Actualitat

Els conductors de ‘rickshaw’ s’organitzen per defensar-se de les empreses i de la persecució policial

L’explosió del sector turístic a Barcelona ha fet que floreixin negocis insospitats. Alguns creixen sense que hi hagi una normativa clara que els reguli. En aquestes situacions els treballadors són els que s’enduen la pitjor part.

Isaac Salinas és un conductor de rickshaw, aquells tricicles que molts cops usen els turistes per desplaçar-se per diferents indrets de la ciutat, que ha estat acomiadat per exigir els seus drets. El seu cas ha desvelat un món de negocis soterrats i poc coneguts. Isaac fa quatre anys que mena rickshaw a Barcelona. Abans ho havia fet a Berlín. La primera feina a Barcelona en el sector la va aconseguir en una companyia que, “com la majoria, es basa en el treballador autònom, al qual una societat li fa un contracte de cessió del vehicle per a la seva explotació comercial”. Això fa que la vinculació laboral tingui un rang inferior al contracte mercantil. A l’Isaac li consta, a més, que alguns xòfers treballen sense cap mena de contracte.

En qualsevol cas, “la relació real es basa en la cessió d’un vehicle a canvi d’un lloguer, en la major part dels casos. El conductor obté la diferència entre el que recapta passejant turistes i l’esmentat lloguer. A càrrec seu van la seguretat social, impostos i l’assegurança”, explica Isaac.

Un element distintiu és que el que es pot cobrar al turista està estipulat per les empreses. La tarifa s’acostuma a publicitar en els vehicles i, curiosament, no la fixa el treballador que assumeix el risc i que finalment pedala.

Passa també que el lloguer que fixa l’empresa és setmanal i algun cop a l’inici de la temporada es comunica un preu i després sobre la marxa les empreses l’apugen perquè afirmen que hi ha més demanda, o qualsevol altre pretext.

Un altre element que en la pràctica s’ha imposat al sector és que les empreses, que formalment no fan altra cosa que llogar un vehicle, fixen els dies i les hores en què el tricicle ha d’estar al carrer, afirma Isaac, tot i que això no és igual a totes les companyies.

El conductor de rickshaw té clar que l’esmentat conjunt de circumstàncies, tot i la simulació de formar part d’una relació entre empreses, el que mostra en realitat és l’existència una relació laboral encoberta. “Per tot això, i fruit del meu acomiadament, que entenc que és una represàlia per l’activitat sindical, he presentat una denúncia judicial, que duu el Col·lectiu Ronda, per entendre que realment el meu cas i el d’altres és el d’un fals autònom”, assegura Salinas.

Permisos

A Barcelona hi ha almenys 60 tricicles, tot i que hi ha empreses que tenen dos torns, la qual cosa suposa l’existència d’un centenar de conductors al carrer. Si es fa una mitjana anual, amb puntes en la temporada turística alta, un conductor pot viure a Barcelona d’aquesta activitat.

Per circular, fins a 2014, hi havia l’obligació d’homologar els tricicles. Aquest document només certificava que el tricicle tècnicament podia rodar, no que tingués permís per a la seva activitat empresarial. Però a la pràctica, expliquen els conductors, es prenia una cosa per l’altra. “A més el document deia que el vehicle podia circular per on fos autoritzat”. I amb la presumpció de permís el consistori va repartir inicialment les zones de treball entre les dues empreses inicials, una al centre turístic i la segona -–no n’hi havia més-– des del carrer Marina fins al Fòrum.

La reacció dels conductors de les empreses que no van accedir a la zona turísticament més productiva va ser derivar la seva activitat, a poc a poc, cap a la zona del Port de Barcelona. I aquí començà el conflicte.

