Ofensiva per recuperar drets i poder adquisitiu és el concepte que més clarament ha sorgit de la roda de premsa conjunta entre Camil Ros i Joan Carles Gallego, secretaris generals de la UGT i CCOO, respectivament. Els líders dels sindicats majoritaris han presentat la manifestació unitària de l’1 de maig, convocada amb el lema: contra la pobresa salarial i social: treball digne i drets.
Joan Carles Gallego ha emmarcat la posició més exigent dels sindicats en el reconeixement que la recuperació econòmica ha arribat, però els seus efectes no arriben als “que més han contribuït a aconseguir-la: els treballadors”, ha dit. En aquesta línia ha emmarcat la recuperació salarial que fruit dels acords amb la patronal ha de permetre increments d’almenys l’1%.
Camil Ros ha puntualitzat, al seu torn, que “la recuperació salarial s’ha d’aconseguir sector a sector”. Això vol dir que, per exemple, en l’àmbit dels empleats públics s’han de recuperar les pagues extres que encara deu la Generalitat. “Però només és una part del que s’ha d’aconseguir. El sector públic ha perdut un 25% dels seus salaris en els últims anys. I encara més, hem d’aconseguir que es tornin a convocar places a tots els àmbits, per millorar el servei i també per fer que els treballadors públics puguin fer millor la seva feina”.
Salari mínim de 1.000 euros
Tant Ros com Gallego han reconegut que els últims anys la posició sindical era defensiva. Que es tractava d’aturar o frenar les pèrdues de drets que implicaven els canvis legals com la reforma laboral. Una reforma que han demanat diversos cops, que sigui derogada. Sense pal·liatius.
L’actitud ofensiva també hauria d’implicar desbloquejar la negociació col·lectiva a Catalunya. En aquest cas, l’objectiu seria negociar a l’alça salaris i drets, “en funció de la situació de cada sector”, segons Ros. Per tant, aquells àmbits que “hagin patit menys la crisi haurien de tenir increments superiors”.
En la mateixa línia de recuperació de la iniciativa, els secretaris general de CCOO i UGT, han reivindicat aconseguir un salari mínim d’acord amb les indicacions dels organismes europeus, és a dir, que se situï en el 60% del salari mitjà. Uns 1000 euros, segons Gallego. “Per sota d’aquest llindar els ingressos no permeten viure amb dignitat”, ha dit.
Preguntats els dos sindicalistes sobre la convocatòria del departament de Treball a debatre sobre el salari mínim, Gallego ha esmentat que “tot i que la Catalunya no tingui competències directes sobre aquest punt, sí que el sector públic pot tenir un paper actiu per aconseguir un canvi cap a la seva aplicació. Així, ha esmentat que la Generalitat podria incloure en els plecs de condicions de les contractacions de béns i serveis exigir que el salari que paguin les empreses amb què contracti sigui dels esmentats 1.000 euros. “Això faria un efecte de taca d’oli, perquè aconseguiria que aquestes empreses apugessin sous tant pels treballadors que contracten amb l’administració com pels que ho fan en el sector privat”.
Contra pobresa salarial i social
“El govern català pot fer-ho”, ha dit Camil Ros, referint-se a la pujada de salaris. Ha reconegut com a positives les declaracions favorables a incrementar el salari mínim, però també ha dit que “el Govern està contractant en el sector de la dependència amb empreses que tenen taules salarials per sota dels mil euros”. També fet èmfasi en la millora de les condicions dels treballadors, perquè la sortida de la crisi no suposi la seva instal·lació en lapobresa salarial i social. “A Catalunya hi ha un
12% dels treballadors que tenen salaris que no els permeten arribar a finals de mes ambdignitat” ha dit Gallego.
Els líders de la UGT i CCOO han reclamat també “un canvi en la política pressupostària, que impliqui més despesa pública i inversió”. Tot en la línia d’estimular la creació de l’ocupació i la finalització de les retallades.
Un altre aspecte del manifest és una reforma fiscal en profunditat que sigui justa i que pivoti sobre la riquesa de les rendes, sigui proporcional i no es faci gravant el consum.
Els dos dirigents s’han mostrat rotunds en la seva oposició al tractat transatlàntic de lliure comerç (TTIP), “que conculca la democràcia i posa els drets de les persones per sota dels interessos dels grans multinacionals”, segons Camil Ros.
Canvi de polítiques a Espanya
Una part de la roda de premsa ha estat referida a la posició dels dos sindicats en relació amb les possibles eleccions a Espanya. En aquest punt van coincidir a reclamar un canvi de polítiques en sentit progressista, “per construir nous drets”. Per fer això, van insistir en la derogació de la reforma laboral, la LOMCE i la llei-mordassa entre altres. Aquestes normes, va dir, amb l’actual composició del parlament espanyol ja es podrien haver tombat. Camil Ros, ha estat més directe i ha dit “per higiene democràtica el PP ha de passar a l’oposició”.
Gallego va posar xifres a la seva posició: “en aquests anys de crisi els treballadors hem perdut 32.000 milions mentre les rendes del capital han guanyat 62.000”.
Els líders dels principals sindicats del país s’ha referit també als 300 encausats que a Espanya tenen processos en marxa per haver participat en vagues.
Com acostuma a passar, l’1 de maig té un vessant solidari i internacionalista . Aquest any es personificarà en la presència a la manifestació que sortirà a les 11,30 de la Ronda de Sant Pere Cantonada Passeig de Gràcia de la filla de la dirigent sindical agrícola d’Hondures, Berta Cáceres, que va ser assassinada el març passat.
