Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Jo mateix acabo de sortir del meu segon càncer”. Ho diu un dels treballadors del Centre de Control d’Emergències que diversos cossos de seguretat ciutadana tenen al carrer Lleida, 28 de Barcelona. La persona que fa la sorprenent afirmació ha treballat durant 7 anys i mig a la sala de control on segons els sindicats s’ha detectat un nombre inusualment alt de càncers i altres malalties típiques d’un “edifici malalt”.
El treballador, que ha estat escoltant com els seus representants denuncien el cas de l’edifici i reclamen que de manera immediata es busqui un lloc alternatiu on es pugui treballar sense risc per a la salut, comenta que “el primer va ser un càncer de tiroides, i després em va aparèixer un de pròstata, per sort, estic curat”, diu.
Al costat d’aquest operari, un caporal de bombers ratifica els temors que afecten les plantilles dels diferents cossos que treballen a l’edifici. Aquest bomber va estar durant més de 7 anys cap de sala del cos de bombers. A la fi ha pogut canviar de lloc de treball, però tem que “m’hagi endut un regalet”, concretament afirma que en una revisió mèdica li han trobat en les anàlisis indicis del que podria esdevenir un càncer de pròstata que, de moment i per sort, no s’ha concretat.
Un total de 12 sindicats, que acullen treballadors de diversos àmbits de l’Ajuntament de Barcelona, dels Mossos d’Esquadra i també d’empreses externes que treballen a l’edifici des d’on es gestionen totes les emergències de seguretat ciutadana de la capital de Catalunya han creat una plataforma amb un sol objectiu: aconseguir el trasllat de les dependències a un edifici que no suposi risc per als treballadors, segons diu, Xavier Morón, de la Guàrdia Urbana, que afirma “el nostre objectiu és treure tota la gent que treballa a la Sala de Comandament Conjunta – Centre de Gestió d’Emergències, del carrer de Lleida, 28 i ubicar-los en un altre edifici que ofereixi garanties de seguretat”.
La plataforma recorda dades que fan reflexionar. Els sindicats tenen localitzats 15 casos de càncer entre treballadors que en un moment o altre han passat per la sala des que funciona, fa 10 anys. Tanmateix recorden que la seva obertura va ser “provisional”, però a hores d’ara no hi ha cap informació que faci pensar en el seu tancament.
La sala objecte de la queixa sindical està soterrada, sense cap sortida a l’exterior en forma de finestra, amb ventilació inadequada, ni mecanismes que verifiquin el tipus de partícules de l’aire que respiren les 40 persones de diferents cossos que hi treballen en tres torns diaris. La consideració de l’estatge com un edifici malalt la justifiquen amb què a més d’altres malalties, s’han donat casos de lipoatròfia, “un símptoma clau en aquest aspecte”.
Els representants de la plataforma reconeixen que no tenen dades exactes de l’afectació de casos de càncer. “La xifra de 15 casos l’hem recopilat pel nostre compte, però n’hi podria haver molts més, perquè com passa amb l’asbest els casos es poden donar molts anys després d’haver sortit del centre o després de la jubilació”. Donant per bona la xifra de 15 casos, la incidència de càncer seria un 400% superior a la que es dóna en qualsevol dels cosos que treballen al centre d’emergències”,afirmen.
La plataforma desconfia dels resultats de dos estudis sobre la salubritat de la sala fets per l’Ajuntament de Barcelona. “Els aparells que han fet servir són els que s’usen per a fer mesures a exteriors”, va explicar Pere Peña, un altre dels portaveus. Per això han demanat que es faci un tercer estudi aquest cop per un organisme oficial.
En el fons els sindicalistes pensen que el problema que rau darrere de la falta de reacció entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona a la petició del trasllat del servei és qui s’encarrega dels costos de l’operació.
En aquest sentit, un portaveu de l’àrea de personal de l’Ajuntament de Barcelona va explicar fa uns dies a aquest diari: “ens consta que es va fer un estudi independent que indicava que no hi havia relació entre les malalties i el lloc on es desenvolupa la feina”.
Sigui com sigui, des de l’Ajuntament es reconeix que, independentment de les queixes, cal canviar l’actual ubicació del Centre de Gestió d’Emergències Integrat, aquest trasllat depèn d’un pacte amb la Generalitat, institució que hauria d’assumir la despesa, però “de moment no hi ha acord”, afirmava la font consultada.