Multes de 1000 euros

Al port hi ha una superpoblació de visitants i també d’empreses que ofereixen serveis als turistes. En aquest territori la policia que té competència és la portuària. “La reacció de la policia per fer-nos marxar ha estat posar multes. L’any passat almenys en quatre ocasions se’n van posar de mil euros. ! Aquest any han baixat en quantia: són de 150 euros, però s’han multiplicat en nombre,”, explica Isaac. En el mateix sentit, però sense tanta incidència, la Guàrdia Urbana també multa quan entén que els tricicles circulen fora de la seva zona.

Els conductors, que són els que reben les sancions, van decidir autoorganitzar-se per reclamar a les “seves” empreses que s’impliquessin per trobar una solució al que titllen com “persecució o assetjament policial”, ja que les actuacions que les companyies havien fet anteriorment no solucionava els seus problemes. Més aviat els empitjorava, en alguns casos, afirma.

Una assemblea de conductors va decidir constituir una nova secció sindical de la Federació d’Altres Activitats (FAA) de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), per tal de tenir una veu pròpia en defensa dels seus interessos. També van acordar “discutir i buscar solucions al que passa al carrer i també constituir-nos sindicalment” explica Isaac. Fent un pas més enllà, alguns pensaven que calia crear una cooperativa o una altra figura empresarial per treballar.

Finalment es va fer una assemblea per parlar de la situació de multes que afecten els conductors i l’interès a crear un ens encara per determinar. Amb sorpresa els conductors van veure que a l’assemblea hi van acudir unes 25 persones que treballen per a cinc empreses diferents del sector. Ho van fer malgrat les amenaces de represàlies rebudes des d’alguna empresa, per exemple, aquella en la qual treballava l’Isaac.

Amenaça i acomiadament

En assabentar-se d’aquesta iniciativa d’autoorganització, almenys el cap d’una de les empreses amenaçà explícitament els seus conductors amb l’acomiadament si participaven en la reunió. Efectivament, el resultat ha estat que han despatxat l’Isaac, com a convocant de l’assemblea. El seu cas està en territori judicial. Ara, l’Isaac intenta demostrar tenia una relació laboral amb l’empresa que el va acomiadar.

La reacció empresarial pot haver arribat tard perquè, en contrast el que havia passat abans, no va quedar sense resposta. Amb el suport del sindicat es va realitzar una acció de protesta enfront del local de l’empresa a la qual acusen d’exercir repressió sindical. En només dues setmanes es calcula que s’han afiliats a IAC uns 40 conductors, cosa que mostra un grau de vinculació insòlit en qualsevol altre àmbit.

Precisament aquesta agrupació sindical ha estat la que ha pres la iniciativa d’adreçar-se a les institucions de l’àrea de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu que els conductors de rickshaw siguin escoltats en el procés de regulació del sector i aconseguir a un marc més favorable per a la seva activitat laboral.

“De moment ens hem reunit amb l’àrea de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. El proper pas és dirigir-nos a l’autoritat portuària per obrir un altre diàleg sobre les multes”, diu Isaac. “Tenim molts fronts oberts. Frenar les multes és una qüestió d’urgència. Però, a banda, els conductors hem realitzat una anàlisi del sistema d’autoritzacions i observem contradiccions legals que volem ajudar a solucionar. Tenim moltes propostes!”, assegura.

Els conductors volen canviar el sistema d’autoritzacions de mobilitat per què s’atorguin als conductors i no a les empreses, com ha passat fins ara. “Això ens equipararia amb altres ciutats europees com Amsterdam o Copenhaguen, i seria un pas important per acabar amb la precarietat i l’explotació laboral del sector, ja que empoderaria els conductors per trobar els seus marcs organitzatius”, explica Isaac Salinas.

Els conductors són ambiciosos: volen establir un precedent que ajudi a dignificar les condicions laborals del sector turístic, que té un pes enorme a Barcelona i ocupa prop de 120 mil treballadors i treballadores.

Abans de marxar, l’Isaac recorda els perfils que han creat a les xarxes socials per fer difusió de la seva lluita i els seus progressos. Els podeu trobar a Twitter per @RickshawDigne i a Facebook a la pàgina “Rickshaw Dignitat”.