Ironies de la vida! Just quan comença la campanya de la declaració de la renda ha sortit als mitjans de comunicació el darrer escàndol sobre els paradisos fiscals: els papers de Panamà.
Frau, evasió i elusió fiscal són diversos conceptes, segons siguin legals o no, per definir les pràctiques que fan algunes empreses i grans fortunes per no pagar els impostos que tenen l’obligació de tributar. Pràctiques que s’amaguen en entramats societaris emparats en el secret bancari de països que viuen dels diners il·legals i il·lícits.
Aquest cas és una nova mostra de la globalització sense regles ni contrapoders feta a la mida dels grans poders econòmics mundials. Una globalització que facilita el moviment lliure dels capitals però que posa murs i tanques al moviment de les persones. Una globalització que genera pobresa i desigualtats i que amenaça de carregar-se el planeta.
A Europa també tenim els nostres paradisos fiscals: Andorra, Suïssa, Luxemburg, Irlanda, Regne Unit… que permeten que empreses i persones eludeixin impostos. I les nostres pròpies figures fiscals, com les SICAVS espanyoles, que tributen l’1% mentre el mínim de l’IRPF està al 20%.
Els serveis públics, les escoles, les beques, l’atenció sanitària, les prestacions, els subsidis i ajuts, es paguen amb els impostos de tothom (persones i empreses). Quants serveis públics, llistes d’espera, ajuts, escoles, infraestructures… es veuran retallats si qui ha de pagar impostos no ho fa? Aquesta també és una forma de robar a la ciutadania i de carregar-se la societat i el país. Per això és important la feina feta pel periodisme d’investigació i les denúncies que fan persones, entitats, sindicats i organitzacions polítiques i socials.
Cal que aquest darrer escàndol serveixi per exigir de nou l’actuació contundent dels governs i organismes internacionals per perseguir les actuacions il·legals i eradicar els paradisos fiscals. Necessitem instruments i coordinació internacionals per perseguir les pràctiques evasores. Cal que els moviments de capital també paguin impostos i que la política i els poders públics es mantinguin ferms davant del poder econòmic i financer.
La ciutadania també tenim molt a fer, pressionant i mobilitzant-nos perquè els poders públics actuïn contra aquest espoli dels diners de tothom i exigint un comportament ètic a totes les persones, empreses i entitats, siguin famosos o no.
