Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Comissions Obreres de Catalunya ha elaborat davant de les eleccions al Congrés i al Senat, un document on fixa les principals reivindicacions del sindicat. El contingut ha estat lliurat en entrevistes als responsables de les diverses candidatures que es presenten als comicis del 20 de desembre
En una anàlisi inicial, CCOO destaca la situació econòmica i el seu efecte en les condicions de vida i treball dels empleats i de la població.
En la diagnosi es parla de polítiques econòmiques equivocades (austeritat, retallades, descens de la pressió fiscal a Catalunya, etc.). Es reconeix que el PIB comença a recuperar-se però que això no té efectes sensibles en la majoria de la població. En tercer lloc es constata la situació d’ocupació precària i de la persistència de l’atur, amb l’aparició de fenòmens com el dels assalariats que no surten de la pobresa. Tot plegat ha creat una societat amb més desigualtats, no només econòmiques sinó també de gènere, i amb menys llibertats.
Davant de la situació i de cara a donar orientacions als treballadors, afiliats i als simpatitzants de l’organització, el sindicat fa una sèrie de propostes de futur.
* La primera és ampliar, diversificar i millorar el teixit empresarial per propiciar més valor i un creixement sostenible. En aquest apartat es destaca també la necessitat d’aconseguir que les empreses tinguin un millor accés al crèdit, més quan fruit de la crisi bancària, cada ciutadà ha destinat 92.000 euros al sanejament de la banca «inversió que majoritàriament no es recuperarà».
* La segona és la lluita contra l’atur i la precarietat. En aquest punt es reclamen mesures com una política pressupostària que ajudi al creixement. Un impuls a la rehabilitació i millora d’habitatges . L’abandó de les reduccions indiscriminades d’impostos, entre altres. Per a CCOO seria prioritari un pla de xoc contra l’atur amb especial incidència en els col·lectius més vulnerables, majors de 45 anys, joves, persones sense formació, etc. A més i paral·lelament s’advoca per l’eradicació de la precarietat laboral nascuda de les dues reformes laborals aplicades pels governs del PSOE i PP. En aquest sentit es fixa, per exemple, que les empreses amb beneficis no pugui justificar acomiadaments, entre altres accions.
* El tercer gran bloc establert té a veure amb la creació d’un marc democràtic i equilibrat de relacions laborals. El nou hauria de basar-se en els principis d’un estat social i amb el reconeixement del treball com a eix fonamental dels drets de ciutadania. Per tot plegat el sindicat reclama el reconeixement dels drets sindicats i el reforçament del paper dels sindicats, cosa que vol dir garantir l’exercici dels drets de reunió, expressió, associació, vaga i organització. Això contribuiria, diu el sindicat, a una millor identificació dels treballadors i treballadores amb una societat democràtica.
* El quart gran bloc establert per CCOO és el relatiu a la recuperació del poder adquisitiu perdut pels salaris. El sindicat considera que la devaluació de salaris és una «estratègia sense futur» perquè perjudica els treballadors i treballadores pobres i lesiona intensament la demanda nacional. Entre les mesures urgents, a més de la recuperació dels salaris per via dels convenis, hi ha apujar el salari mínim fins a almenys 800 euros.
* L’apartat cinquè, el dedica la força sindical a la protecció social i la lluita contra la pobresa, cosa que exemplifica amb la reclamació d’una renda mínima garantida. En aquest punt es constata el deteriorament que les polítiques d’austeritat i els canvis legals en què se sustenten han provocat en un fort deteriorament de la protecció social i un increment de la pobresa. Per això s’advoca per la reforma de la prestació d’atur. La incorporació de polítiques actives d’ocupació i la creació de la renda mínima garantida que serveixi per «cobrir els forats del sistema tradicional de protecció social».
* El punt final és la reclamació d’un sistema fiscal just, suficient, transparent i eficient que permeti recuperar progressivament els nivells de despesa pública anteriors a la crisi. Per això caldria un sistema on s’eliminessin les excepcions i reduccions impositives que fan que els tipus reals dels impostos estiguin molt allunyats dels tipus nominals.
Com a coda CCOO aposta pel restabliment de les llibertats públiques. En aquest sentit es demana la revisió de la llei de seguretat ciutadana i la revocació de l’article 315 del codi penal, com a necessitats urgents.
1 comentari
Pingback: CCOO de Catalunya afirma que els resultats electorals mostren que la ciutadania vol canvis polítics de fons