El Tribunal Constitucional ha revocat parcialment la condemna al secretari general de Comissions Obreres d’Albacete, Francisco De la Rosa, per la seva participació en un piquet durant la vaga general del 29-S de 2010. El Constitucional empara De la Rosa, a qui un jutjat d’Albacete va condemnar a indemnitzar l’amo d’un bar perquè es va considerar el sindicalista responsable subsidiari dels danys produïts al local. L’Alt Tribunal assegura que la sentència dictada per aquest jutjat d’Albacete va vulnerar el seu dret a vaga.
És el primer cop que el Constitucional es pronuncia sobre la responsabilitat civil que es pot exigir al líder d’un piquet durant l’exercici de vaga. Ha estat, a més, el Ple del Tribunal el que l’ha fet, la qual cosa marca el camí perquè les sales segueixin la seva interpretació.
Durant la vaga general del 29 de setembre de 2010, De la Rosa va participar en un piquet que va recórrer la ciutat d’Albacete. El propietari d’un bar va denunciar haver patit agressions i haver estat forçat a tancar el seu negoci per la presència del piquet i un jutjat de la ciutat manxega va condemnar al sindicalista a pagar 816,82 euros a l’empresari en concepte de danys. La sentència estava basada en el polèmic article 315 del Codi Penal.
Responsabilitat d’altri
Francisco De la Rosa va demanar empara al Tribunal Constitucional, que ara li dóna la raó: considera que la jutgessa que el va condemnar el va fer responsable d’un acte aliè per ser un dels líders del piquet i va fer una “interpretació flexible” de la jurisprudència per condemnar-lo. La magistrada “fa responsable al recurrent de les lesions sofertes pel propietari del pub, tot i reconèixer expressament que no va tenir participació directa en les mateixes en tant l’agressió es va realitzar per integrants indeterminats del piquet informatiu”, diu el Constitucional.
El tribunal assenyala que no es pot concloure que la conducta de De la Rosa sobrepassés els límits del dret a la vaga constitucionalment reconeguts ni que l’agressió a l’empresari fos premeditada, encoratjada o instigada pel líder sindical. La conclusió és que la sentència que el va condemnar no s’ajusta “a l’estàndard de racionabilitat constitucional” i suposa “una restricció objectiva i injustificada” de l’exercici del dret fonamental a la vaga.
“Més enllà del que a mi, en particular em sembla positiu per allò que suposa, que en un moment en el qual en qualsevol vaga o protesta un jutge pot aplicar l’article 315, es reconegui que el dret a la vaga de les persones que participen en un piquet també pot vulnerar”, diu el sindicalista.
Fins i tot la Fiscalia, que en altres ocasions ha demanat anys de presó utilitzant l’article 315 del Codi Penal, ha assenyalat que en aquest cas la sentència no acreditava que el secretari de CCOO d’Albacete fos una de les persones que va irrompre al local, va llançar petards i va ocasionar la trencadissa de gots.
El Constitucional sí que manté a Francisco De la Rosa com a responsable del “lucre cessant” perquè considera que l’empresari va haver de tancar el local a causa de l’actuació del piquet. Per això, li manté una multa de 561 euros.
Vots particulars discrepants
La sentència té amb dos vots particulars crítics que asseguren que les regles de la responsabilitat civil no poden aplicar-se al marge del dret fonamental a la vaga. “No poden aplicar-se les regles legals ordinàries com si no estigués en joc aquell dret fonamental”, afirmen els magistrats Adela Asua i Fernando Valdés Dal-Ré. Els jutges assenyalen que res acredita que el comportament de Francisco De la Rosa fos el determinant del tancament del local.
“Aquest Tribunal ha permès que pervisqui un perjudici econòmic imposat com a reacció contra l’exercici de vaga, malgrat que la responsabilitat imputada quedi sostinguda en elements probatoris tan lleus, bàsicament especulatius”, diuen.
Un altre vot particular, el de la magistrada Encarnación Roca Trías, manté, però, que el dret a vaga no és l’únic a tenir en compte i defensa que la responsabilitat i la càrrega de la prova es reparteixin entre els membres d’un piquet, independentment dels fets concrets.
