Els canvis que s’han donat a la normativa que permet la regularització de persones estrangeres han fet que l’any 2016 augmentes en gairebé 4 punts percentual la irregularitat, en relació amb 2015. Això passa perquè moltes persones veuen com no poden regularitzar la seva situació a causa de la crisi. Un àmbit on es dóna especialment la pèrdua de drets és el la construcció, que ocupaven especialment homes. Per contra, les dones mantenen més l’ocupació, si bé molt vinculada a les feines de la llar.
Com sempre, Bertran puntualitza que les dades que facilita el CITE no tenen per què ser extrapolables al passa a Catalunya. En un preàmbul, el responsable del servei va fer una crida a la participació en la manifestació de dissabte vinent en favor dels refugiats. En aquest sentit va explicar que el CITE està en contacte amb les organitzacions locals que promouen l’acollida, i que ha ofert l’ajut, per exemple proporcionant persones que poden ajudar amb el coneixement d’idiomes. “Una cosa és dir que volem acollir i això no vol dir que no hàgim de fer tot el possible pels refugiats i treballadors que ja tenim aquí”, ha dit.
De les actuacions del CITE es desprèn que la majoria de les persones ateses, un 13,6% procedeix del Marroc, en segon lloc hi ha les persones procedents de Bolívia, un 7,4%; Colòmbia, un 6,5%; Hondures, un 6% i Veneçuela, (5,6%). En aquest sentit, si se sumen les persones d’origen llatinoamericà superen el 50%.
La tipologia de les persones que fan consultes al centre mostra que les procedents d’Amèrica Llatina són majoritàriament dones i que treballen en el servei domèstic. El percentatge baixa quan es tracta de les persones del Marroc, que en un 50% són homes i acostumen a treballa a la construcció.
Una cosa que crida l’atenció és que més de la meitat de les persones ateses, concretament un 56.1%, tenen estudi mitjans, professionals o superiors. El 33% són dones. “Malauradament, aquest potencial es malbarata, ja que la majoria de les persones estrangeres ocupa llocs de treball de baixa qualificació”, ha dit Bertran.
El servei domèstic representa el 39,5% del destí laboral, i dóna feina en un 92% a dones.
Pel que fa al treball irregular, durant el 2016 s’ha vist com es manté el treball irregular, que representa el 55% de les persones que treballen. El principal destí del treball irregular és el treball domèstic, en un 44%, i afecta les dones. Les nacionalitats de les dones que operen en aquest àmbit, són de procedència llatinoamericana. Els últims 5 anys el treball irregular es manté per sobre del 50%, ha manifestat Bertran.
De les dades aportades pel CITE, el seu responsable en treu algunes conclusions. La primera, la necessitat de dignificar el treball domèstic i de cura. En aquest sentit, reclama, un any més, que Espanya firmi el conveni 189 de l’OIT. L’acord posa èmfasi en promou el treball digne en aquest àmbit.
“No tenir papers, no vol dir no tenir drets laborals”, amb aquesta frase sintetitzava Carles Bertran responsable del Centre d’Informació de Treballadors Estrangers de CCOO una de les problemàtiques amb què s’enfronta aquest organisme. En aquest sentit des del CITE es malda per dotar els treballadors estrangers de coneixements laborals, cosa que ajuda a la seva autonomia personal i apoderament. Es tracta de mòduls de 15 hores que permeten que els usuaris assoleixin els coneixements bàsics per garantir una bona inserció laboral. Sels dóna coneixements en la normativa bàsica d’estrangeria, drets i deures dels treballadors i informació sindical i tècniques d’ocupació.
Autores: Tomeu Ferrer
