Peticions fiscals de gairebé 300 anys per al grup dels 27 que van ocupar el rectorat de la UAB

Les peticions fiscals per al secretari general de la Confederació General del Treball (CGT), de Catalunya, Ermengol Gassiot, 25 estudiants, i un membre del Personal d’Administració i Serveis (PAS) s’acosten als 300 anys de presó, segons el líder del sindicat. Les acusacions tenen a veure amb l’ocupació del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) arran de les mobilitzacions d’estudiants que es van produir els anys 2012 i 2013.

El juliol passat es van comunicar a alguns inculpats les peticions de pena. No obstant això, durant els mesos posteriors s’han fet arribar als advocats dels acusats els motius a partir dels quals es demanen penes. Sumades s’acosten als 300 anys, a les quals haurien de sumar-se accessòries com inhabilitació, que es reclamen a alguns dels estudiants, al professor i al membre del PAS.

Ermengol Gassiot, en el moment dels fets no era secretari general de la CGT catalana. Era membre del comitè d’empresa de la institució universitària i professor d’Arqueologia. Més tard va ser escollit líder de l’organització. “Em demanen aquesta barbaritat acusant-me d’una cosa semblant a incitar a la rebel·lió als membres de la comunitat universitària. Ho fan amb altres paraules, però el fet és aquest”, ha afirmat.

Precedent al franquisme

Segons les apreciacions del professor, per trobar una acusació semblant caldria retrotreure’s fins a la dècada dels anys 60 a Espanya quan es va fer fora de la Universitat professors demòcrates tan coneguts com José Luís López Aranguren o Enrique Tierno Galván. En aquella ocasió sí que l’acusació va parlar directament de cridar a la revolta, per la qual cosa efectivament van ser expulsats de la institució. A més, es demanen per al conjunt dels acusats 385.000 euros en concepte de compensació pels danys causats a la universitat durant la tancada.

Un fet que va contribuir a la tensió va ser que una de les persones que va denunciar els fets va ser Sílvia Carrasco, que en aquell moment era vicerectora d’estudiants de la UAB.

En una roda de premsa posterior a l’ocupació els acusats van vincular les denúncies a una persecució ideològica que l’equip directiu de la Universitat hauria posat en marxa contra els que s’oposaven a les seves posicions, que van titllar de neoliberals.

De fet, des que es van començar a conèixer les acusacions globals es van produir diversos pronunciaments. Així, per exemple, la Diputació de Barcelona o l’Ajuntament de Girona han aprovat mocions demanant el sobreseïment del cas.

D’altra banda, entre la comunitat universitària s’estan recollint firmes en favor del grup. Es fa des d’un col·lectiu  que ha adoptat com a nom @som27imés. A hores d’ara més de 700 professors i catedràtics d’universitats catalanes, espanyoles i d’altres països han firmat un manifest que es farà públic quan acabi la recollida, segons fonts del comitè de suport.