A Catalunya hi ha un 11,2% dels treballadors que estan en risc de pobresa, tot i tenir feina habitual. Això, traduït en una xifra concreta mostra que hi ha 343.500 persones que treballen però que el seu salari anual no supera els 9.667 euros, segons l’estudi “Mercat de treball, llars i desprotecció social”, presentat per Comissions Obreres (CCOO).
El fenomen de la pobresa laboral, és a dir, les persones que tot i treballar no cobren prou per a satisfer les seves necessitats més essencials, no s’estudiava abans de la crisi. De fet, les úniques dades comparables fan referència als anys 2013 i 2014 i 2015. En aquests tres anys la xifra absoluta de persones que tot i treballar no cobraven prou per cobrir les despeses mínimes ha passat de 335.800 a 343.500, amb un increment de 7.700 casos.
El fet que cobrar salaris per sota del límit de la subsistència afecta directament la pobresa infantil, l’energètica i la pobresa sanitària.
El treball presentat per Antònia Pasqual, secretària de socioeconomia de CCOO de Catalunya, i Romina Garcia, responsable de Mercat de Treball de CCOO de Catalunya, fa una anàlisi en què compara la situació que hi havia en l’àmbit laboral l’any 2008 i les dades equivalents del 2016. El corol·lari és l’aparició amb força de la categoria de treballadors pobres, aquells i aquelles que tot i tenir feina continuada reben uns salaris que no els permeten cobrir les necessitats més bàsiques.
Una segona lectura mostra com han evolucionat els principals indicadors. Així, en els vuit anys estudiats, la taxa d’atur s’ha situat en el 17,5%, deu punts superior a fa vuit anys, o dit d’una altra manera ha experimentat un creixement del 124%. Les persones ocupades són ara 484.900 menys que a principi de la crisi, cosa que equival a una disminució del 13,5%.
El treball és menys estable. L’estudi indica que en el primer trimestre de 2016 la taxa a Catalunya hi ha un 10,3% menys de persones amb contracte indefinit que fa vuit anys i un 23,4% de persones amb contracte temporal.
El treball a temps parcial també ha crescut, de forma que la parcialitat involuntària, és a dir, les persones que treballen a temps parcial però voldrien fer-ho a jornada completa, són un 59% del total.
Sobrequalificació
Una altra dada significativa a tenir en compte és el nombre de persones que treballen en una feina que està per sota de la seva qualificació professional. Són 450.000 els treballadors i treballadores sobrequalificats.
Si s’analitza des del punt de vista de les famílies, la situació no és galdosa. A Catalunya hi ha, segons l’estudi,m gairebé 105.000 llars sense ingressos laborals, cosa que suposa un increment respecte del 2008 d’un 55%. Un total de 203.000 persones viuen en llars que no tenen ingressos procedents del seu treball.
De les situacions anteriors es deriva una conclusió qualificada de preocupant, la taxa de risc de pobresa i exclusió social afecta un 26% e les famílies, més d’una de cada quatre.
Enm els vuit anys estudiats, més enllà de declaracions polítiques, CCOO constata que s’ha produït un increment de l’atur de llarga i molt llarga durada. Entre les persones aturades creix la proporció de les que no reben protecció en forma de subsidis: són 58,2% de les persones aturades. I de les que perceben alguna mena de suport, s’incrementen les prestacions assistencials en detriment de les contributives a causa, en la seva major part, per l’esgotament de les relacionades amb les cotitzacions fetes.
Baixen les prestacions quan més puja l’atur
Es dóna una paradoxa, mentre l’atur ha crescut un 124% en vuit anys, la despesa en prestacions en el mateix període ha disminuït un 4,3%, concretament en 11 milions d’euros.
L’anàlisi presentat per Pasqual i Garcia, abunda en aspectes que poden semblar anecdòtics. Així, els aturats quan busquen feina, es fien en primer lloc de la família i dels contactes amb els amics i sindicats per trobar-ne.
Hi ha un percentatge significatiu de persones que han deixat de buscar treball per l’efecte desànim, que a Catalunya sumen 26.403 persones, segons les dades del primer trimestre de 2016.
No hi ha comentaris
Pingback: A Catalunya hi ha 343.500 ocupats que no poden ...