entre un creixement que no reverteix en l’economia de les classes populars i la necessitat d’aconseguir una situació més justa, el líder de CCOO ha plantejat que la formula a seguir és el conflicte social, “el conflicte de classe”, ha puntualitzat.
A l’enfrontament que des dels sindicats es planeja s’hi suma la “deriva autoritària” adoptada pel govern del PP, “que actua com si encara tingués majoria absoluta”. L’autoritarisme l’ha relacionat amb la judicialització que ha patit el sindicalisme a causa de la seva oposició a les mesures incloses, per exemple, en les reformes laborals. Una judicialització de la qual ha dit que en política pren la forma de processos a diversos dirigents catalans. Ja tornant a l’àmbit sindical Gallego ha recordat que el mateix matí es jutja a Madrid Juan Carlos Asenjo, sindicalista de Coca Cola, al qual demanen 3 anys de presó per la seva participació en la darrera vaga general.
Gallego ha instat els delegats participants en l’assemblea a iniciar la mobilització en els centres de treball i ha cintat a tots per una nova acció que s’ha de decidir el 23 de març en la qual es volen visualitzar els conflictes oberts, situant-los en la perspectiva general.
