La patronal de caixes d’estalvi ACARL i els sindicats més representatius del sector (CCOO, UGT i CSICA) s’han trobat a Madrid i han decidit prorrogar fins al 4 d’abril la negociació del conveni del sector. Això allunya l’ombra del conflicte que podria haver-se produït en cas que no s’hagués pactat allargar el temps de negociació.
El conveni d’estalvi, la negociació del qual es va iniciar el 21 de gener del 2015, està encallat per la intransigència de la patronal del sector, asseguren els sindicats, que pretén liquidar la major part dels drets que s’hi regulen.
Tot i que com a tals, les caixes d’estalvis, a excepció de la de Pollença i la d’Ontinyent, hi ha entitats que encara es guien per aquests acords. El calcula que més de 100.000 treballadors de les antigues entitats. A Catalunya hi hauria doncs, uns 12.000 treballadors afectats: tots els de Caixabank, més els de l’antiga Catalunya Caixa, que potser passaran a ser afectats pel conveni del grup BBVA. També tindria efectes sobre els empleats de Bankia i d’altres antigues caixes que operen a Catalunya.
En aquest moment les posicions estan molt allunyades .
Les principals pretensions de la patronal se centren a:
-Establir la jornada partida amb caràcter general, des de les 8 hores fins a les 20 hores.
-Ampliar el radi de la mobilitat geogràfica forçosa fins als 50 quilòmetres.
-Rebaixar l’import dels triennis.
-Canviar el sistema d’ascensos actual per un altre “a dit”.
-Augmentar la jornada laboral ampliant el treball en 8 tardes més de dijous.
-Eliminar plusos i retallar ajudes.
Els sindicats troben les propostes de la patronal inadmissibles i suposen, afirmen, tot un exercici de cinisme després de la dura reestructuració que ha patit el sector de les antigues caixes d’estalvi, que ha suposat la pèrdua de més de 40.000 llocs de treball, a més dels sacrificis en forma de reducció salarial i altres mesures que s’han dut a terme en totes les entitats per reduir els costos laborals.
Per la seva banda, els sindicats reclamen: un conveni de quatre anys (fins al 31-12-2018) que doni estabilitat laboral al sector i els continguts del se centren a:
-Increment salarial.
-Promoció objectiva (ascensos).
-Reducció de les tardes de dijous.
-Manteniment de la meritació de triennis.
-Plus conveni.
-Mesures per fomentar la conciliació.
